Language   

A Margalida

Joan Isaac
Language: Catalan

List of versions


Related Songs

Un giorno nuovo
(Cristiano De André)
Juanita
(Björn Afzelius)
Carta de Salvador Puig Antich
(Joan Isaac)


[1977]
Lletra i música: Joan Isaac
Letra y música: Joan Isaac
Testo e musica: Joan Isaac
Album: Viure
Dedicada a Margalida, amant eterna d'en Salvador Puig Antich, es trobi on es trobi

isv

Margalida
Margalida


Può essere che questa sia la canzone più famosa di Joan Isaac, che pure è un cantautore che di canzoni famose ne ha fatte parecchie (oltre ad avere un legame storico con il cantautorato italiano, in primis con Roberto Vecchioni). Scritta nel 1977, a franchismo già finito, è dedicata a Margalida, la fidanzata, l'amore eterno di Salvador Puig Antich, l'anarchico barcellonese fatto garrotare da Franco solo tre anni prima, nel 1974. Tre anni e un'eternità: una canzone del genere, sotto il franchismo, avrebbe potuto portare alla garrota anche l'autore. Una canzone d'amore e una canzone di lotta, tra le più belle che si possano immaginare.

Rimandando a Carta de Salvador Puig Antich per la vicenda politica e umana di Salvador Puig Antich, vorremmo spendere due parole sulla persona cui è dedicata questa canzone, Margalida. Neanche in Spagna, neanche in Catalogna tutti si ricordano di lei, di questa donna che, quando il suo fidanzato fu condannato all'orrendo supplizio della garrota, aveva solo vent'anni e una vita difficile alle spalle (era stata cacciata di casa a 17 anni dalla solita "famiglia perbene"). Ha un nome e un cognome, che vogliamo restaurare: Margalida Bover Vadell. Ha dovuto vivere una prova difficilissima. Ha dovuto convivere con un ricordo. Margalida Bover Vadell è adesso una donna di 53 anni, e la lasciamo parlare. Con le sue parole. Quelle di un'intervista concessa nel 2006 al quotidiano barcellonese Avui ("Oggi"), esattamente al giornalista Santi Mayor Farguell (curioso che il giornalista abbia lo stesso nome di Santi Soler, il compagno traditore di Puig Antich che, arrestato e torturato, contribuì decisivamente al suo arresto).

L'occasione per l'intervista è stato un film, Salvador, dedicato alla figura di Puig Antich. Un film che ha sollevato molte polemiche e che è stato oggetto di feroci critiche da parte dei vecchi compagni anarchici. Un film nel quale la figura di Puig Antich viene presentata in modo distorto, quasi fosse stato nient'altro che un ragazzotto ingenuo travolto dagli eventi. Nel consueto clima revisionista d'oggigiorno, non manca il tentativo di "riabilitare" la figura del giovane viceispettore Anguas Barragán, presentandolo sotto una qualche luce positiva e scordando che faceva parte di un'istituzione repressiva di un regime fascista. Un'altra accusa rivolta al film è stata quella di indulgere ad un'eccessiva morbosità: la scena del garrotamento di Puig Antich dura venti minuti (cosa fatta notare anche dalla stessa Margalida Bover Vadell nell'intervista, così come il fatto che dalla colonna sonora del film sia assente proprio la canzone più famosa dedicata a Puig Antich, ovvero questa di Joan Isaac).

L'intervista la riportiamo integralmente qui di seguito. E' interamente in lingua catalana (è ripresa da questa pagina). Il catalano non dovrebbe presentare, almeno in forma scritta, eccessive difficoltà di comprensione; ma l'intervista è troppo lunga per fornirne una traduzione integrale. Abbiamo quindi pensato, per facilitare il compito a chi fosse interessato, di mettere tra parentesi quadre la traduzione delle parole e delle espressioni che potrebbero risultare meno evidenti ad un lettore di lingua italiana. Le particolari forme di passato del catalano con "va" (va viure = visse, è vissuta ecc.) sono tradotte solo nelle prime righe per abituare, poi la traduzione è omessa. [RV]

