Lingua   

Hécatombe

Georges Brassens
Pagina della canzone con tutte le versioni


Versione catalana di Miquel Pujadó dal suo disco “Pujadó can...
HECATOMBEHECATOMBE
  
Una vez en el mercadoAl mercat central de Figueres,
a causa de unas cebollasper qüestions de cebes i alls,
se agarraron de los peloshi hagué un combat de botigueres
unas cuantas viejas gordas.del qual penso estalviar-me els detalls.
A pie, a caballo, en auto,Amb les motos i una lletera,
gendarmes mal inspiradosels guripes més sabatots
vinieron a restablecervan acudir-hi, amb la fal•lera
el orden alterado.d’interrompre el joc de calbots.
  
Pero aquí y en la ChinaP’rò a Figueres, Roma i Ginebra
es costumbre universalhi ha arrelat un costum molt fort:
si hay que darle a la canaquan és la bòfia qui ha de rebre,
todo el mundo hace la paz.Caïm i Abel es posen d’acord.
Las arpías perdieron la mesura,Així doncs, les dones furioses
sobre los tiras se arrojaronvan llançar-se en tromba contra ells
y dieron, les aseguroper oferir -ves quines coses-
sensacional espectáculo.un dels espectacles més bells.
  
Mirando a los pobres canasQuan vaig veure en perill les vides
que recibían en grandedels guripes, vaig aplaudir
me divertía porque no me gustan-que, per ‘mi, les gendarmicides
sino cuando fiambres.són artistes per descobrir!
Desde el desván donde residoDes del balcó de casa meva,
a gritos comencé a alentaranimava els ferotges botxins
a las arpías gendarmicidasperquè no concedissin treva
gritando: ¡hip hip, ra!cridant “Visca!” i eslògans afins.
  
Una de ellas agarró del cuelloAmb fermesa, a un d’aquells panolis
al principal de la comisaríauna dona el va apallissant
y lo hizo gritar: "¡Muera la cana,fins fer-li dir: “Morin els polis!
mueran las leyes, viva la anarquía!"L’anarquia és el sol llevant!”
Otra metió con gran fuerzaL’altra agafa un d’aquells gallines
entre sus tremendas nalgasi li premsa el cap de cabàs
el cráneo de un pobre idiotaentre unes cuixes gegantines
y apretó como una tenaza.fins que treu el cervell pel nas.
  
Una gorda tremebundaUna grassa, enorme, femella
abrió su escote descomunales desprèn dels sostenidors
y volteaba a los tetazosi matraca a cops de mamella
a los que podía alcanzar.els qui es troben al seu redós.
Ellos caían y caían;I la llei tomba, tomba, tomba...
voceros bien informadosI, segons opinions solvents,
dicen que esta hecatombesembla ben bé que l’hecatombe
fue lo mejor del año.fou la més bella de tots els temps.
  
Cuando pensaron que los canasQuan els seus companys de viatge
habían tenido bastante biabavan quedar d’allò més servits,
las arpías como gran ultrajeles dones, com a darrer ultratge
al volver a su batalla,-per tornar als seus alls tot seguit-;
las arpías, a penas me animoles femelles (i us asseguro
a contar su tropelía,que el que us diré m’arriba al fons)
pensaron en cortarles sus cosas.si n’haguessin tingut, us juro
Por suerte no tenían.que els haurien tallat els collons!


Pagina della canzone con tutte le versioni

Pagina principale CCG


hosted by inventati.org