A Hard Rain's A-Gonna Fall
Bob Dylan| Versione catalana da Bards del segle XX | |
| Dove sei stato amore mio, dove sei stato figlio dagli occhi blu. Ho inciampato nel fianco di mille montagne. Ho camminato e strisciato su sei strade contorte. Ho camminato nel buio di tristi foreste. Sono stato davanti ad oceani di morte. Nei cimiteri ho sfiorato le labbra alla sorte E vedrai anche qui una dura pioggia cadere Che cosa hai visto bambino mio, che cosa hai visto figlio dagli occhi blu. Ho visto un neonato circondato dai lupi. Ho visto strade diamante ma nessuno a seguirle. Ho visto un albero nero gocciolare di sangue. Stanze piene di uomini con in mano le spranghe. Ho visto sette scale bianche affondare nel mare ed ho visto parlare con vani sospiri. Ho visto spade e fucili in mano ai bambini. E vedrai anche qui una dura pioggia cadere E che cosa hai sentito amore mio, che cosa hai sentito figlio dagli occhi blu. Ho sentito il fragore avvertire il silenzio. Ho sentito un fragore da sommergere il mondo. Ho sentito i soldati e le loro mani in fiamme ed ho sentito sussurrare e nessuno ascoltare. Ho sentito di un uomo ferito nel cuore ed un altro che vendeva all’odio il suo nome. E vedrai anche qui una dura pioggia cadere Che cosa farai dolce amore mio, che cosa farai figlio dagli occhi blu. Tornerò quando la pioggia comincia a cadere. Camminerò dentro al cuore di selve oscure, dove tanta è la gente e vuote le mani, dove la polvere al veleno contamina i mari, dove la casa nel bosco è una fredda prigione, dove la faccia del boia è nascosta bene, dove brutta è la fame e le anime perse, dove nero è il colore e il numero è zero. Lo dirò pensando forte, più forte, respirando. Rifletterò dalle montagne, cosi tutti vedranno. Starò in piedi sull’oceano finche i piedi potranno ma saprò bene la canzone per alzare il mio canto. E vedrai anche qui una dura pioggia cadere | UNA PLUJA TORRENCIAL CAURÀ Oh, on has estat, fill meu d'ulls blaus? Oh, on has estat, el meu jove benvolgut? He ensopegat amb el vessant de dotze boiroses muntanyes, he caminat i m'he arrossegat per sis autopistes corbades, he caminat pel mig de set boscos ombrívols, he estat fora davant d'una dotzena d'oceans morts, m'he endinsat deu mil milles a l'interior d'un cementiri, i és dura, i és forta, és persistent, i és torrencial, i és torrencial la pluja que aviat caurà. Oh, què has vist, fill meu d'ulls blau? Oh, què has vist, el meu jove benvolgut? Vaig veure llops salvatges entorn d'un nounat, vaig veure una autopista de diamants sense ningú en ella, vaig veure una branca negra amb sang encara llefiscosa, vaig veure una habitació plena d'homes amb martells sagnants, vaig veure una escala blanca tota coberta d'aigua, vaig veure deu mil oradors amb les llengües trencades, vaig veure pistoles i afilades espases a les mans de nens, i és dura, i és forta, és persistent, i és torrencial, i és torrencial la pluja que aviat caurà. I què has sentit, fill meu d'ulls blau? I què has sentit, el meu jove benvolgut? Vaig escoltar el so d'un tro, que va rugir sense avís, vaig escoltar el bram d'una onada que podia anegar el món sencer, vaig escoltar cent tamborilers les mans del quals cremaven, vaig escoltar deu mil murmuris i ningú escoltant-los, vaig escoltar a una persona famolenca, vaig escoltar a molta gent rient, vaig escoltar la cançó d'un poeta que moria a la cuneta, vaig escoltar el so d'un pallasso que plorava en un carreró, i és dura, i és forta, és persistent, i és torrencial, i és torrencial la pluja que aviat caurà. Oh, a qui vas trobar, fill meu d'ulls blau? I a qui vas trobar, el meu jove benvolgut? Vaig trobar un nen petit al costat d'un pony mort, vaig trobar un home blanc que passejava un gos negre, vaig trobar una dona jove el cos de la qual estava cremant, vaig trobar a una noia que em va donar un arc de Sant Martí, vaig trobar a un home que estava ferit d'amor, vaig trobar altre home que estava ferit d'odi; i és dura, i és forta, és persistent, i és torrencial, i és torrencial la pluja que aviat caurà. I ara què faràs, fill meu d'ulls blau? I ara què faràs, el meu jove benvolgut? Retornaré abans que la pluja comenci a caure, caminaré cap a l'abisme del més profund bosc negre, on la gent és molta i totes les seves mans estan buides, on les càpsules de verí aneguen les seves aigües, on la llar en la vall té l'aparená d'na humida ibruta presó, i la cara del botxí està sempre ben amagada, on la fam amenaça, on les ànimes estan oblidades, on el negre és el color, on el no-res és el nombre, i ho contaré, ho diré, ho pensaré i ho respiraré, i ho mostraré des de la muntanya per tal que totes les ànimes puguin veure-ho, després m'asseuré damunt l'oceà fins que comenci a enfonsar-me, però m'aprendré bé la meva cançó abans de començar a cantar-la, i és dura, i és forta, és persistent, i és torrencial, i és torrencial la pluja que aviat caurà. |