ENTREVISTA A MARGALIDA BOVER VADELL
SANTI MAYOR FARGUELL

``Revisió del cas Puig Antich? Tot el franquismo va ser [è stato] il·legal´´


Margalida Bover Vadell
Margalida Bover Vadell
La sala V del Tribunal Suprem delibera avui [oggi] si concedeix l´autorització per a la revisió del judici a Salvador Puig Antich, condemnat en consell de guerra a la pena de mort que va ser aplicada el 2 de març del 1974 a la presó Model. Aquella nit [notte], la seva companya sentimental va patir en soledat l´aplicació de la sentència. Tenia 20 anys, va néixer [nacque] el 1953 a Felanitx, Mallorca. El seu pare, ``bastant de dretes´´ [piuttosto di destra], la va fer fora de casa amb 17 anys. Se´n va anar [se ne andò] en autostop a Palma i va viure en una comuna hippie on ho va descobrir tot: ``El sexe, les drogues, la música, que el món era bonic i que volia viure [voleva vivere]´´. Va marxar a Barcelona convidada per una amiga i va viure amb hippies , en diferents domicilis, ``no trobava el meu lloc, havia de descobrir qui era´´, fins que, instal·lada a casa d´uns amics ``progres´´ de Mataró, la Núria i el Xavier, un dia del 1973 li van presentar un amic. Es deia [si chiamava] Salvador Puig Antich. Ella, la Margalida d´A Margalida, es diu [si chiama] Margalida Bover Vadell.

Com va ser la trobada? [come fu l'incontro?]

Al·lucinant, sempre recordaré quan vaig obrir [aprii] la porta, ens vam veure i no vam deixar de mirar-nos. Va ser descobrir l´amor de la meva vida, la persona que voldries tenir sempre al teu costat. Des del primer moment vam parlar de tot i dels somnis que compartíem. Tenir quatre fills, viure a la Cerdanya, ens agradava [ci piaceva] la muntanya, passejar, caminar, una casa gran per compartir-la amb gent. Una utopia.

Que va durar poc.

Sí, des del juliol [luglio]. Però bastant si comptem l´estada a la presó, des d´on [da dove] em va enviar tres cartes. Cada dissabte [sabato] jo anava al bar de davant de la Model, i a les germanes [sorelle], que podien veure´l perquè eren familiars, els donava llibres i una amanida [insalata] que li agradava molt d´un restaurantet d´una placeta de Gràcia.

Sabia que ell era del MIL?

No, però sí que estava posat [faceva parte] en un grup anarco, en recerca i captura i que viatjava a França. Però mai barrejava [confondeva] les coses. Crec que era una forma de protegir-me.

A les cartes [nelle lettere] li va esmentar [menzionava] el carceller?

No. La primera era un resum de Tròpic de càncer, de Henry Miller, en què adaptava la nostra història a la novel·la. La segona era pessimista i optimista alhora, perquè s´esperava molts anys de presó, fins que morís Franco i, creia, tothom [tutti quanti] fos amnistiat.

No esperava [si aspettava] pena capital.

No. Però quan van matar Carrero Blanco vaig pensar: ``Ai, Salvador!´´. Aquí em va entrar l´angoixa, tot va canviar, i vaig sentir que ja res [niente] seria el que havia d´haver estat.


I la tercera carta?

La va escriure la nit que el van matar. Les tres m´han desaparegut, suposo que quan era a Canàries.

Com hi va anar a parar? [com'è andata poi?]

Després que [dopo che] el van matar, tinc la noció [ebbi coscienza] que durant dos mesos no sé el que faig. Va ser una època cruel. Al setembre algú em posa dins d´un avió i m´envia a les Canàries. Jo no controlava res, a mi em dirigien.

I a les Canàries, què hi fa?

Estava molt fumuda [confusa], només [soltanto] m´escrivia amb el Josep Lluís Pons Llobet, que era a la Model, i amb el Ramon Barnils, molt amic meu. Vaig tornar a Barcelona l´octubre del 1975 i vaig contactar amb un amic del Salvador de Palautordera, que és el pare [il padre] de la meva filla Llibertat. Em sentia molt sola i no entenia [non capivo] el món. La Llibertat va néixer a Barcelona el 1976, va ser una salvació. Les dues vam viure en una comuna fins que un metge [medico] em va recomanar un clima més sa per a la Llibertat, que patia dels bronquis, i vam tornar a Mallorca. Era l´any 1979.

On va viure de Mallorca?

