Som gent tranquil·la
que avancem plegats,
en peu de pau,
cansats de ser vençuts.
Ja no esgrimim cap llança contra tu,
ja no empunyem l’espasa sangonosa,
ja no volem més arma que aquest foc
que crema als nostres ulls.
Tornaʼns, Espanya, les dones i els homes que ens has pres!
Encara que ens colpegis i ens trepitgis
i, amb ira, ens arrosseguis pels cabells,
ja tʼhem perdut la por:
som lliures
i ho proclamem ben fort als quatre vents.
Aquesta nit dʼoctubre,
som un exèrcit de petites flames
alçat contra l’abús del teu poder.
Sempre endavant,
units pel nostre anhel,
tots farem força
i et tombarem com un roure podrit,
farem cruixir els teus ossos contra el terra.
Som lliures.
que avancem plegats,
en peu de pau,
cansats de ser vençuts.
Ja no esgrimim cap llança contra tu,
ja no empunyem l’espasa sangonosa,
ja no volem més arma que aquest foc
que crema als nostres ulls.
Tornaʼns, Espanya, les dones i els homes que ens has pres!
Encara que ens colpegis i ens trepitgis
i, amb ira, ens arrosseguis pels cabells,
ja tʼhem perdut la por:
som lliures
i ho proclamem ben fort als quatre vents.
Aquesta nit dʼoctubre,
som un exèrcit de petites flames
alçat contra l’abús del teu poder.
Sempre endavant,
units pel nostre anhel,
tots farem força
i et tombarem com un roure podrit,
farem cruixir els teus ossos contra el terra.
Som lliures.
Langue: espagnol
VIENTO DE OCTUBRE
Somos gente tranquila
que avanzamos juntos,
en pie de paz,
cansados de ser vencidos.
Ya no esgrimimos ninguna lanza contra ti,
ya no usamos la espada sangrienta,
ya no queremos más arma que este fuego
que brilla en nuestros ojos.
Devuélvenos, España, las mujeres y los hombres que nos arrebataste!
Aunque nos golpees y nos pises
y, con ira, nos arrastres por los cabellos,
ya no te tenemos miedo:
somos libres
y lo proclamamos con fuerza a los cuatro vientos.
Esta noche de octubre,
somos un ejército de pequeñas llamas
alzado contra el abuso de tu poder.
Siempre adelante,
unidos por nuestro anhelo,
entre todos, con fuerza
te derribaremos como a un roble podrido,
haremos crujir tus huesos contra el suelo.
Somos libres.
Somos gente tranquila
que avanzamos juntos,
en pie de paz,
cansados de ser vencidos.
Ya no esgrimimos ninguna lanza contra ti,
ya no usamos la espada sangrienta,
ya no queremos más arma que este fuego
que brilla en nuestros ojos.
Devuélvenos, España, las mujeres y los hombres que nos arrebataste!
Aunque nos golpees y nos pises
y, con ira, nos arrastres por los cabellos,
ya no te tenemos miedo:
somos libres
y lo proclamamos con fuerza a los cuatro vientos.
Esta noche de octubre,
somos un ejército de pequeñas llamas
alzado contra el abuso de tu poder.
Siempre adelante,
unidos por nuestro anhelo,
entre todos, con fuerza
te derribaremos como a un roble podrido,
haremos crujir tus huesos contra el suelo.
Somos libres.
Langue: catalan
El poema original / La poesia originale
Fa un parell de mesos, l'amic i veí Paco Viciana va demanar-me un escrit que fes referència a la situació política catalana i que pogués adaptar-se com a lletra de la sardana que l'ANC del Pla de l'Estany li havia proposat de compondre, dins el projecte d'encerclament sardanístic de l'estany amb "La sardana de la llibertat".
Vaig donar-li un poema que havia escrit l'octubre del 2017, dedicat a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart l'endemà del seu empresonament a Madrid. El vespre abans, havia assistit a la manifestació de les espelmes ("un exèrcit de petites flames") a la cruïlla del Cinc d'Oros de Barcelona.
