Language   

Le grand chêne

Georges Brassens
Back to the song page with all the versions


OriginalVersione catalana di Miquel Pujadó dal suo disco “Pujadó can...
LE GRAND CHÊNEEL GRAN ROURE
  
Il vivait en dehors des chemins forestiers,Era un roure orgullós, eixerit i tranquil.
Ce n'était nullement un arbre de métier,Com ell, no en trobareu ni dos ni un entre mil.
Il n'avait jamais vu l'ombre d'un bûcheron,Vivia bosc endins, molt lluny del camí ral,
Ce grand chêne fier sur son tronc.del llenyataire i la destral.
  
Il eût connu des jours filés d'or et de soiePodria haver gaudit d’uns dies cristal•lins,
Sans ses proches voisins, les pires gens qui soient ;feliços i serens., p’rò tenia uns veïns...
Des roseaux mal pensant, pas même des bambous,unes canyes que no paraven de xerrar
S'amusant à le mettre à bout.i que el punxaven sens parar.
  
Du matin jusqu'au soir ces petit rejetons,De l’albada a la nit, amb el to més xiroi,
Tout juste cann' à pêch', à peine mirlitons,mofetes es burlaven del gegant tristoi,
Lui tournant tout autour chantaient, in extenso,cantant al seu voltant la faula del matís
L'histoire du chêne et du roseau.que hi ha entre un roure i un canyís.
  
Et, bien qu'il fût en bois, les chênes, c'est courant,I, tot i ser de fusta, un roure es pot cansar.
La fable ne le laissait pas indifférent.La seva paciència té un límit prou clar.
Il advint que lassé d'être en but aux lazzi,I un matí decidí desfer aquell entrellat
Il se résolu à l'exi(l).i es convertí en un exiliat.
  
A grand-peine il sortit ses grands pieds de son trouAmb penes i treballs, les arrels va arrencar
Et partit sans se retourner ni peu ni prou.i va marxar sense girar-se ni plorar.
Mais, moi qui l'ai connu, je sais qu'il en souffritP’rò jo l’he conegut, i sé com va sofrir
De quitter l'ingrate patrie.el pobre, en emprendre el camí.
  
A l'orée des forêts, le chêne ténébreuxAl llindar del boscany, per camins més fressats,
A lié connaissance avec deux amoureux.el roure va trobar-se amb dos enamorats
"Grand chêne laisse-nous sur toi graver nos noms..."i els va deixar gravar els seus noms al seu damunt,
Le grand chêne n'as pas dit non.encerclats per un cor rotund.
  
Quand ils eur'nt épuisé leur grand sac de baisers,Quan el sac de petons que duien ja fou buit,
Quand, de tant s'embrasser, leurs becs furent usés,i a força de fregar van tenir el morro cuit,
Ils ouïrent alors, en retenant des pleurs,llavors van escoltar amb posat sentimental
Le chêne contant ses malheurs.les grans dissorts del vegetal.
  
"Grand chên', viens chez nous, tu trouveras la paix,“Gran roure, vine a casa, allà seràs feliç.
Nos roseaux savent vivre et n'ont aucun toupet,Pel que fa al veïnat, no hi ha ni un sol canyís.
Tu feras dans nos murs un aimable séjour,Veuràs com amb nosaltres viuràs tot regalat,
Arrosé quatre fois par jour."cuidat, mimat i ben peixat.”
  
Cela dit, tous les trois se mettent en chemin,Dit això, els tres plegats es van posar en camí.
Chaque amoureux tenant une racine en main.El dia era molt clar i l’aire era molt fi,
Comme il semblait content! Comme il semblait heureux!i el roure va oblidar els maldecaps antics
Le chêne entre ses amoureux.donant l’arrel als seus amics.
  
Au pied de leur chaumière, ils le firent planter.Al peu de llur cabana és on el van plantar.
Ce fut alors qu'il commença de déchanterLlavors, l’arbre es va començar a desencantar
Car, en fait d'arrosage, il n'eut rien que la pluie,car només el regaven Sant Pere i algun gos.
Des chiens levant la patt' sur lui.El seu goig ja s’havia fos.
  
On a pris tous ses glands pour nourrir les cochons,La parella, amb els glans, va nodrir el seu garrí,
Avec sa belle écorce on a fait des bouchons,i amb la gruixuda escorça van fer taps pe(r a)l vi.
Chaque fois qu'un arrêt de mort était rendu,I, quan a la comarca hi havia un condemnat,
C'est lui qui héritait du pendu.el roure aguantava el penjat.
  
Puis ces mauvaises gens, vandales accomplis,Un dia, el tros de qùoniam, el vàndal del marit,
Le coupèrent en quatre et s'en firent un lit,amb la destral va abatre’l i se’n va fer un llit.
Et l'horrible mégère ayant des tas d'amants,I, com que la mestressa s’ho feia amb més de cent,
Il vieillit prématurément.va envellir prematurament.
  
Un triste jour, enfin, ce couple sans aveuI un hivern, aquells cors endurits com un roc
Le passa par la hache et le mit dans le feu.el varen fer servir per a alimentar el foc.
Comme du bois de caisse, amère destinée!Com vil fusta tronada, ves quin amarg destí,
Il périt dans la cheminée.en fumera es va convertir.
  
Le curé de chez nous, petit saint besogneux,El mossèn de la vila, que és un galifardeu,
Doute que sa fumée s'élève jusqu'à Dieu.diu que el seu fum no pot arribar fins a Déu,
Qu'est-c'qu'il en sait, le bougre, et qui donc lui a ditperò jo no he sentit que mai ningú prohibís
Qu'y a pas de chêne en paradis?a un roure entrar en el Paradís,
Qu'y a pas de chêne en paradis?a un roure entrar en el Paradís.


Back to the song page with all the versions

Main Page

Note for non-Italian users: Sorry, though the interface of this website is translated into English, most commentaries and biographies are in Italian and/or in other languages like French, German, Spanish, Russian etc.




hosted by inventati.org