Le nombril des femmes d'agents
Georges BrassensVersione catalana di Miquel Pujadó dal suo disco “Pujadó can... | |
CARCASSONNE | EL MELIC DE LES DONES DELS AGENTS DE POLICIA |
"Je me fais vieux, j'ai soixante ans, J'ai travaillé toute ma vie Sans avoir, durant tout ce temps, Pu satisfaire mon envie. Je vois bien qu'il n'est ici-bas De bonheur complet pour personne. Mon vu ne s'accomplira pas : Je n'ai jamais vu Carcassonne !" | El melic de la dona d’un guripa no és un espectacle que des del punt de vista estètic pugui dur-vos al pinacle. P’rò tanmateix, temps era temps, jo sé d’un home que es delia per veure el melic de les dones dels agents de policia. |
"On voit la ville de la-haut, Derrière les montagnes bleues; Mais, pour y parvenir, il faut, Il faut faire cinq grandes lieues, En faire autant pour revenir ! Ah ! si la vendange était bonne ! Le raisin ne veut pas jaunir Je ne verrai pas Carcassonne !" | I gemegava: “Ja sóc vell, i al llarg d’aquesta trista vida he vist muntanyes de melics de tota mena i tota mida: melics de dones d’advocats, enterramorts i algun espia. Però no he vist mai el melic de la muller d’un policia. |
"On dit qu'on y voit tous les jours, Ni plus ni moins que les dimanches, Des gens s'en aller sur le cours, En habits neufs, en robes blanches. On dit qu'on y voit des châteaux Grands comme ceux de Babylone, Un évêque et deux généraux ! Je ne connais pas Carcassonne !" | El pare ha vist, com jo ara us veig, melics de dones dels ex-grisos. Dels de les dones d’inspector, el meu germà en sap els encisos. Fins el meu fill ha vist el de l’amant d’un peix gros de la CIA, i jo no he vist el trist melic de la d’un simple policia!” |
"Le vicaire a cent fois raison : C'est des imprudents que nous sommes. Il disait dans son oraison Que l'ambition perd les hommes. Si je pouvais trouver pourtant Deux jours sur la fin de l'automne... Mon Dieu ! que je mourrais content Après avoir vu Carcassonne !" | Així es planyia en ple carrer un gueto trist i venerable, quan la femella d’un guripa, amb un melic més que admirable, digué: “Cal acabar amb aquest cruel turment! Apa, fem via: vaig a ensenyar-vos el melic de la dona d’un policia!” |
"Mon Dieu ! mon Dieu ! pardonnez-moi Si ma prière vous offense ; On voit toujours plus haut que soi, En vieillesse comme en enfance. Ma femme, avec mon fils Aignan, A voyagé jusqu'à Narbonne ; Mon filleul a vu Perpignan, Et je n'ai pas vu Carcassonne !" | “Gràcies, Déu meu! -va dir el vellet- El meu suplici avui acaba: el somni de tants anys per fi s’acomplirà. No ho esperava!” I es va llançar sota de les faldilles de la seva aimia per ‘poder contemplar el melic de la dona d’un policia. |
Ainsi chantait, près de Limoux, Un paysan courbé par l'âge. Je lui dis : "Ami, levez-vous ; Nous allons faire le voyage." Nous partîmes le lendemain ; Mais (que le bon Dieu lui pardonne !) Il mourut à moitié chemin : Il n'a jamais vu Carcassonne ! | Però tenia la salut malmesa per la llarga espera i, en arribar just al final de tants i tants anys de fal•lera, la mort, la mort el sorprengué damunt l’abdomen, i es moria sense haver vist mai el melic de la dona d’un policia! |