La mala nova
Anonymous
Original | Traduzione italiana di Riccardo Venturi |
LA MALA NOVA | LA MALANUOVA |
Ja s'han fetes les crides, | Già si son fatti i bandi, |
volange, | volange, |
gran guerra hi ha d'haver, | gran guerra ci sarà, |
volange. | volange. |
El rei mana que hi vagin | Il re comanda d'andarci |
comtes i cavallers. | a conti e cavalieri. |
Si hi han d'anar els nobles, | Ci devono andare i nobili, |
els que no ho són també. | e anche chi non lo è. [1] |
Aquell que hi farà falla | Chi mancherà d'andarci |
escapsat n'ha de ser. | sarà decapitato. |
El comte de l'Aronge | Il conte di Aronge |
n'es capità primer. | è il comandante in capo. |
Hi ha d'anar per força | Ci deve andar per forza |
amb els soldats que té. | coi soldati che ha. |
Casat de nou lo comte, | Sposino fresco il conte, |
deu deixar la muller. | deve lasciar la moglie. |
Li reca de deixar·la | Gli duole di lasciarla |
de tant bonica que es. | da tanto bella ch'è. |
El comte de l'Aronge, | Il conte di Aronge, |
per més que li sab greu, | per quanto gli sia di peso, |
un bon matí se lleva | un buon mattin si alza |
i fa cridar sa gent. | e manda a chiamare i suoi. |
Ne fa albardar les mules | E fa bardare i muli |
pels moços bagatgers, | dai salmeristi, |
i al pati les carreguen | e nel cortile li caricano |
de tot lo menester. | di tutto il necessario. |
Fa aparellar ses armes | Fa preparar le armi |
mellors a l'escuder, | migliori allo scudiero, |
i ja ha manat als patges | e già ha ordinato ai paggi |
que ensellin el corcer | che sellino il corsiero. |
— Adéu, gentil comtessa; | — Addio, gentile contessa; |
gentil comtessa, adéu | gentile contessa, addio, |
Me'n vaig ara a la guerra | me ne vo ora alla guerra |
per obeir al rei. | per obbedire al re. |
—Ai, comte, lo bon comte, | —Ahi, conte, buon conte, |
per què així me deixeu? | perché mi lasciate così? |
Si teniu de deixar-me, | Se dovete lasciarmi, |
digueu: quan tornareu? | ditemi, quando tornerete? |
— Per la Pasqua florida, | — Per la Pasqua fiorita, |
comtessa, tornaré, | contessa, tornerò, |
i si no es per Pasqua, | e se non è per Pasqua, |
per Sant Joan que ve.— | sarà per San Giovanni. - |
Les Pasqües són passades | Passate son le Pasque [2] |
i Sant Joan també: | ed anche San Giovanni: |
el comte de l'Aronge | il conte di Aronge |
de la guerra no ve. | dalla guerra non torna. |
La dama cascun dia | Ogni giorno la dama |
de gales se vesteix | si mette gran vestiti |
i se'n puja a la torra | e sale sulla torre |
més alta del castell. | più alta del castello. |
Ja veu venir sos patges, | Già vede arrivare i suoi paggi, |
sos patges i escuders. | i paggi e gli scudieri. |
Vestits de dol arriben, | Arrivan vestiti a lutto, |
gramalles fins als peus. | in gramaglie fini ai piedi. |
— Ai, patges, els meus patges, | — Ahi, paggi, miei paggi, |
quínes noves porteu? | quali nuove portate? |
— Ai, comtessa, la nova | — Ahi, contessa, la nuova |
no la volgueu saber. | non vogliate saperla. |
Quan la vos haurem dita | Quando ve l'avrem detta |
les robes mudareu; | cambierete il vestito; |
despullant-vos les gales, | togliendovi le gale |
de dol vos vestireu. | vi vestirete a lutto. |
Entreu's-en a la cambra, | Entratevene in camera, |
que ja us ho explicarem | ché ve lo spiegheremo, |
senteu-vos en cadira: | sedetevi su una sedia: |
tot vos ho contarem. | tutto vi racconteremo. |
Lo comte de l'Aronge | Il conte di Aronge |
mort i soterrat es. — | è morto e sotterrato. - |
Quan sent la trista nova | Quando sente la triste nuova |
la dama s'esmorteix. | la dama impallidisce a morte. |
Després plora i més plora | Poi piange e piange ancora |
son mal sense remei: | la sua pena senza rimedio: |
no pot aconsolar-se'n | non può consolarsi, |
i torna a plorar més. | e piange ancor di più. |
— Ai, patges, els bons patges, | — Ahi, paggi, buoni paggi, |
ont té l'enterrament? | dov'è la sua tomba? |
— Li han fetes les fosses | — Gli hanno fatto la fossa |
dessota un taronger. | sotto un albero d'arancio. |
A la branca més alta | Sul ramo suo più alto |
hi canta l'esparver, | ci canta lo sparviero, |
hi canta la calandria, | ci canta la calandrella |
i el rossinyol també. | ed anche l'usignuolo. |
— Que malhaja la guerra | — Maledetta sia la guerra |
i el qui la va fer fer, | e chi la fa fare, |
engany de les donzelles | disgrazia per le fanciulle |
i mort de cavallers. | e morte per i cavalieri. |
[2] Al plurale, perché nella tradizione cristiana esistono diverse "pasque": 1) La "Pasqua fiorita", cioè la Domenica delle Palme; 2) La Pasqua di resurrezione, o Pasqua d'uovo, vale a dire la Pasqua vera e propria; 3) La "Pasqua rosa", vale a dire la Pentecoste.