Autore La Trinca
Elegía del misil
[1984]
Album “Qué queda de ti, qué queda de mí”
con La Trinca
Hoy vuelve José Antonio Labordeta cantando contra la guerra, la violencia y el armamentismo; y lo hace a través de su canción titulada "Elegía del misil", tema que también incorporó –al igual que "Desobediencia civil"– a su disco «Que queda de ti, qué queda de mí». En esta canción, como en muchas otras, José Antonio recurre a la sátira y a la ironía como recurso para agudizar su crítica y su inconformismo.
Fernando Lucini, Cantemos como quien respira
Album “Qué queda de ti, qué queda de mí”
con La Trinca
Hoy vuelve José Antonio Labordeta cantando contra la guerra, la violencia y el armamentismo; y lo hace a través de su canción titulada "Elegía del misil", tema que también incorporó –al igual que "Desobediencia civil"– a su disco «Que queda de ti, qué queda de mí». En esta canción, como en muchas otras, José Antonio recurre a la sátira y a la ironía como recurso para agudizar su crítica y su inconformismo.
Fernando Lucini, Cantemos como quien respira
Tú que estas ahí,
(continua)
(continua)
inviata da Bartleby 5/10/2010 - 11:13
Flash Reagan
[1985]
Del disc/dall'album "Es que m'han dit que..."
"ÉS QUE M’HAN DIT QUE..." (1985) conté una cançó sobre Fraga Iribarne (antic ministre franquista, convertit de sobte en demòcrata de tota la vida) "Alça Manolo". Una altre de les cançons tracta del descobriment d’Amèrica "L’Ou d’en Colom". També n'hi ha una en forma de sàtira anti-Reagan "Flash Reagan". Un tema sobre els conflictes entre els camioners espanyols i els agricultors francesos -El Rosselló per la Trinca, ja és França, i prou- "La guerra de l’enciam"... Els temes de temàtica catalana són una mena de refregit d’Els drapaires "Visca tot el diccionari" i una cançó antipujolista "Durumbeta trumflaire".
Del disc/dall'album "Es que m'han dit que..."
"ÉS QUE M’HAN DIT QUE..." (1985) conté una cançó sobre Fraga Iribarne (antic ministre franquista, convertit de sobte en demòcrata de tota la vida) "Alça Manolo". Una altre de les cançons tracta del descobriment d’Amèrica "L’Ou d’en Colom". També n'hi ha una en forma de sàtira anti-Reagan "Flash Reagan". Un tema sobre els conflictes entre els camioners espanyols i els agricultors francesos -El Rosselló per la Trinca, ja és França, i prou- "La guerra de l’enciam"... Els temes de temàtica catalana són una mena de refregit d’Els drapaires "Visca tot el diccionari" i una cançó antipujolista "Durumbeta trumflaire".
Engego la maquineta,
(continua)
(continua)
inviata da Riccardo Venturi 18/2/2006 - 22:59
El baión del OTAN [Anar-hi anant]
![El baión del OTAN [Anar-hi anant]](img/upl/R-1474628-1342808443-8042.jpeg.jpg)
[1981]
Del disc/Dall'album "Nou de trinca"
L’any 1981 publiquen un nou disc NOU DE TRINCA, que donarà peu al seu espectacle de més èxit, estrenat al Teatre de Barcelona i reposat l’any següent durant molts mesos al teatre Tívoli. El disc aplega temes polítics d’una gran virulència: "La dansa del sabre", sobre el cop d’Estat del 23-F, "El baion de l’OTAN" (que popularitzarà allò del nar-hi ‘nan"), "Com el Far West no hi ha res" (on es compara Catalunya amb una reserva índia) i "Corasón loco" (sobre la difícil possibilitat d’estimar alhora la dona legal -Espanya- i l’amant -Catalunya-). Aquest darrer tema donarà lloc a una querella per un suposat plagi (de la que van ser-ne absolts). Altres cançons del disc són "El Danubi blau", amb música d’Strauss (sobre la contaminació dels rius catalans); l’anticlerical "In secula seculorum"; "Homenatge", una fraternal i irresistible paròdia de Lluís... (continua)
Del disc/Dall'album "Nou de trinca"
L’any 1981 publiquen un nou disc NOU DE TRINCA, que donarà peu al seu espectacle de més èxit, estrenat al Teatre de Barcelona i reposat l’any següent durant molts mesos al teatre Tívoli. El disc aplega temes polítics d’una gran virulència: "La dansa del sabre", sobre el cop d’Estat del 23-F, "El baion de l’OTAN" (que popularitzarà allò del nar-hi ‘nan"), "Com el Far West no hi ha res" (on es compara Catalunya amb una reserva índia) i "Corasón loco" (sobre la difícil possibilitat d’estimar alhora la dona legal -Espanya- i l’amant -Catalunya-). Aquest darrer tema donarà lloc a una querella per un suposat plagi (de la que van ser-ne absolts). Altres cançons del disc són "El Danubi blau", amb música d’Strauss (sobre la contaminació dels rius catalans); l’anticlerical "In secula seculorum"; "Homenatge", una fraternal i irresistible paròdia de Lluís... (continua)
