A Salvador Puig i Antic
Lema: "Amb la por de morir tot sol en el carrer"
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
1. BARCELONA, 1 DE MARÇ DE 1974
Temps enfonsat fals desig de color.
Reprèn l'alè, l'encisat groc vermell
d'homes mancats de món sense remei,
d'aspre oprimit, esclafit de dolor.
Temps espanyat, himnes mesells de fang.
Minut fallit, aprofita el dolç buf!
Alça la mà i escampa el clàssic tuf,
molts camps hi ha que se'n beuran la sang.
Treu-te, idò, el guerrer de gris plom.
Crida rebel les esperances fort
i el dret humà, de sentir-te qui som.
Ja has plorat la manca d'atribut!
No sies pur, el poble no és mort.
Espera-ho tot. Cal no ser un vençut.
2. BARCELONA, 2 DE MARÇ DE 1974
Temps benhaurat. Llengua i expressió,
per un sol pic, esquives l'assassí;
A lluny d'aquí centralista opressor,
resta esclafat, forjador del destí.
Temps desitjat. Ja te sent tan a prop!
Se n'infla el pit, cant morunes cançons,
tot enfurit. Retorn d'il.lusions,
està cansat. Cal pegar un cop fort
pensa-ho amb Gin, millor si és Xoriguer.
Si falla el cos per reprendre esperit
damunt el cim, davant el foraster.
"Som mallorquí" -alces massa la veu!-
Agafa't repòs, solament és escrit;
sempre és així, l'eixorcament de veu.
3. BARCELONA, 3 DE MARÇ DE 1974
Temps acabat, plausible salvador!
Només un jorn d'albada dalt un puig
i el Soil fon nostre afany de rebuig;
un país cansat alimentat de por.
Temps oblidat. Tot sembla massa antic.
Manca de fe manada pel botxí.
S'apaga el ble, forgem un nou camí
sens pietat, mantenint el vell crit.
Romanc confús, nació impotent
del català! Barreja de roig groc,
i bé me'n fuig del teu trist present.
Escàpol mot te'n fots del jove bard.
Bé que ho fas, li serveixes ben poc:
tu ho tens tot. Però mai no és tard!
×
![]()
