Escolta noi, tapa’t la cara,
Que els mossos t’apallisen i ja ve la guardia urbana,
Escopinyades d’un sistema corrupte,
Resistim amb esperança en aquest reducte,
Patricia heras, una heroína
Mai oblidarem la teua poesía,
Vius al nostre cor, per sempre hi tractaria
De que aquesta nit no fos mes llarga que el dia,
Juan Pintos, mai deixares de lluitar,
Fins l’ultim alé per la nostra dignitat,
I esque sou grans,
Rodrigo, Alex i Juan,
Patricia, Alfredo, sempre presents, endavant,
Sempre currant, no fent la mà,
Ací fem lletres combatives, Suquet de Rap,
Entre el bombo i el clap, entre man i bat,
Entre artista i persona, hem trencat més d’un plat.
Soy mi destino soy mi tiempo, mi camino,
Mi gran amor, mi guerrera, mi poeta
Soy la caída, la bajada en picado a los infiernos,
El dolor el amor, la esperanza
Soy mi memoria, mi esencia, mi existencia
Realidad, soy ficción, somos sueños.
La ciutat està morta
Caminem, i el nostre pas,
Construiex, l’endemà
Tornarem a escollir dignitat
No ens podràn tombar, ei, trap en valencia,
Ells mosseguen la poma, si propet de panamà,
Jo Preferisc somiar abans que dormir
No vull el Ganivet pa tallar el pastís ,
Revela’m com fotos de les antigues,
Com si no hagués temps per guarir les ferides
En la foscor, batega el teu poema mort,
Amb les ales trencades, començe a alçar el vol,
Vam convertir la por, en força, ilusió,
I la repressió va demanar el día lliure,
replegant somriures,
L’ ilusió per viure d’Angel, 8 anys de presó,
(ou yes) Creixent poc a poc,
Som les estalagmites que volen fugir del sòl,
I choquem amb les d’ adalt, amb cada cançó,
L’indifèrencia va afussellar a la raó,
Ho fem de cor amb el resó de cada lluita,
Ho fem de cor amb el resó de cada lluita,
Ho fem de cor amb el resó de cada lluita,
Ho fem de cor amb el resó de cada lluita,
La ciutat està morta
Caminem, i el nostre pas,
Construiex, l’endemà
Tornarem a escollir dignitat
Que els mossos t’apallisen i ja ve la guardia urbana,
Escopinyades d’un sistema corrupte,
Resistim amb esperança en aquest reducte,
Patricia heras, una heroína
Mai oblidarem la teua poesía,
Vius al nostre cor, per sempre hi tractaria
De que aquesta nit no fos mes llarga que el dia,
Juan Pintos, mai deixares de lluitar,
Fins l’ultim alé per la nostra dignitat,
I esque sou grans,
Rodrigo, Alex i Juan,
Patricia, Alfredo, sempre presents, endavant,
Sempre currant, no fent la mà,
Ací fem lletres combatives, Suquet de Rap,
Entre el bombo i el clap, entre man i bat,
Entre artista i persona, hem trencat més d’un plat.
Soy mi destino soy mi tiempo, mi camino,
Mi gran amor, mi guerrera, mi poeta
Soy la caída, la bajada en picado a los infiernos,
El dolor el amor, la esperanza
Soy mi memoria, mi esencia, mi existencia
Realidad, soy ficción, somos sueños.
La ciutat està morta
Caminem, i el nostre pas,
Construiex, l’endemà
Tornarem a escollir dignitat
No ens podràn tombar, ei, trap en valencia,
Ells mosseguen la poma, si propet de panamà,
Jo Preferisc somiar abans que dormir
No vull el Ganivet pa tallar el pastís ,
Revela’m com fotos de les antigues,
Com si no hagués temps per guarir les ferides
En la foscor, batega el teu poema mort,
Amb les ales trencades, començe a alçar el vol,
Vam convertir la por, en força, ilusió,
I la repressió va demanar el día lliure,
replegant somriures,
L’ ilusió per viure d’Angel, 8 anys de presó,
(ou yes) Creixent poc a poc,
Som les estalagmites que volen fugir del sòl,
I choquem amb les d’ adalt, amb cada cançó,
L’indifèrencia va afussellar a la raó,
Ho fem de cor amb el resó de cada lluita,
Ho fem de cor amb el resó de cada lluita,
Ho fem de cor amb el resó de cada lluita,
Ho fem de cor amb el resó de cada lluita,
La ciutat està morta
Caminem, i el nostre pas,
Construiex, l’endemà
Tornarem a escollir dignitat
×
![]()
Sul caso di Patricia Heras, morta suicida in carcere, si veda l'omonima Ciutat Morta e Ciutat Morta – il caso 4-F sul nostro blog.