Quand l’ultima guera l’ha quatà tuta Milan
d’una pulver che urmai la gh’è pu,
gh’era gent che diseva “ades basta” perché
perchè sí ades te turnet indré,
perchè sí ades te turnet indré,
perchè sí ades te turnet indré.
O mia bela tuseta de urmai settant’an
me ricordi quand serum sfulà,
te purtavi in sui brasc, te pesavet m’en strasc,
gh’era in gir minga trop de mangiaa,
gh’era in gir minga trop de mangiaa,
gh’era in gir minga trop de mangiaa.
E ciapa e cur, desfa foera gh’em da andaa,
s’el treno el partiss sensa de nunc a semm ciulà
e moeves e cur e smorsa tucc i ciar,
se veden la lus andemm tucc in fund al foss.
E quand po a al sira turnavum indré
el Riccardo, el Barbis e anca mi,
se truavum in tanti, inscí de scundun,
cun la forsa del noster dulur,
cun la forsa del noster dulur,
cun la forsa del noster dulur.
Ma el dí pusé bel l’è sta quand semm turnà
tucc insema in la nostra ca,
l’è restada in pè, un miracul perchè
a ghe n’era un mucc là bumbardà,
a ghe n’era un mucc là bumbardà,
a ghe n’era un mucc là bumbardà.
La musica l’è alegra, la storia minga trop,
ma tant a l’è inscí se po minga fa nagott
de temp n’è pasà e mi sun chí cun ti,
te vardi in di oecc, che i lusiss dumà per mi.
d’una pulver che urmai la gh’è pu,
gh’era gent che diseva “ades basta” perché
perchè sí ades te turnet indré,
perchè sí ades te turnet indré,
perchè sí ades te turnet indré.
O mia bela tuseta de urmai settant’an
me ricordi quand serum sfulà,
te purtavi in sui brasc, te pesavet m’en strasc,
gh’era in gir minga trop de mangiaa,
gh’era in gir minga trop de mangiaa,
gh’era in gir minga trop de mangiaa.
E ciapa e cur, desfa foera gh’em da andaa,
s’el treno el partiss sensa de nunc a semm ciulà
e moeves e cur e smorsa tucc i ciar,
se veden la lus andemm tucc in fund al foss.
E quand po a al sira turnavum indré
el Riccardo, el Barbis e anca mi,
se truavum in tanti, inscí de scundun,
cun la forsa del noster dulur,
cun la forsa del noster dulur,
cun la forsa del noster dulur.
Ma el dí pusé bel l’è sta quand semm turnà
tucc insema in la nostra ca,
l’è restada in pè, un miracul perchè
a ghe n’era un mucc là bumbardà,
a ghe n’era un mucc là bumbardà,
a ghe n’era un mucc là bumbardà.
La musica l’è alegra, la storia minga trop,
ma tant a l’è inscí se po minga fa nagott
de temp n’è pasà e mi sun chí cun ti,
te vardi in di oecc, che i lusiss dumà per mi.
envoyé par adriana - 20/4/2008 - 18:31
×
![]()
Toast records 2005
(R.Cremonesi)