"Si el poema et va bé", vaig dir a en Paco, "tu mateix: talla i canvia el que vulguis segons les necessitats musicals". És un poema llarg. Per tant, és normal que alguns versos fossin suprimits. Amb aquesta "lletra", en Paco va compondre "Vent d'octubre", que ahir 12.000 persones van ballar entorn de l'estany.
Per si pot interessar algú, avui torno a penjar el poema original.
Es titula "Caurà el Ciclop". En el famós passatge de l'Odissea, el Ciclop, monstre d'un ull, fa presoner Ulisses i els seus homes. Quan el Ciclop li pregunta com es diu, Ulisses respon: "Ningú". Ja sabeu com acaba la història: Ulisses s'escapa de la caverna del monstre.
(Un altre mite paral·lel és el de David contra Goliat: el feble que, amb només una fona, triomfa contra el fort.)
El Ciclop, al meu poema, és l'Estat poderós, tirànic i cavernícola que empresona persones innocents com els Jordis i que ordena a la policia agredir salvatgement els pacífics ciutadans que volien votar el Primer d'Octubre. Contra el Ciclop, nosaltres som Ulisses, som Ningú, el poble pacífic que vol ser lliure.
(Diguem-ho tot: Ulisses no era tan pacífic: sinó, que ho preguntin al gegant, que arran d'aquell episodi es va quedar sense l'únic ull que tenia).
J.N. Santaeulàlia
Vaig donar-li un poema que havia escrit l'octubre del 2017, dedicat a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart l'endemà del seu empresonament a Madrid. El vespre abans, havia assistit a la manifestació de les espelmes ("un exèrcit de petites flames") a la cruïlla del Cinc d'Oros de Barcelona.
"Si el poema et va bé", vaig dir a en Paco, "tu mateix: talla i canvia el que vulguis segons les necessitats musicals". És un poema llarg. Per tant, és normal que alguns versos fossin suprimits. Amb aquesta "lletra", en Paco va compondre "Vent d'octubre", que ahir 12.000 persones van ballar entorn de l'estany.
Per si pot interessar algú, avui torno a penjar el poema original.
Es titula "Caurà el Ciclop". En el famós passatge de l'Odissea, el Ciclop, monstre d'un ull, fa presoner Ulisses i els seus homes. Quan el Ciclop li pregunta com es diu, Ulisses respon: "Ningú". Ja sabeu com acaba la història: Ulisses s'escapa de la caverna del monstre.
(Un altre mite paral·lel és el de David contra Goliat: el feble que, amb només una fona, triomfa contra el fort.)
El Ciclop, al meu poema, és l'Estat poderós, tirànic i cavernícola que empresona persones innocents com els Jordis i que ordena a la policia agredir salvatgement els pacífics ciutadans que volien votar el Primer d'Octubre. Contra el Ciclop, nosaltres som Ulisses, som Ningú, el poble pacífic que vol ser lliure.
(Diguem-ho tot: Ulisses no era tan pacífic: sinó, que ho preguntin al gegant, que arran d'aquell episodi es va quedar sense l'únic ull que tenia).
J.N. Santaeulàlia
CAURÀ EL CICLOP
Monstre d’un ull, rei de roques i cabres,
torna’ns dos homes que ens vas prendre ahir.
Fins ara érem Ningú, l’ase dels cops,
l'esclau submís als teus insults i befes.
Però, tot d'una, aquesta nit d’octubre,
som un exèrcit de petites flames
alçat contra l'abús del teu poder.
Torna’ns, Ciclop, els homes que ens has pres!
“Sempre guanya el gegant!”, diu amb la veu
tremolosa el vell savi. “Reculem?”
Mai. Com David va esterrassar Goliat,
Ningú, Ciclop, et tombarà algun dia.
Encara que ens colpegis i ens trepitgis
i ens arrosseguis pels cabells, nosaltres
ja t’hem perdut la por: som homes lliures
i ho proclamem ben fort als quatre vents.
Som gent tranquil·la que avancem plegats,
en peu de pau, cansats de ser vençuts.
Ja no esgrimim cap fona contra tu,
ja no empunyem l'espasa sangonosa,
ja no volem més arma que aquest foc
que crema als nostres ulls. Sempre endavant,
units pel nostre anhel, tots farem força
i et tombarem com un roure podrit:
farem cruixir els teus ossos contra el terra.
