Ítaca
Lluís Llach| Original | Versione inglese della poesia di Kavafis |
| ÍTACA I Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d'Itaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Itaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les Itaques. II Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen, i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l'avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos. Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s'acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l'avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu començar noves sendes. Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos tingueu ben present no aturar-vos. III Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels, afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell, i malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts estels plens de ventures, plens de coneixences. Bon viatge per als guerrers si al seu poble són fidels, el velam del seu vaixell afavoreixi el Déu dels vents, i malgrat llur vell combat l'amor ompli el seu cos generós, trobin els camins dels vells anhels, plens de ventures, plens de coneixences. I malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts anhels plens de ventures i de coneixences. | ITHACA When you set out on the journey to Ithaca, pray that the road be long, full of adventures, full of knowledge. The Laestrygonians and the Cyclopes, the raging Poseidon do not fear: you’ll never find the likes of these on your way, if lofty be your thoughts, if rare emotion touches your spirit and your body. The Laestrygonians and the Cyclopes, the fierce Poseidon you’ll not encounter, unless you carry them along within your soul, unless your soul raises them before you. Pray that the road be long; that there be many a summer morning, when with what delight, what joy, you’ll enter into harbours yet unseen; that you may stop at Phoenician emporia and acquire all the fine wares, mother-of-pearl and coral, amber and ebony, and sensuous perfumes of every kind, as many sensuous perfumes as you can; that you may visit many an Egyptian city, to learn and learn again from lettered men. Always keep Ithaca in your mind. To arrive there is your final destination. But do not rush the voyage in the least. Better it last for many years; and once you’re old, cast anchor on the isle, rich with all you’ve gained along the way, expecting not that Ithaca will give you wealth. Ithaca gave you the wondrous voyage: without her you’d never have set out. But she has nothing to give you any more. If then you find her poor, Ithaca will not have deceived you. Wise as you will have become, so full of experience, you’ll have understood by then what these Ithacas mean. |