Primer a Porto Colom, en un estudi llogat [monolocale in affitto], però el 1981, quan el cop de Tejero, ja era a Palma de nou. Després vaig viure a Santa Eugènia i a Pina, un poblet petit on em van assenyalar amb el dit [segnare a dito] perquè vaig ser l´única a votar No a l´OTAN. És l´única vegada [volta] que he votat. Vaig tornar a Palma, hi vaig fer disseny [disegno] i restauració de jardins. Vaig retrobar un amic de la infància, que és el pare del meu fill Martí, que va néixer el 1994 en una masia [cascina] d´Es Carritxó on vam anar a viure. Però em vaig separar de nou: jo vaig trobar una persona i no n´he trobat cap més...[ho trovato una persona sola e non ne ho trovate più]. Després vam anar a viure a Felanitx, i fa tres anys a Capdepera, el poble que més m´agrada de Mallorca, i on he trobat el meu espai [spazio] i la meva vida.

Mai ha viscut a Manacor? He llegit que hi treballava en una llibreria.

Mai de la vida. Durant 27 anys no vaig parlar de tot això ni [neppure] amb els amics. I just arran [a causa] d´una entrevista que vaig concedir em van fer fora de la llibreria on treballava feia 8 anys, a Cala Egües.

Ja som al present. La Ingrid Rubio la va venir a veure.

Va ser molt maco [carino] que em volgués conèixer; vam connectar i parlar molt i va agafar [ben capito] la meva essència.

Van contactar amb vostè els productors del film?

El Jaume Roures [productor] i el Lluís Arcarazo [guionista] buscaven una presó i van pensar en Palma. És per això que ho van aprofitar per coneixe´m [conoscermi]. Però en l´escassa estona [per quel poco] que vam parlar no es pot conèixer ningú, ni es pot recordar bé el passat. Per tant, em vaig desimplicar [mi sono disinteressata] totalment de la pel·lícula. Recordo que em van preguntar qui creia que m´havia d´interpretar i els vaig respondre que jo no arribava a aquest punt de vanitat, i que ells ho devien saber millor que ningú.

Què opina de ´Salvador´?

Com a cinèfila, que està molt ben feta i els actors són molt bons. Però com que està basada, en teoria, en la vida d´una persona, em fot [mi rompe le scatole] que s´utilitzi Salvador Puig Antich i no es retrati Salvador Puig Antich.

Quins aspectes difereixen?

Al film [nel film] és molt seriós, ell no ho era. L´únic moment en què Brühl em recorda el Salvador és quan es posa [si mette addosso] una pamela [cappello di paglia] i un mocador [lenzuolo]. En aquell moment em van caure [mi sono cadute] les llàgrimes, hòstia! Però la resta no és ell. Quant al MIL, es retrata molt malament com funcionaven, com si fossin estúpids atracant per passar-ho bé, sense explicar els motius i la ideologia que els movia. I la pel·lícula es recrea massa [indulge troppo] en la morbositat. Vint minuts de garrot vil em sembla una bestiesa! I l´absència d´A Margalida de Joan Isaac em va saber molt greu per ell, que fa 30 anys que manté la memòria del Salvador. Esclar que un cop [una volta] vista la pel·lícula, crec que és millor que no l´hi incloguessin [che non ce l'abbiano messa]... És una pel·lícula ianqui [stile americano] que utilitza una història real per fer un pamflet. I no explica què va passar a fora durant les 12 hores en capella.

Com la va viure vostè?

Sola a Mataró, a l´habitació, amb una ampolla [bottiglia] de vi, canutos, encens, espelmes [candele], música i plorar i pensar i estimar [amare] i desitjar [desiderare] i voler que el món canviés, simplement això. I sola.

Sembla que al carrer [per strada] tampoc hi havia gaire gent. [non ci fosse molta gente]

Perquè el Salvador era anarquista. Els anarquistes som persona non grata a ningú. Les esquerres [le sinistre] mai funcionaran bé perquè no són generoses amb tots els que no pensen exactament com ells.

Avui s´està decidint [si sta decidendo] si s´autoritza la revisió del cas.

La memòria històrica és important, però què vol dir reobrir el cas? Tenen l´autòpsia? Tenen les bales? Si no ho tenen tot, l´únic que poden declarar és que es va fer malament i declarar-lo innocent. S´haurien de revisar tots els processos, començant per tots i acabant per tots.

Està en tràmit [è in corso di approvazione] una llei [legge] de la memòria històrica.

