Gracias a la vida
Violeta ParraOriginale | CATALANO / CATALAN / CATALÁN - Marc Parrot / Miguel Poveda |
GRACIAS A LA VIDA Gracias a la vida, que me ha dado tanto Me dió dos luceros, que cuando los abro Perfecto distingo, lo negro del blanco Y en el alto cielo, su fondo estrellado Y en las multitudes, el hombre que yo amo Gracias a la vida, que me ha dado tanto Me ha dado el oído, que en todo su ancho Graba noche y día, grillos y canarios Martillos, turbinas, ladridos, chubascos Y la voz tan tierna, de mi bien amado Gracias a la vida, que me ha dado tanto Me ha dado el sonido, y el abecedario Con el las palabras, que pienso y declaro Madre, amigo, hermano y luz alumbrando La ruta del alma del que estoy amando Gracias a la vida, que me ha dado tanto Me ha dado la marcha de mis pies cansados Con ellos anduve ciudades y charcos Playas y desiertos, montañas y llanos Y la casa tuya, tu calle y tu patio Gracias a la vida, que me ha dado tanto Me dió el corazón, que agita su marco Cuando miro el fruto del cerebro humano Cuando miro el bueno tan lejos del malo Cuando miro el fondo de tus ojos claros Gracias a la vida, que me ha dado tanto Me ha dado la risa y me ha dado el llanto Así yo distingo dicha de quebranto Los dos materiales que forman mi canto Y el canto de ustedes, que es el mismo canto Y el canto de todos, que es mi propio canto Gracias a la vida, que me ha dado tanto. | GRÀCIES A LA VIDA Gràcies a la vida que tot m’ho regala. M’ha donat la vista per poder mirar-te. Veure claror i ombres, colors que m’envolten, i totes les llums de la nit estrellada, i entre un mar de gent a la gent estimada. Gràcies a la vida que tot m’ho regala. M’ha donat l’oïda, que amb la seva amplada grava nit i dia els ocells que canten, udols i turbines, tempestes i aire, i paraules tendres que l’amor escampa. Gràcies a la vida que tot m’ho regala. M’ha donat el so i l’abecedari, amb ell les paraules que penso i declaro. Mare, amics, germans, i la llum que ara em marca. El camí d’amor que persegueixo encara. Gràcies a la vida que tot m’ho regala. M’ha donat les passes per als meus peus que marxen, que trepitgen platja, deserts i muntanyes, Prats, ciutats i boscos, bassals i esplanades, casa teva, el teu carrer i la teva cambra. Gràcies a la vida que tot m’ho regala. M’ha donat el riure i el plor que el cor trenca. Així jo separo l’amor de la pena, els dos materials on el meu cant arrela, i un cant que és el vostre però que tant s’hi assembla. Aquest cant de tots que és el que canto sempre. |