Le déserteur
Boris VianCATALANO / CATALAN [1] - Joan Isaac | |
UL DISERTÙR Sciùr presidènt, ghe scrìvi una lètera che ‘l lengiarà, fòrzi, se ‘l gh’avarà tèmp. M’è apèna rüvaa la cartulìna de nà a suldaa per nà in guèra prìma de merculdé de sìra Sciùr presidènt, e vöri mia fàl sùnt mia sö la tèra per mazzà i pôr gènt. L’è mia per fàf inrabié, ma gh’hoo de dìvel me sùnt decidüü: disertaroo. De quànd che sùnt nasüü hoo vést nà via i mè fredèj hoo vést a muré mè pà e piàncc i mè bagàj mia màmm l’ha tànt penaa che l’è in de la sua tùmba E la se incàga di bùmbi cumè la se incàga di vermisöö. Quànd che sévi presunee m’hann rübaa la mia anima m’hann rübaa la mia dòna cùnt tött ul mè pasaa. Dumàn naroo foe e picaroo l’örĉ in fàcia ai ann mòrt: scamparoo sö la via. Cercaroo la caritaa per la vìta sö i stràd de la Frància de la Bretàgna a la Pruvènza e ghe disaroo ai gènt "refüdee de übedé, fìl mia nee mia in guèra, refüdee de muré". Se ghe vör spantegà ‘l sàngh che ‘l nàga a trà in gìr ul Sò càru "bràvu apòstul", sciûr presidènt. Se ‘l vör perzepitàm che ‘l ghe dìsa inscee ai sö gendàrmi che gh’hoo mia scià di àrmi e che pöden sparà. Se me perzepitii disìgh ai vòst gendàrmi che saroo armaa e che mé sùnt bóm de sparà. | EL DESERTOR Senyor governador jo vos escric tres ratlles, No crec és demanar gaire si os prego les llegiu. Jo tinc entre els meus dits les ordres que m'obliguen partir prest a la guerra dimecres a la nit. Senyor governador li dic que em nego a fer-la no tinc raons ni em tenta matar cap enemic. I quedi clar senyor que això no és cap ofensa la decisió ja és presa: jo vull ser desertor. Després d'haver nascut he vist morir al meu pare germans marxar de casa i els plors, dels meus petits. Ma mare patí tant que avui ja és a la tomba i se'n riu de les bombes i els cucs del seu voltant. Quan era presoner varen prendre'm la dona varen prendre'm les hores i el meu passat feliç. Demà de bon matí me n'aniré de casa i esclafaré la porta als nassos de l'ahir. Viuré de les almoines que em donin mans senzilles. D'Alcoi a la Cerdanya diré a la bona gent: Negueu-vos a obeir digueu no, a les ordres no aneu pas a la guerra. Negueu-vos a partir. Si s'ha de perdre sang perdeu Senyor la vostra feu bé el paper d'apòstol senyor governador. I si em feu perseguir digueu als qui em segueixin que no duré cap arma. Podran tirar tranquils. |