Dominen el món dues grans potencies
(continua)
(continua)
inviata da Riccardo Venturi 18/2/2006 - 22:51
Ho visto un re
Versió al català / Versione catalana / Catalan version / Kataloniankielinen versio:
Maria Aurèlia Capmany i Farnés
Interpreti / Singers / Chantent / Laulavat: La Trinca
Album / Albumi: Ca Barret! [1973]
Correva l’anno 2006, il 18 febbraio per l’esattezza, quando su questa pagina che era antica già allora (è addirittura senza data, quindi risale al 2004 e ha quindi vent’anni…) mi resi protagonista di un autentico sgub. Su una pagina, ora non più esistente, avevo trovato nientepopodimeno che l’originale catalano di ‘Ho visto un re’! Naturalmente, pur coi limitati mezzi dell’epoca, avevo pure strutturato la pagina: “Da un canto popolare catalano”… Insomma, come dire: ti pareva che Dario Fo, il Ciarchi e Enzo Jannacci non conoscessero pure i canti popolari catalani…? Il bello è che, poi, glielo andai a dire pure al De Martino, anzi a Ivan Della Mea e all’Arrighetti in persona, che mi trattarono... (continua)
Maria Aurèlia Capmany i Farnés
Interpreti / Singers / Chantent / Laulavat: La Trinca
Album / Albumi: Ca Barret! [1973]
Correva l’anno 2006, il 18 febbraio per l’esattezza, quando su questa pagina che era antica già allora (è addirittura senza data, quindi risale al 2004 e ha quindi vent’anni…) mi resi protagonista di un autentico sgub. Su una pagina, ora non più esistente, avevo trovato nientepopodimeno che l’originale catalano di ‘Ho visto un re’! Naturalmente, pur coi limitati mezzi dell’epoca, avevo pure strutturato la pagina: “Da un canto popolare catalano”… Insomma, come dire: ti pareva che Dario Fo, il Ciarchi e Enzo Jannacci non conoscessero pure i canti popolari catalani…? Il bello è che, poi, glielo andai a dire pure al De Martino, anzi a Ivan Della Mea e all’Arrighetti in persona, che mi trattarono... (continua)
He vist un rei
(continua)
(continua)
inviata da Riccardo Venturi 18/2/2006 - 22:39
Feu l'amor i no la guerra
[1974]
Lletra i música: Jaume Picas / La Trinca
Veus femenines: Germanes Ros
Testo e musica: Jaume Picas / La Trinca
Voci femminili: Germanes Ros
Del disc / Dall'album "Xauxa"
Com ja era habitual quan La Trinca feia un espectacle, acte seguit publicaven el disc amb les cançons del mateix. Aquest és el cas i Xauxa surt al carrer per a delectar als milers i milers de fans. Xauxa aplega temes diversos, alguns d’ells amb textos plens de picardia i de pensament lliure: "Estem tips", "Bon dia", "Esvalotat", "Fes l’amor i no la guerra", "Més enllà". Altres amb un fort contingut humorístic: "Tot sigui a fi de bé", un tango "Que trista és la vida" i fins i tot un tot un Rock & Roll "All-i-oli". Però no cal dubtar-ho gens ni mica que la cançó més popular fou "Els tres mosqueters", tema efectiu, fet a partir de la música d’una cançó com les que ens cantava en Manolo Escobar. Cal esmentar i destacar la intervenció a la cançó de "Lulú" de l’actriu Rosa Maria Sardà.
Lletra i música: Jaume Picas / La Trinca
Veus femenines: Germanes Ros
Testo e musica: Jaume Picas / La Trinca
Voci femminili: Germanes Ros
Del disc / Dall'album "Xauxa"
Com ja era habitual quan La Trinca feia un espectacle, acte seguit publicaven el disc amb les cançons del mateix. Aquest és el cas i Xauxa surt al carrer per a delectar als milers i milers de fans. Xauxa aplega temes diversos, alguns d’ells amb textos plens de picardia i de pensament lliure: "Estem tips", "Bon dia", "Esvalotat", "Fes l’amor i no la guerra", "Més enllà". Altres amb un fort contingut humorístic: "Tot sigui a fi de bé", un tango "Que trista és la vida" i fins i tot un tot un Rock & Roll "All-i-oli". Però no cal dubtar-ho gens ni mica que la cançó més popular fou "Els tres mosqueters", tema efectiu, fet a partir de la música d’una cançó com les que ens cantava en Manolo Escobar. Cal esmentar i destacar la intervenció a la cançó de "Lulú" de l’actriu Rosa Maria Sardà.
