Che bela la Giulia che bela
le sguanse culur del lat
sintila parlà se lè bela
la te fa namurà.
Sintila quand la dis “la vita
bisogna doprala a cambias
noalter e la nostra storia
per fal gom le nostre ma”.
Quand to sintit a parlà –
sie dre a pensà ’nde per me
po’ me so ignit a scusà –
sensa gna dit el perché.
E chela matina a la scöla
quand ghera l’ocupasiu’
disie a chéla sent la de föra
sti atenti compagn al purtù.
La Giulia la usa “i fascisti
i ria so dai mür la dedrè
riciama i compagn stom po atenti
se sa öl ndà aanti amo un dè”.
Quand to sintit a parlà –
sie dre a pensà ’nde per me
pò me so ignit a scusà –
sensa gna dit el perché.
E chela matina so en piasa
co l’acqua che ignia so un po rada
go dit “ve che sota l’ombrela
che fet pò le en mes a la strada”.
La va sota el portec de fresa
en temp per dim l’oltima olta
“a venser la sarà la vita”
la nostra speransa e la canta.
Quando to ista per tera –
col sanc go pensat sul a me
vulie domandat amò scusa –
ma ghet mia it vita a se.
Che bela la Giulia lia bela
le sguanse culur del lat
vidila la èn piàsa per tera
e me con la oio de usà.
La vita lè Giulia la vita
che vens chest tal pode surà
e quand che so strac ma sal dise
argota garo bè emparat.
Quand to sintit a parlà –
sie dre a pensà ‘nde per me
po me so ignit a scusà –
sensa gna dit el perché.
le sguanse culur del lat
sintila parlà se lè bela
la te fa namurà.
Sintila quand la dis “la vita
bisogna doprala a cambias
noalter e la nostra storia
per fal gom le nostre ma”.
Quand to sintit a parlà –
sie dre a pensà ’nde per me
po’ me so ignit a scusà –
sensa gna dit el perché.
E chela matina a la scöla
quand ghera l’ocupasiu’
disie a chéla sent la de föra
sti atenti compagn al purtù.
La Giulia la usa “i fascisti
i ria so dai mür la dedrè
riciama i compagn stom po atenti
se sa öl ndà aanti amo un dè”.
Quand to sintit a parlà –
sie dre a pensà ’nde per me
pò me so ignit a scusà –
sensa gna dit el perché.
E chela matina so en piasa
co l’acqua che ignia so un po rada
go dit “ve che sota l’ombrela
che fet pò le en mes a la strada”.
La va sota el portec de fresa
en temp per dim l’oltima olta
“a venser la sarà la vita”
la nostra speransa e la canta.
Quando to ista per tera –
col sanc go pensat sul a me
vulie domandat amò scusa –
ma ghet mia it vita a se.
Che bela la Giulia lia bela
le sguanse culur del lat
vidila la èn piàsa per tera
e me con la oio de usà.
La vita lè Giulia la vita
che vens chest tal pode surà
e quand che so strac ma sal dise
argota garo bè emparat.
Quand to sintit a parlà –
sie dre a pensà ‘nde per me
po me so ignit a scusà –
sensa gna dit el perché.
×
