Le Père Noël et la petite fille, incl.Leggenda di Natale; La canzone di Marinella; Bocca di Rosa
Georges BrassensOriginale | La versione in catalano di Alghero di Antonello Colledanchise... |
LE PÈRE NOËL ET LA PETITE FILLE, INCL.LEGGENDA DI NATALE; LA CANZONE DI MARINELLA; BOCCA DI ROSA Avec sa hotte sur le dos Avec sa hotte sur le dos Il s'en venait d'Eldorado Il s'en venait d'Eldorado Il avait une barbe blanche Il avait nom "Papa Gâteau" Il a mis du pain sur ta planche Il a mis les mains sur tes hanches Il t'a prom'née dans un landeau Il t'a prom'née dans un landeau En route pour la vie d'château En route pour la vie d'château La belle vie dorée sur tranche Il te l'offrit sur un plateau Il a mis du grain dans ta grange Il a mis les mains sur tes hanches Toi qui n'avais rien sur le dos Toi qui n'avais rien sur le dos Il t'a couverte de manteaux Il t'a couverte de manteaux Il t'a vêtue comme un dimanche Tu n'auras pas froid de sitôt Il a mis l'hermine à ta hanche Il a mis les mains sur tes hanches Tous les camées, tous les émaux Tous les camées, tous les émaux Il les fit pendre à tes rameaux Il les fit pendre à tes rameaux Il fit rouler en avalanches Perles et rubis dans tes sabots Il a mis de l'or à ta branche Il a mis les mains sur tes hanches Tire la bell', tir' le rideau Tire la bell', tir' le rideau Sur tes misères de tantôt Sur tes misères de tantôt Et qu'au-dehors il pleuve, il vente Le mauvais temps n'est plus ton lot Le joli temps des coudées franches On a mis les mains sur tes hanches | LA CANÇÓ DE MARINEL·LA Aqueixa de Marinel·la és la estòria vera esquirriada a un riu en primavera; lo vent que l’ha vista així bella del riu l’ha portada a un’estrella. Sola, sense el record de una dolor viviva sense el somniu de un amor, i un rei que la corona no portava un dia tres voltes la porta picava. Teniva un boneto branc com a la lluna, manta vermella com a la foltuna. Tu l’has siguit i te ses perduda com quan sigui lo joc una criatura. I havia lo sol, tenives ulls bells, ell te besava en boca i els cabells i havia la lluna i els ulls eren estracs i als fiancos te posava les sues mans. Basos de home, basos de donzella, basos, després sol basos d’una estrella que ha vist amb els ulls d’un clavell muntar la tuda damunt de la pell. Se diu després que quan tu t’aturaves d’esquirriar a un riu no t’abigiaves, i ell que morta mai no t’aceptava cent anys encara la porta picava. La estòria de Marinel·la és acabada que a una estrella al cel s’en és montada, i com a totes les més belles coses vivit ha sol un dia com a les roses. I com a totes les més belles coses vivit ha sol un dia com a les roses. |