Volem fer la guerra
(continua)
(continua)
inviata da Riccardo Venturi 18/2/2006 - 22:18
Ahir en van matar mil
[1971]
Lletra i música: Jaume Picas / La Trinca
Testo e musica: Jaume Picas / La Trinca
Dall'album "Trincar i riure"
A l’abril de 1971 la Trinca estrenà disc i un nou espectacle al Teatre Espanyol del Paral·lel barceloní: TRINCAR I RIURE. Fou un èxit de públic, actuant durant tres setmanes amb les entrades esgotades cada dia. Influenciats pels musicals pops americans i anglesos, hi incorporaren cançons antimilitaristes: "Ahir en van matar mil", sobre l’alliberament sexual: "Fora aquesta roba" i sàtires sobre el capitalisme: "Mentre hi hagi peles", a més d’un bell tema seriós sobre la incomunicació social: "Ningú no comprèn ningú". També cançons on l’humor més popular treia el nas: "Coses de l’idioma", "Els drapaires", amb un ingenu joc de renecs amagats, de tipus: "Jo, els cullo nets, tots els papers", o "Jo, recullo nassos de cartró" o fent adaptacions xineses, àrabs, gitanes i russes... (continua)
Lletra i música: Jaume Picas / La Trinca
Testo e musica: Jaume Picas / La Trinca
Dall'album "Trincar i riure"
A l’abril de 1971 la Trinca estrenà disc i un nou espectacle al Teatre Espanyol del Paral·lel barceloní: TRINCAR I RIURE. Fou un èxit de públic, actuant durant tres setmanes amb les entrades esgotades cada dia. Influenciats pels musicals pops americans i anglesos, hi incorporaren cançons antimilitaristes: "Ahir en van matar mil", sobre l’alliberament sexual: "Fora aquesta roba" i sàtires sobre el capitalisme: "Mentre hi hagi peles", a més d’un bell tema seriós sobre la incomunicació social: "Ningú no comprèn ningú". També cançons on l’humor més popular treia el nas: "Coses de l’idioma", "Els drapaires", amb un ingenu joc de renecs amagats, de tipus: "Jo, els cullo nets, tots els papers", o "Jo, recullo nassos de cartró" o fent adaptacions xineses, àrabs, gitanes i russes... (continua)
Ahir en van matar mil
(continua)
(continua)
inviata da Riccardo Venturi 18/2/2006 - 22:11
Ningú no comprèn ningú
La canzone (e la relativa traduzione in spagnolo) è stata segnalata e inviata via mail dall'amico catalano Xadap, webmaster del sito www.tac822.net (si veda al riguardo il Guestbook); e ci piace segnalare che è la prima volta che il Guestbook funziona da vero e proprio "forum" per l'introduzione di canzoni.
La cançó (e la relativa traducció al castellà) ha estat senyalada e enviada per l'amic català Xadap, webmaster del site www.tac822.net (veure el guestbook); ens plau senyalar també qu'és la primera vegada que el nostre guestbook funciona de forma evident com vertader "forum" per a l'introducció de cançons.
Grazie, Xadap! Gràcies, Xadap!
(Riccardo Venturi)
La cançó (e la relativa traducció al castellà) ha estat senyalada e enviada per l'amic català Xadap, webmaster del site www.tac822.net (veure el guestbook); ens plau senyalar també qu'és la primera vegada que el nostre guestbook funciona de forma evident com vertader "forum" per a l'introducció de cançons.
Grazie, Xadap! Gràcies, Xadap!
(Riccardo Venturi)
Ningú no comprèn ningú,
(continua)
(continua)
inviata da Xadap & Riccardo Venturi 18/5/2005 - 21:32
×
![]()
Del disc/dall'album "Es que m'han dit que..."
Canzone dedicata a Manuel Fraga Iribarne, più volte ministro durante la dittatura franchista e poi riciclatosi come "democratico" fondatore di Reforma Democrática e Alianza Popular, embrione dell'attuale Partido Popular.
Fraga divenne famoso nel mondo quando come ministro del turismo del governo franchista si adoperò per dimostrare l'inesistenza della contaminazione nucleare in seguito all'incidente di Palomares che vide coinvolto un bombardiere strategico statunitense B-52 che trasportava quattro bombe termonucleari Mark 28 (modello B28RI) da 1,5 megatoni. In quell'occasione Fraga si esibì in un bagno nelle acque di una spiaggia vicina al luogo dell'incidente, insieme all'ambasciatore statunitense, bagno immortalato in una celebre foto.