Vencerem
Pau AlabajosOriginale | Traduzione spagnola dal sito di Antoni Antoni Miró |
VENCEREM La història l’escriuen les dones i els homes que han perdut la por de guanyar els carrers i les places i d’omplir-se la boca de pols. La història la fan les persones valentes que no han deixat mai de somiar, persones que no es queden mudes davant d’injustícies flagrants. Són les que avancen de front, seguint la direcció que els indica el seu cor. Són les que han rebut mil colps, però s’alcen de nou amb ferma convicció. Quanta gent està disposta a lluitar sense treva pel que creu? Quanta gent ha entés per fi que el món ha d’escoltar les seues veus? Quin és el preu que cal pagar per defensar la llibertat, per protegir uns drets fonamentals? Quin és el càstig exemplar que es mereixen els meus germans pel simple fet de no haver claudicat? Em vénen al cap les imatges d’aquelles pallisses brutals contra dones i homes indefensos que solament volien votar. Em vénen també a la memòria paraules obscenes per a justificar l’ús desmesurat de la força per part dels cossos policials. Són les que inflen els pulmons per a cridar ben fort contra la repressió. Són les que entonen cançons que es colen pels barrots de les putes presons. Quanta gent està disposta a lluitar sense treva pel que creu? Quanta gent ha entés per fi que el món ha d’escoltar les seues veus? Quin és el preu que cal pagar per defensar la llibertat, per protegir uns drets fonamentals? Quin és el càstig exemplar que es mereixen els meus germans pel simple fet de no haver claudicat? La història l’escriuen les dones i els homes que han perdut la por de guanyar els carrers i les places i d’omplir-se la boca de pols. | VENCEREMOS La historia la escriben las mujeres y los hombres que han perdido el miedo de ganar las calles y las plazas y de llenarse la boca de polvo. La historia la hacen las personas valientes que no han dejado de soñar, personas que no se quedan mudas ante injusticias flagrantes. Son las que avanzan de frente, siguiendo la dirección que les indica su corazón. Son las que han recibido mil golpes, pero se levantan de nuevo con total convicción. Cuánta gente está dispuesta a luchar sin tregua por lo que cree? Cuánta gente ha entendido por fin que el mundo debe escuchar sus voces? ¿Cuál es el precio que hay que pagar para defender la libertad, para proteger unos derechos fundamentales? ¿Cuál es el castigo ejemplar que se merecen mis hermanos por el simple hecho de no haber claudicado? Me vienen a la cabeza las imágenes de aquellas palizas brutales contra mujeres y hombres indefensos que sólo querían votar. Me vienen también a la memoria palabras obscenas para justificar el uso desmedido de la fuerza por parte de los cuerpos policiales? Son las que inflan los pulmones para gritar bien fuerte contra la represión. Son las que entonan canciones que se cuelan por los barrotes de las putas cárceles. Cuánta gente está dispuesta a luchar sin tregua por lo que cree? Cuánta gente ha entendido por fin que el mundo debe escuchar sus voces? ¿Cuál es el precio que hay que pagar para defender la libertad, para proteger unos derechos fundamentales? ¿Cuál es el castigo ejemplar que se merecen mis hermanos por el simple hecho de no haber claudicado? La historia la escriben las mujeres y los hombres que han perdido el miedo de ganar las calles y las plazas y de llenarse la boca de polvo. |