Però sempre es fa tot a mitges [mità]. Sembla que tinguem una por [paura] mortal. Tot el que van fer els dirigents franquistes va ser il·legal, va ser terrorisme d´Estat, per tant, s´ha de perdonar tot. No només un [non soltanto uno], sinó tanta gent injustament morta, maltractada, empresonada, humiliada, i exiliada.

Diari Avui. 25/10/2006
Vas marxar no sé on.
Ni els cims ni les aus
no et saben les passes.
Vas volar sens dir res
deixant-nos només
el cant del teu riure.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.

I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l'ombra fidel
que és nostra tothora.

Contributed by Riccardo Venturi - 2007/1/15 - 22:35




Language: Spanish

Versione spagnola (castigliana) da Cancioneros de Trobadores:
A MARGARITA

Te fuiste no sé dónde
ni las cumbres ni las aves
saben ya de tus pasos
volaste sin decir nada
dejándonos nada más
el canto de tu risa.

No sé dónde estás Margarita
mas si este canto te llega
tómalo como un beso
grita el nombre de tu amante:
bandera negra en el corazón.

Puede ser que no sepas
que su cuerpo a menudo
nos crece en las venas
al leer su gesto
escrito en las paredes
que lloran la historia.

Y con esta canción
renazca su grito
por campos, mares y bosques
y que sea su nombre,
como la sombra fiel
que es nuestra a todas horas.

Contributed by Riccardo Venturi - 2007/1/15 - 22:36




Language: Italian

Versione italiana di Riccardo Venturi
alla mezzanotte esatta tra il 15 e il 16 gennaio 2007
A MARGALIDA

Te ne sei andata non so dove
e né le cime, né gli uccelli
sanno più dei tuoi passi.
Sei volata via senza dire nulla
lasciandoci nient'altro
che il canto del tuo sorriso.

Non so dove sei, Margalida,
ma se ti arriva questo canto
prendilo come un bacio
e grida il nome del tuo amore:
bandiera nera nel cuore.

Ma forse non sai
che il suo corpo, sovente
ci spunta nelle vene
quando leggiamo il suo gesto
scritto sui muri
che piangono la storia.

E con questa canzone
rinasca il suo grido
per campi, mari e boschi
ed il suo nome sia
come l'ombra fedele
che è nostra in ogni momento.

2007/1/16 - 00:01




Language: Italian

Versione italiana di Eugenio Finardi

cantata in duo con Joan Isaac al festival "Cose di Amilcare" nel febbraio 2013

A MARGALIDA

Sei partita e non so
tra le nuvole e chi (?)
ha accompagnato i tuoi passi
Sei andata così
lasciando di te
soltanto il sorriso

Dove sei Margalida?
Se il mio canto ti arriva
è un bacio per te
e grida il nome del tuo amore
bandiera nera al cuor

Forse tu non lo sai
ma il sangue di lui
c'è dentro alle vene
leggendo il suo nome
su ogni parete
che piange la storia

Dove sei Margalida?
Se il mio canto ti arriva
è un bacio per te
e grida il nome del tuo uomo
bandiera nera al cuor

E con questa canzone
rinasca il suo grido
per strade e per boschi
e continui il suo nome
a esser l'ombra fedele
di ogni tua ora

Dove sei Margalida?
Se il mio canto ti arriva
è un bacio per te
e grida il nome del tuo amore
bandiera nera al cuor

2014/10/26 - 22:21


«"A MARGALIDA”, CANCIÓN DE AMOR POR HABER AMADO»

por Fernando Lucini

Joan Isaac e Margalida Bover Vadell.
Joan Isaac e Margalida Bover Vadell.


«De entre el amplio repertorio de canciones que ha compuesto e interpretado Joan Isaac, sin duda, una de las que más me impactó desde siempre –y que aún sigo escuchando y disfrutando con frecuencia– es la titulada “A Margalida”; canción dedicada a Margalida Bover Vadell –amante de Salvador Puig Antich–, que Joan grabó, por primera vez, en su disco “Viure”, publicado en 1977.

Recuerdo a la perfección el primer día que escuché “A Margalida”. Resultó una experiencia muy emocionante. Joan, con aquella hermosa canción, consiguió provocarme una contradictoria sensación de indignación y de ternura. 

Indignación por el hecho al que hacía referencia: No habían pasado muchos años –fue en 1974– que Franco, y la “gentuza” que le rodeaba, habían condenado a Salvador Puig Antich a la pena muerte, y le habían asesinado. Cruel e injusto asesinato provocado, a fin de cuentas, por la bella y noble razón de amar apasionadamente la libertad, y de luchar en su defensa. («El seu cos sovint / ens creix a les venes/ en llegir el seu gest / escrit per parets / que ploren la història». «Su cuerpo a menudo / nos crece en las venas / al leer su gesto / escrito en las paredes / que lloran la historia».)

