Et deixo un pont de mar blava
Lluís LlachOriginale | Traduzione spagnola dal sito ufficiale |
ET DEIXO UN PONT DE MAR BLAVA Et deixo un pont de mar blava Que va del somni fins els teus ulls, Des d'Alcúdia a Amorgos, Del teu ventre al meu cor. Et deixo un ram de preguntes Perquè t'emplenis els dits de llum Com la que encén l'esguard Dels infants de Sidó. Un pont que ajudi a solcar La pell antiga del mar. Que desvetlli la remor de tots els temps I ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels, Amb la ràbia del cant, Amb la força del cos, Amb el goig de l'amor... Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec, Un pont que agermani pells i vides diferents, Diferents. Et deixo un pont d'esperança I el far antic del nostre demà Perquè servis el nord En el teu navegar. Et deixo un vers a Sinera Escrit amb traç d'un blau lluminós Que cantava a l'Alguer Per cantar el seu enyor... Et deixo l'aigua i la set, El somni encès i el record. I a Ponza la mort Per viure cara al mar. el mar... el mar. L'espai ple de llum On s'emmiralla el mar... el mar... el mar. El blau del nostre silenci D'on sempre neix la cançó. Que desvetlli la remor de tots els temps I ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels, Amb la força del cant, Amb la ràbia del cos, Amb el goig de l'amor... Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec, Un pont que agermani pells i vides diferents, Diferents. * Περί μου σκιά δεν θα υπάρχει, αν με τα δάχτυλα μαζέψω με το φως, αν με την αίσθηση και με τα λόγια το καταφύγιο θα κτίσουμε των ονείρων. Με τόση αγάπη για πάντα δεμένοι, ένας ορίζοντας, κατάρτια και πουλιά, μέσα στη θάλασσα την αναστημένη με του ρυθμού μας καλοί θα ξαναγεννηθούμε. No hi haurà desert ni buit si amb els dits de vent recollim tanta llum dispersa, si amb els mots i el sentiment sabem bastir l’aixopluc de tots els designis, convertits per tant d’amor en l’horitzó que dibuixen ocells i veles, cara al mar sempre vibrant que amb el seu ritme incessant ens empeny a créixer. Lentament comença el cant lentament l’ombra dels anys pluja d’or, domini encès, cap secret no ens és secret Pel pendent d’aquesta llum No hi haurà desert ni buit * ...I a Ponza la mort Per viure cara al mar. el mar... el mar. L'espai ple de llum On s'emmiralla el mar L'espai ple de llum | TE DEJO UN PUENTE DE MAR AZUL Te dejo un puente de mar azul que va del sueño hasta tus ojos, desde Alcúdia hasta Amorgos, de tu vientre a mi corazón. Te dejo un ramo de preguntas para que llenen tus dedos de luz como la que prende la mirada de los niños de Sidón. Un puente que ayude a surcar la piel antigua del mar. Que despierte el rumor de todo tiempo y nos enseñe la olvidada actitud de los rebeldes, con la rabia del canto, con la fuerza del cuerpo, con el goce del amor... Un puente de mar azul para sentirnos muy juntos un puente que una pieles y vidas diferentes, diferentes. Te dejo un puente de esperanza y el faro antiguo de nuestro mañana para que el norte mantengas en tu navegar. Te dejo un verso en Sinera escrito con trazos de azul luminoso que cantaba en Alguer por cantar su nostalgia... Te dejo el agua y la sed, el sueño encendido, el recuerdo. Y en Ponza la muerte para vivir frente al mar... el mar... el mar. El espacio lleno de luz donde se mira el mar... el mar... el mar. El azul de nuestro silencio de donde nace la canción. Que despierte el rumor de todo tiempo y nos enseñe la olvidada actitud de los rebeldes, con la rabia del canto, con la fuerza del cuerpo, con el goce del amor... Un puente de mar azul para sentirnos muy juntos un puente que una pieles y vidas diferentes, diferentes. * ... ... No habrá desierto ni vacío si con dedos de viento tanta luz dispersa recogemos, si con palabras y el sentimiento alzar sabemos el cobijo de todos los designios, de tanto amor convertidos en horizonte que dibujan aves y velas, de frente al mar siempre vibrante que con su ritmo incesante nos impulsa a crecer. Lentamente comienza el canto lentamente la sombra de los años lluvia de oro, dominio encendido, ningún secreto nos es secreto Por la pendiente de esta luz no habrá desierto ni vacío * Y en Ponza la muerte para vivir frente al mar... el mar... el mar El espacio lleno de luz donde se mira el mar... el mar... el mar. El espacio lleno de luz |