Lingua   

Parlo d’un temps

Ramon Muntaner
Lingua: Catalano


Ramon Muntaner

Lista delle versioni e commenti


Ti può interessare anche...

Święta niedziela
(Strojnowy)
El maestro
(Patxi Andión)
Contrasto tra Damiano e il prete
(Leoncarlo Settimelli)


(1978)
Lletra Joan Ollé
Música Ramon Muntaner
Album: "Veus de lluna i celobert"



Dopo la breve parentesi di educazione laica e progressista durante gli anni della Repubblica (si veda El maestro), con la vittoria franchista negli anni della dittatura l'educazione tornò ad essere in Spagna quello che era sempre stata: confessionale, manipolatrice, disumanizzante e basata sulla paura
Sobtadament retornà el gran silenci
de xiscles negres i roents.
L'ordre, deien.
La creu va tornar a l'escola,
i Jesús fou clavat
altre cop entre els lladres.
Amb el braç enlairat
cap un cel de llambordes
Hissàvem banderes de por,
despulles de naufragi.

Parlo d'un temps
de llum d'escorxador
Sense ressò,
ni ombra d'esperança.
Parlo d'uns ulls
glaçats d'esgarrifança,
fent el camí
de l'escola amb la por
de no esbrinar
la formula del vent,
l'àrea del cel
o el gust de la tristesa.
Parlo del temps
de la meva infantesa...
I de la infantesa
de molta més gent.

Hem vist com s'omplien
presons i taüts,
hem vist cossos
nafrats per sagetes
llaurar asprament
sota el jou del tirà.
I bisbes de greix
amb la creu a una mà
i a l'altre l'acer,
beneint la tragèdia
Hem vist la mort
caminar sota pal•li
Per la gràcia de Déu.

14/1/2016 - 22:16



Lingua: Spagnolo

Traduzione castigliana di Gustavo Sierra Fernández
HABLO DE UN TIEMPO

De pronto regresó el gran silencio
con chillidos negros y candentes.
–El orden –decían.
La cruz volvió al colegio
y Jesús fue clavado de nuevo entre los ladrones.
Con el brazo alzado hacia un cielo de adoquines
izábamos banderas de miedo, despojos de naufragio.

Hablo de un tiempo de luz de matadero
sin resón ni sombra de esperanza,
hablo de unos ojos helados de escalofrío
haciendo el camino del colegio con miedo
de no desentrañar la fórmula del viento
el área del cielo o el gusto de la tristeza.

Hablo del tiempo de mi infancia
y de la infancia de mucha más gente.
Hemos visto como se llenaban prisiones y ataúdes.
Hemos visto cuerpos llagados por flechas
labrar ásperamente bajo el yugo del tirano
y obispos de grasa
–con la cruz en una mano y en la otra el puñal-
bendiciendo la tragedia.
Hemos visto a la muerte caminar bajo palio por la Gracia de Dios.

14/1/2016 - 22:17




Pagina principale CCG

Segnalate eventuali errori nei testi o nei commenti a antiwarsongs@gmail.com




hosted by inventati.org