La presó de Lleida
Josep Maria Espinàs| Original | Altra versione catalana resa dagli Uc, gruppo folk di Ibiza,... |
| LA PRESÓ DE LLEIDA A la ciutat de Lleida n'hi ha una presó, de presos mai n'hi manquen; petita, bonica, prou n'hi porta el baró, lireta, liró. Cent i cinquanta presos canten una cançó, la nina se'ls escolta, petita, bonica, de dalt del mirador, lireta, liró. Canteu, canteu, bons presos, d'ací us en trauré jo, aniré a veure el meu pare, petita, bonica, recaptaré el perdó, lireta, liró. Ai, pare, lo meu pare, jo vos demano un do. Ai, pare, lo meu pare, petita, bonica, les claus de la presó, lireta, liró. Ai, filla Margarida, demà els penjaré tots, Ai, pare, lo meu pare, petita, bonica, pengeu-m'hi a mi tot, lireta, liró. I a cada cap de forca poseu-hi un ram de flors perquè la gent quan passi petita, bonica, sentin la bona olor, lireta, liró. | LA PRESÓ DE NÀPOLS A la ciutat de Nàpols hi ha una presó, la vida mia; hi ha una presó, la vida mia, amor. Hi ha vint-i-nou presos que canten la cançó. La dama està en finestra escoltant la cançó. Els presos se'n temeren, ja no cantaven, no. - Per què no cantau, presos? Per què no cantau, no? - Com cantarem, senyora, si estam dins la presó, sense menjar ni beure més que algun rosegó? Demà serà dissabte, ens penjaran a tots. |