Torna’ns, Espanya, els homes que ens has pres!
Monstre d’un ull, rei de roques i cabres,
torna’ns dos homes que ens vas prendre ahir.
Fins ara érem Ningú, l’ase dels cops,
l'esclau submís als teus insults i befes.
Però, tot d'una, aquesta nit d’octubre,
som un exèrcit de petites flames
alçat contra l'abús del teu poder.
Torna’ns, Ciclop, els homes que ens has pres!
“Sempre guanya el gegant!”, diu amb la veu
tremolosa el vell savi. “Reculem?”
Mai. Com David va esterrassar Goliat,
Ningú, Ciclop, et tombarà algun dia.
Encara que ens colpegis i ens trepitgis
i ens arrosseguis pels cabells, nosaltres
ja t’hem perdut la por: som homes lliures
i ho proclamem ben fort als quatre vents.
Som gent tranquil·la que avancem plegats,
en peu de pau, cansats de ser vençuts.
Ja no esgrimim cap fona contra tu,
ja no empunyem l'espasa sangonosa,
ja no volem més arma que aquest foc
que crema als nostres ulls. Sempre endavant,
units pel nostre anhel, tots farem força
i et tombarem com un roure podrit:
farem cruixir els teus ossos contra el terra.
Torna’ns, Espanya, els homes que ens has pres!
Langue: italien
Traduzione italiana di Lorenzo Masetti
VENTO D'OTTOBRE
Siamo gente tranquilla
e procediamo insieme
sul cammino della pace
stanchi di essere sconfitti.
Ormai non sguainiamo nessuna lancia contro di te
ormai non impugniamo la spada sanguinaria
ormai non vogliamo altra arma che questo fuoco
che brilla nei nostri occhi.
Restituiscici, Spagna, le donne e gli uomini che ci hai portato via!
Anche se ci colpisci e ci calpesti
e, con ira, ci trascini per i capelli
non ci fai più paura:
siamo liberi
e lo proclamiamo forte ai quattro venti.
Questa notte d'ottobre
siamo un esercito di fiammelle
levato contro il tuo abuso di potere
Sempre avanti
uniti dal nostro anelito,
tutti con forza
ti faremo cadere come una quercia marcia
faremo scricchiolare al suolo le tue ossa.
Siamo liberi.
Siamo gente tranquilla
e procediamo insieme
sul cammino della pace
stanchi di essere sconfitti.
Ormai non sguainiamo nessuna lancia contro di te
ormai non impugniamo la spada sanguinaria
ormai non vogliamo altra arma che questo fuoco
che brilla nei nostri occhi.
Restituiscici, Spagna, le donne e gli uomini che ci hai portato via!
Anche se ci colpisci e ci calpesti
e, con ira, ci trascini per i capelli
non ci fai più paura:
siamo liberi
e lo proclamiamo forte ai quattro venti.
Questa notte d'ottobre
siamo un esercito di fiammelle
levato contro il tuo abuso di potere
Sempre avanti
uniti dal nostro anelito,
tutti con forza
ti faremo cadere come una quercia marcia
faremo scricchiolare al suolo le tue ossa.
Siamo liberi.
×
![]()
Parole di Josep Navarro Santaeulàlia
Musica di Paco Viciana
da Sardana per la llibertat
Una sardana per chiedere la libertà degli indipendentisti catalani ancora nelle galere spagnole e per rivendicare il diritto all'autodeterminazione pacifica.
Amb aquest acte multitudinari es vol demanar l’alliberament immediat dels presos polítics, el retorn dels exiliats i l'aturada immediata de tots els processos judicials i repressius per part de la justícia Espanyola i el govern Espanyol en contra del procés d'independència i el dret d'autodeterminació de Catalunya, legitimat pels drets internacionals de Nacions Unides, als quals Espanya està adherida.