Ternura por la pasion con la que Joan, musical y poéticamente, le decía a Margalida: «No sé on ets, Margalida, / però el cant, si t'arriba, / pren-lo com un bes». «No sé dónde estás Margalida / mas si este canto te llega / tómalo como un beso».

Tras varias audiciones de aquella canción, y una vez interiorizada la intensa emoción inicial, me surgió una pregunta: ¿Por qué una canción dirigida a la amante y no a Salvador que fue la víctima de tan cruel y ruin asesinato?... Lo estuve pensando durante varios días –yo en aquel momento todavía no conocía personalmente a Joan Isaac y no podía preguntárselo–...  Al final llegué a una conclusión, que voy a intentar explicar.

Allen Ginsberg, poeta estadounidense, al que admiro mucho, escribió: «El peso del mundo es el amor y nadie duerme sin sueños de amor» –años más tarde Hilario Camacho también lo cantó–; Ernesto Che Guevara lo afirmó rotundamente: «la auténtica revolución tiene su base en el amor»; Silvio lo cree: «sólo el amor consigue encender lo muerto»; y Miguel Hernández, encarcelado –como lo estuvo Salvador Puig Antich– lo percibió en si mismo y se lo dijo a su amada: «sólo por amor odiado...; libre soy, siénteme libre, sólo por amor».

Salvador Puig Antich, joven anarquista y revolucionario, también fue odiado y condenado por su irrenunciable amor a la libertad; y estoy totalmente convencido de que la trágica víspera de su asesinato, aún sintiendo un terrible desgarro interior, también lo pensó: «Libre soy, sentidme libre, sólo por amor»... Y ahí estaba ella: Margalida: en el universo de aquel amor... Ella le amaba y él murió libre..., libre por amor.

Esta es la razón por la que para mi la canción “A Margalida”, de Joan Isaac, es «una canción de amor por haber amado»; lo que en realidad supone un gesto muy hermoso por parte del cantor catalán, y una clara manifestación de su sensibilidad.

Evidentemente, Joan Isaac pudo haber creado una canción directa y reivindicativa dedicada a Salvador y contra sus asesinos; tal vez, si lo hubiera hecho así, esa canción hasta podría haberse convertido en la banda sonora de una película sobre al joven anarquista nacido en Barcelona. 

Pero no, él –este Joan Isaac al que quiero y admiro– optó por algo aparentemente más simple, pero en realidad mucho más difícil y complejo: optó por componer una canción dedicada a ella, a la amante de Salvador”A Margalida”–; a la fuerza y al impulso revolucionario del amor de una mujer...; y ¡claro!, de esta forma no fue ni tan siquiera aspirante a un “Goya”.

Ahora bien, Joan consiguió que su «canción de amor a Margalida, por haber amado» se convirtiera, por una parte, en el testimonio y en el recuerdo más profundo, más tierno, más bello y más popular de aquel gran ser humano llamado Salvador Puig Antich; y, a la vez, en el permanente «renacer de su grito por campos, mares y bosques»....«I que amb aquesta cançó / reneixi el seu crit / per camps, mars i boscos»... Ahí está la magia de la “canción de autor” y del arte, que Joan domina, de componer grandes y bellas canciones».

2013/5/29 - 10:49


Conocí a Margalida en 1974; unos amigos me la presentaron. Perdí su pista después del fusilamiento de Puig Antich. Ahora no sé lo que hace. Me parece que está por Mallorca pero no estoy seguro. ¿Por qué he realizado esta canción? Bueno, ademas que la conocía personalmente, hay cosas que todavía te recuerdan las paredes... Y no creo que sea oportunismo el haber hecho esta canción ahora, porque si fuera así la habría grabado hace dos o tres años.

Joan Isaac - entrevista en mundodiario, 6 diciembre 1977

2015/4/26 - 21:19



Main Page

Please report any error in lyrics or commentaries to antiwarsongs@gmail.com

Note for non-Italian users: Sorry, though the interface of this website is translated into English, most commentaries and biographies are in Italian and/or in other languages like French, German, Spanish, Russian etc.




hosted by inventati.org