L'estaca
Lluís LlachSPAGNOLO 1 [lluisllach.com] | |
L'ESTACADA L'avi Siset ja no en parla i dorm la mona al portal ara s'amaga l'estaca sota els bitllets del capital Siset que no veus l'estaca, perquè segueixes votant? mentre no en prenguem consciencia, la seguirem esquivant Si consumim tots no es veurà, i molt de tems s'amagarà ara no tomba, ja no tomba, i cada cop es fa més gran Si consumeixes molt per aquí, i consumeixes molt per allà, ara no tomba, ja no tomba, i ningú l'està estirant. Perque ningú l'està estirant. Però Siset fa massa tems ja, i t'has anat acostumant, i per molt que et fagi pensar no tens ganes d'escoltar, ben cert se que està podrida, però Sizet no fa pas tant, tu erets abans qui lluitava i ens estàs empresonant Amb el temps vas deixar de cantar, ja no et quedava més veu, necessitaves diners i per això et vas agenollar, i mentre jo canto amb els nous valents, tu arronsa el cap al carrer, un darrer cant un esquirol més, i el sou a final de mes. L'avi Siset ja no en parla, s'ha adormit convalescent, ara s'amaga l'estaca, sota els bitllets del Convergent. | LA ESTACA El viejo Siset me hablaba al amanecer, en el portal, mientras esperábamos la salida del sol y veíamos pasar los carros. Siset: ¿No ves la estaca a la que estamos todos atados? Si no conseguimos liberarnos de ella nunca podremos andar. Si tiramos fuerte, la haremos caer. Ya no puede durar mucho tiempo. Seguro que cae, cae, cae, pues debe estar ya bien podrida. Si yo tiro fuerte por aquí y tú tiras fuerte por allí, seguro que cae, cae, cae, y podremos liberarnos. ¡Pero, ha pasado tanto tiempo así ! Las manos se me están desollando, y en cuanto abandono un instante, se hace más gruesa y más grande. Ya sé que está podrida, pero es que, Siset , pesa tanto, que a veces me abandonan las fuerzas. Repíteme tu canción. Si tiramos fuerte, la haremos caer. Ya no puede durar mucho tiempo. Seguro que cae, cae, cae, pues debe estar ya bien podrida. Si yo tiro fuerte por aquí y tú tiras fuerte por allí, seguro que cae, cae, cae, y podremos liberarnos. El viejo Siset ya no dice nada; se lo llevó un mal viento. - él sabe hacia donde -, mientras yo continúo bajo el portal. Y cuando pasan los nuevos muchachos, alzo la voz para cantar el último canto que él me enseñó. Si tiramos fuerte, la haremos caer. Ya no puede durar mucho tiempo. Seguro que cae, cae, cae, pues debe estar ya bien podrida. Si yo tiro fuerte por aquí y tú tiras fuerte por allí, seguro que cae, cae, cae, y podremos liberarnos. |