Questa è la Canzone Contro la Guerra n° 3500.
This is the AntiWar Song nr 3500.
Esta es la Canción Contra la Guerra n° 3500.

[1960/1963]
Testo e musica di Violeta Parra
Lyrics and music by Violeta Parra
Letra y música de Violeta Parra
In album: Testimonio (1983)
Süd- und mittelamerikanische Volksmusik, 1965
Recordando a Chile (Una chilena en París), 1965

Altre interpretazioni:
Víctor Jara, 1966
Ángel Parra, 1967, "De Violeta Parra", "Ángel Parra en Alemania", "Violeta se fue a los cielo"
Inti-Illimani, 1975, "Hacia la libertad"
Mercedes Sosa, 1971, "Homenaje a Violeta Parra"

Le CCG giungono a quota 3500. Siamo soliti sottolineare i "traguardi", anche mediani, con testi particolari (a volte neanche propriamente canzoni: si vedano a tale riguardo le CCG n° 1000 e n°2000), e vogliamo farlo anche stavolta con una delle più belle e tragiche canzoni della grande Violeta Parra di... (continua)

[1985]
Del disc/dall'album "Es que m'han dit que..."

"ÉS QUE M’HAN DIT QUE..." (1985) conté una cançó sobre Fraga Iribarne (antic ministre franquista, convertit de sobte en demòcrata de tota la vida) "Alça Manolo". Una altre de les cançons tracta del descobriment d’Amèrica "L’Ou d’en Colom". També n'hi ha una en forma de sàtira anti-Reagan "Flash Reagan". Un tema sobre els conflictes entre els camioners espanyols i els agricultors francesos -El Rosselló per la Trinca, ja és França, i prou- "La guerra de l’enciam"... Els temes de temàtica catalana són una mena de refregit d’Els drapaires "Visca tot el diccionari" i una cançó antipujolista "Durumbeta trumflaire".

[1981]
Del disc/Dall'album "Nou de trinca"

L’any 1981 publiquen un nou disc NOU DE TRINCA, que donarà peu al seu espectacle de més èxit, estrenat al Teatre de Barcelona i reposat l’any següent durant molts mesos al teatre Tívoli. El disc aplega temes polítics d’una gran virulència: "La dansa del sabre", sobre el cop d’Estat del 23-F, "El baion de l’OTAN" (que popularitzarà allò del nar-hi ‘nan"), "Com el Far West no hi ha res" (on es compara Catalunya amb una reserva índia) i "Corasón loco" (sobre la difícil possibilitat d’estimar alhora la dona legal -Espanya- i l’amant -Catalunya-). Aquest darrer tema donarà lloc a una querella per un suposat plagi (de la que van ser-ne absolts). Altres cançons del disc són "El Danubi blau", amb música d’Strauss (sobre la contaminació dels rius catalans); l’anticlerical "In secula seculorum"; "Homenatge", una fraternal i irresistible paròdia de Lluís... (continua)

[1974]
Lletra i música: Jaume Picas / La Trinca
Veus femenines: Germanes Ros
Testo e musica: Jaume Picas / La Trinca
Voci femminili: Germanes Ros
Del disc / Dall'album "Xauxa"

Com ja era habitual quan La Trinca feia un espectacle, acte seguit publicaven el disc amb les cançons del mateix. Aquest és el cas i Xauxa surt al carrer per a delectar als milers i milers de fans. Xauxa aplega temes diversos, alguns d’ells amb textos plens de picardia i de pensament lliure: "Estem tips", "Bon dia", "Esvalotat", "Fes l’amor i no la guerra", "Més enllà". Altres amb un fort contingut humorístic: "Tot sigui a fi de bé", un tango "Que trista és la vida" i fins i tot un tot un Rock & Roll "All-i-oli". Però no cal dubtar-ho gens ni mica que la cançó més popular fou "Els tres mosqueters", tema efectiu, fet a partir de la música d’una cançó com les que ens cantava en Manolo Escobar. Cal esmentar i destacar la intervenció a la cançó de "Lulú" de l’actriu Rosa Maria Sardà.

[1971]
Lletra i música: Jaume Picas / La Trinca
Testo e musica: Jaume Picas / La Trinca
Dall'album "Trincar i riure"

A l’abril de 1971 la Trinca estrenà disc i un nou espectacle al Teatre Espanyol del Paral·lel barceloní: TRINCAR I RIURE. Fou un èxit de públic, actuant durant tres setmanes amb les entrades esgotades cada dia. Influenciats pels musicals pops americans i anglesos, hi incorporaren cançons antimilitaristes: "Ahir en van matar mil", sobre l’alliberament sexual: "Fora aquesta roba" i sàtires sobre el capitalisme: "Mentre hi hagi peles", a més d’un bell tema seriós sobre la incomunicació social: "Ningú no comprèn ningú". També cançons on l’humor més popular treia el nas: "Coses de l’idioma", "Els drapaires", amb un ingenu joc de renecs amagats, de tipus: "Jo, els cullo nets, tots els papers", o "Jo, recullo nassos de cartró" o fent adaptacions xineses, àrabs, gitanes i russes... (continua)

[2006]
Testo e musica di Nest
dall'album "Il coscritto"

Testo ripreso da questa pagina.

[2006]
Testo e musica di Nest
dall'album omonimo

Una canzone assai particolare del giovane rapper ticinese di origine africana, che è, e vuole essere, il coscritto della sua particolare guerra. Di quale genere sia, lo si scopre ascoltando la canzone o leggendone il testo (proveniente da questa pagina).

Testo ripreso da questa pagina.
Lyrics available at this page