| Versione catalana di Miquel Pujadó dal suo disco “Pujadó can... |
HECATOMBE | HECATOMBE |
| |
Una vez en el mercado | Al mercat central de Figueres, |
a causa de unas cebollas | per qüestions de cebes i alls, |
se agarraron de los pelos | hi hagué un combat de botigueres |
unas cuantas viejas gordas. | del qual penso estalviar-me els detalls. |
A pie, a caballo, en auto, | Amb les motos i una lletera, |
gendarmes mal inspirados | els guripes més sabatots |
vinieron a restablecer | van acudir-hi, amb la fal•lera |
el orden alterado. | d’interrompre el joc de calbots. |
| |
Pero aquí y en la China | P’rò a Figueres, Roma i Ginebra |
es costumbre universal | hi ha arrelat un costum molt fort: |
si hay que darle a la cana | quan és la bòfia qui ha de rebre, |
todo el mundo hace la paz. | Caïm i Abel es posen d’acord. |
Las arpías perdieron la mesura, | Així doncs, les dones furioses |
sobre los tiras se arrojaron | van llançar-se en tromba contra ells |
y dieron, les aseguro | per oferir -ves quines coses- |
sensacional espectáculo. | un dels espectacles més bells. |
| |
Mirando a los pobres canas | Quan vaig veure en perill les vides |
que recibían en grande | dels guripes, vaig aplaudir |
me divertía porque no me gustan | -que, per ‘mi, les gendarmicides |
sino cuando fiambres. | són artistes per descobrir! |
Desde el desván donde resido | Des del balcó de casa meva, |
a gritos comencé a alentar | animava els ferotges botxins |
a las arpías gendarmicidas | perquè no concedissin treva |
gritando: ¡hip hip, ra! | cridant “Visca!” i eslògans afins. |
| |
Una de ellas agarró del cuello | Amb fermesa, a un d’aquells panolis |
al principal de la comisaría | una dona el va apallissant |
y lo hizo gritar: "¡Muera la cana, | fins fer-li dir: “Morin els polis! |
mueran las leyes, viva la anarquía!" | L’anarquia és el sol llevant!” |
Otra metió con gran fuerza | L’altra agafa un d’aquells gallines |
entre sus tremendas nalgas | i li premsa el cap de cabàs |
el cráneo de un pobre idiota | entre unes cuixes gegantines |
y apretó como una tenaza. | fins que treu el cervell pel nas. |
| |
Una gorda tremebunda | Una grassa, enorme, femella |
abrió su escote descomunal | es desprèn dels sostenidors |
y volteaba a los tetazos | i matraca a cops de mamella |
a los que podía alcanzar. | els qui es troben al seu redós. |
Ellos caían y caían; | I la llei tomba, tomba, tomba... |
voceros bien informados | I, segons opinions solvents, |
dicen que esta hecatombe | sembla ben bé que l’hecatombe |
fue lo mejor del año. | fou la més bella de tots els temps. |
| |
Cuando pensaron que los canas | Quan els seus companys de viatge |
habían tenido bastante biaba | van quedar d’allò més servits, |
las arpías como gran ultraje | les dones, com a darrer ultratge |
al volver a su batalla, | -per tornar als seus alls tot seguit-; |
las arpías, a penas me animo | les femelles (i us asseguro |
a contar su tropelía, | que el que us diré m’arriba al fons) |
pensaron en cortarles sus cosas. | si n’haguessin tingut, us juro |
Por suerte no tenían. | que els haurien tallat els collons! |