[Parlat: ] Aquestes són les cançons
que vaig aprendre dels meus avis
exiliats de la Guerra Civil
Quan es cantaven
perquè no es perdés
la música de la seva ja perduda Catalunya.
A mínim km d'aquí
a van conèixer els meus pares
encara els nens
la meva mare
Es diu “Montserrat”
per si vol la cançó diu..
Soc nascut de Montserrat,
en una terra llunyana
on mon pare va partir
de mala gana..
I amagat en un calaix
quan endreçava el meu cor
vaig trobar una cançó que ell em deixava
Fill, un dia has de tornar
i els hauràs de explicar
com mata la enyorança
Que qui va haver de marxar
No ha pogut oblidar
L’airet de matinada
Que per anys t’he estat cantant
Cançons del Comtat Gran
Per si un dia arribava
Que tu arribessis allí, no fossis un estrany
En la terra estimada.
Soc nascut de Montserrat,
en una terra llunyana
on mon pare va partir
de mala gana
I amagat en un calaix
quan endreçava el meu cor
vaig trobar una cançó
que ell em deixava
Que ens ajuntem per Nadal,
enraonem tots a l’hora
I ens posem a cantar
I quan cantem “L’emigrant”,
mai podem acabar,
sempre hi ha algú que plora.
Que la iaia fa ganxet
Davant de la finestra
I enraona de llavors
Que des de que va arribar
Va plantar una ginesta
Com la d’allà a Sant Fost
Soc nascut de Montserrat,
en una terra llunyana
on mon pare va partir
de mala gana
I m’han deixat per les benes
El costum de anar pel mon
Transformant les meves penes... en cançons.
que vaig aprendre dels meus avis
exiliats de la Guerra Civil
Quan es cantaven
perquè no es perdés
la música de la seva ja perduda Catalunya.
A mínim km d'aquí
a van conèixer els meus pares
encara els nens
la meva mare
Es diu “Montserrat”
per si vol la cançó diu..
Soc nascut de Montserrat,
en una terra llunyana
on mon pare va partir
de mala gana..
I amagat en un calaix
quan endreçava el meu cor
vaig trobar una cançó que ell em deixava
Fill, un dia has de tornar
i els hauràs de explicar
com mata la enyorança
Que qui va haver de marxar
No ha pogut oblidar
L’airet de matinada
Que per anys t’he estat cantant
Cançons del Comtat Gran
Per si un dia arribava
Que tu arribessis allí, no fossis un estrany
En la terra estimada.
Soc nascut de Montserrat,
en una terra llunyana
on mon pare va partir
de mala gana
I amagat en un calaix
quan endreçava el meu cor
vaig trobar una cançó
que ell em deixava
Que ens ajuntem per Nadal,
enraonem tots a l’hora
I ens posem a cantar
I quan cantem “L’emigrant”,
mai podem acabar,
sempre hi ha algú que plora.
Que la iaia fa ganxet
Davant de la finestra
I enraona de llavors
Que des de que va arribar
Va plantar una ginesta
Com la d’allà a Sant Fost
Soc nascut de Montserrat,
en una terra llunyana
on mon pare va partir
de mala gana
I m’han deixat per les benes
El costum de anar pel mon
Transformant les meves penes... en cançons.
inviata da giorgio - 2/8/2020 - 15:28
×
![]()
[2009]
Lletra i música de Sergi Dantí
Àlbum: CanSongs (Cançons) Cançons Essencials Catalanes
Este es un homenaje a los exiliados catalanes, aquellos que murieron en países lejanos sin poder nunca más volver a pisar su tierra, a ver su mar, a oler su viento. Siempre me ha impresionado mucho este detalle. Es un anhelo tan biológico o tan animal, que renunciar a él por imposición del fascismo victorioso, debe ser triplemente doloroso. Así vivía una familia catalana en tierras lejanas. Enseñando a sus nietos las canciones y la lengua de su país, "por si un día podían volver"..
Adolf Hitler probó sobre la República Española los métodos de muerte masiva que luego le harían tan efectivo en la II Guerra Mundial. Los probó mediante las tropas franquistas y sobre los Republicanos Españoles. Huyendo del horror y las fosas comunes, inaugurando los famosos Campos de Concentración nazis, los Republicanos se lanzaron al mundo.