Ahir en van matar mil
a on no sé on,
ho diuen els diaris.
Tenien la pell groga i ara són
mil morts involuntaris.
Tothom ha protestat com de costum,
alçant gran polseguera,
però el que ha ordenat el fet
diu que se'n fum,
que mai res no l'esvera.
Què me'n dieu ?
Trobeu que això està bé ?
No !
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Au !
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Au !
Avui se'n viaran cent avions
camí de les altures,
comprats per netejar quatre nacions
on sobren criatures.
Després per consolar els supervivents,
la societat contenta,
n'enviarà d'avions, ben bé, doscents,
amb xupaxups de menta.
Què me'n dieu ?
Trobeu que això està bé ?
No !
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Au !
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Au !
Demà també hi haurà morts a grapats
i casos de malària ..... ària !
I firmaran convenis certs estats
i els d'una funerària .... ària !
Demà també hi haurà castells de focs,
i sonaran trompetes ..... etes !
I un tant per cent de negres i grocs
aniran a fer punyetes.
Què me'n dieu ?
Trobeu que això està bé ?
No !
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Au !
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Au !
a on no sé on,
ho diuen els diaris.
Tenien la pell groga i ara són
mil morts involuntaris.
Tothom ha protestat com de costum,
alçant gran polseguera,
però el que ha ordenat el fet
diu que se'n fum,
que mai res no l'esvera.
Què me'n dieu ?
Trobeu que això està bé ?
No !
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Au !
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Au !
Avui se'n viaran cent avions
camí de les altures,
comprats per netejar quatre nacions
on sobren criatures.
Després per consolar els supervivents,
la societat contenta,
n'enviarà d'avions, ben bé, doscents,
amb xupaxups de menta.
Què me'n dieu ?
Trobeu que això està bé ?
No !
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Au !
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Au !
Demà també hi haurà morts a grapats
i casos de malària ..... ària !
I firmaran convenis certs estats
i els d'una funerària .... ària !
Demà també hi haurà castells de focs,
i sonaran trompetes ..... etes !
I un tant per cent de negres i grocs
aniran a fer punyetes.
Què me'n dieu ?
Trobeu que això està bé ?
No !
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Au !
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Mal quedi sense veu, jo cridaré,
jo cridaré, jo cridaré.
Au !
Contributed by Riccardo Venturi - 2006/2/18 - 22:11
×
![]()
Note for non-Italian users: Sorry, though the interface of this website is translated into English, most commentaries and biographies are in Italian and/or in other languages like French, German, Spanish, Russian etc.
Lletra i música: Jaume Picas / La Trinca
Testo e musica: Jaume Picas / La Trinca
Dall'album "Trincar i riure"
A l’abril de 1971 la Trinca estrenà disc i un nou espectacle al Teatre Espanyol del Paral·lel barceloní: TRINCAR I RIURE. Fou un èxit de públic, actuant durant tres setmanes amb les entrades esgotades cada dia. Influenciats pels musicals pops americans i anglesos, hi incorporaren cançons antimilitaristes: "Ahir en van matar mil", sobre l’alliberament sexual: "Fora aquesta roba" i sàtires sobre el capitalisme: "Mentre hi hagi peles", a més d’un bell tema seriós sobre la incomunicació social: "Ningú no comprèn ningú". També cançons on l’humor més popular treia el nas: "Coses de l’idioma", "Els drapaires", amb un ingenu joc de renecs amagats, de tipus: "Jo, els cullo nets, tots els papers", o "Jo, recullo nassos de cartró" o fent adaptacions xineses, àrabs, gitanes i russes de la cançó: "El Senyor Ramón". Són també curioses la cançó "L’amor d’abans", (un dels únics temes en que en Miquel Àngel, amb la seva peculiaríssima veu afònica, cantava en solitari), i "Cantem perquè volem", cançó en què passen revista a les característiques físiques més evidents dels ja populars membres del grup: la barba d’en Miquel Àngel, les ulleres de Josep Maria i el cos llarg i prim d’en Toni.