Ha arribat una carta marcada
des del front de la ciutat de l’esperança,
tremolen les mans de la mare que l’obre
entre les llums i les ombres d’una espelma que afona.
La carta parla d’una cançó de matinada,
d’un sol que entra a les cases i es cola entre els forats
que han deixat les bales, una cançó de metralla,
la defensa de l’amor i el record d’una mare.
Escriu lletres aterrades
de ferides i paisatges que han superat reclames
de germans que s’acullen i es parlen
on passa la humanitat per davant de qualsevol frontera o sexe.
Si no torno, mare, aquesta lluita és per la vida.
Busca la casa verda crivellada,
allà hi trobaràs el meu nom escrit en sang
on he estat estimant-te.
Encara sona la cançó llibertària d’un amic
que canta el que aquí ens passa.
Canta cançons de metralla,
cançons de metralla.
Mare, fa dies que el cafè se’ns ha acabat
i hem descobert que la vida és bonica igual.
Mare, sincerament, com el teu cafè
no n’he provat cap més.
Mare, estic, estem bé.
Acollint humans com naltros que lluiten un món millor
afrontant la mort del llop,
banderes negres a l’horitzó!
I en aquesta guerra imposada, mare,
estic preparada per defensar l’amor,
encara que la batalla no entén d’enyorances,
et trobaré a faltar.
La teva filla, des de l’esquerda d’un món per fer.
La teva filla, des de l’esquerda d’un món valent.
A primera línia de Kobane,
Narin
des del front de la ciutat de l’esperança,
tremolen les mans de la mare que l’obre
entre les llums i les ombres d’una espelma que afona.
La carta parla d’una cançó de matinada,
d’un sol que entra a les cases i es cola entre els forats
que han deixat les bales, una cançó de metralla,
la defensa de l’amor i el record d’una mare.
Escriu lletres aterrades
de ferides i paisatges que han superat reclames
de germans que s’acullen i es parlen
on passa la humanitat per davant de qualsevol frontera o sexe.
Si no torno, mare, aquesta lluita és per la vida.
Busca la casa verda crivellada,
allà hi trobaràs el meu nom escrit en sang
on he estat estimant-te.
Encara sona la cançó llibertària d’un amic
que canta el que aquí ens passa.
Canta cançons de metralla,
cançons de metralla.
Mare, fa dies que el cafè se’ns ha acabat
i hem descobert que la vida és bonica igual.
Mare, sincerament, com el teu cafè
no n’he provat cap més.
Mare, estic, estem bé.
Acollint humans com naltros que lluiten un món millor
afrontant la mort del llop,
banderes negres a l’horitzó!
I en aquesta guerra imposada, mare,
estic preparada per defensar l’amor,
encara que la batalla no entén d’enyorances,
et trobaré a faltar.
La teva filla, des de l’esquerda d’un món per fer.
La teva filla, des de l’esquerda d’un món valent.
A primera línia de Kobane,
Narin
×
![]()