Per a promocionar l'acte vaig crear la música d’aquesta sardana anomenada Vent d’octubre - Sardana per la llibertat amb textos extrets d’un poema del mateix nom de l’escriptor Banyolí J. N. Santaeulàlia, amb el qual ja havia col·laborat amb anterioritat amb obres com Estany (Els colors reflectants) o l’espectacle inaugural del mundial de rem del 2004 Estany.
Vent d’octubre s’inspira en l’esperit d’una de les sardanes més emblemàtiques i alhora prohibides de tot el repertori sardanístic català: La Santa Espina, amb música d’Enric Morera i text d’Àngel Guimerà. El seu esperit alegre i vital, desacomplexadament català i orgullós de la seva particularitat em va ajudar a trobar el to reivindicatiu i esperançador de Vent d’octubre.
Vull enviar amb aquesta obra un missatge clar d’esperança i orgull en la nostra història i en la nostra gent, en la lluita constant i incansable per les llibertats del nostre poble, ara i sempre, i alhora fer entendre que realment som més lliures del que pensem, ja que hem plantat cara a un estat opressor i poderós que ens vol submisos i obedients, però que amb “un exèrcit de petites flames” il·luminem el camí a seguir per aconseguir la nostra llibertat total. La sardana finalitza amb un “Som lliures” clarificador.
Para promocionar el acto he creado la música de esta sardana llamada Viento de octubre - Sardana por la libertad con textos extraídos de un poema del mismo nombre del escritor de Banyoles J. N. Santaeulàlia, con el que ya había colaborado en anterioridad con obras como Lago (Caleidoscopio cristalino) o el espectáculo inaugural del mundial de remo de 2004 Lago.
Viento de octubre se inspira en el espíritu de una de las sardanas más emblemáticas ya la vez prohibidas de todo el repertorio sardanístico catalán: La Santa Espina, con música de Enric Morera y texto de Ángel Guimerá. Su espíritu alegre y vital, desacomplexadamente catalán y orgulloso de su particularidad me ayudó a encontrar el tono reivindicativo y esperanzador de Viento de octubre.
Quiero enviar con esta obra un mensaje claro de esperanza y orgullo en nuestra historia y en nuestra gente, en la lucha constante e incansable por las libertades de nuestro pueblo, ahora y siempre, y a la vez dar a entender que realmente somos más libres de lo que pensamos, ya que hemos hecho frente a un estado opresor y poderoso que nos quiere sumisos y obedientes, pero que con "un ejército de pequeñas llamas" iluminamos el camino a seguir para conseguir nuestra libertad total. La sardana finaliza con un "Somos libres" clarificador.
Con questo atto multitudinario vogliamo domandare la liberazione immediata dei prigionieri politici, il ritorno degli esiliati e la cessazione immediata di tutti i processi giudiziari e repressivi da parte della giustizia spagnola e del governo spagnolo contro il processo di indipendenza e il diritto di autodeterminazione della Catalogna, legittimato dal diritto internazionale sancito dalle Nazioni Unite, a cui la Spagna aderisce.
Per promuovere l'atto ho creato la musica di questa sardana chiamata Vento d'Ottobre - Sardana per la libertà, con testi estratti da una poesia dello stesso nome dello scrittore di Banyoles J. N. Santaeulàlia, con il quale avevo collaborato in precedenza.
Vento d'ottobre si ispirita allo spirito di una delle sardane più emblematica e allo stesso tempo più proibite di tutto il repertorio di sardane catalane: : La Santa Espina, su musica di Enric Morera e testo Ángel Guimerá. Il suo spirito allegro e vitale tipicamente catalano e orgoglioso della sua particolarità mi ha aiutato a trovare il tono rivendicativo e speranzoso.
Voglio inviare con questa opera un messaggio chiaro di speranza e orgoglio nella nostra storia e nella nostra gente nella lotta costante e instancabile per le libertà del nostro popolo, ora e sempre, e allo stesso tempo far capire che in realtà siamo più liberi di quello che pensiamo, ora che abbiamo affrontato uno stato oppressore e potente che ci vuole sottomessi e obbedienti, ma che con "un esercito di fiammelle" illuminiamo il cammino da seguire per conquistare la nostra libertà totale.
La sardana si chiude con un "Siamo liberi" chiarificatore.