Le déserteur
Boris VianCATALANO / CATALAN [3] - Manuel Rodríguez i Castelló | |
EL DESERTOR Senyor que mana tant escric aquesta lletra; llegeixi una miqueta si pot trobar un instant. M’acaben de portar el paper groc i negre, per anar a la guerra el vespre del dimarts. I no és per molestar, però cal que li ho digui: no s’estranyi que trigui, car penso desertar. D’ençà que sóc aquí, he vist morir al meu pare, germans perdre la cara; he vist plorar els amics. I si ens cal donar sang, podeu donar la vostra, que n’és de millor mostra, senyor que mana tant. I si em feu agafar, podeu dir als gendarmes que no portaré armes ja em podem disparar. | EL DESERTOR Senyor president, Us escric aquesta carta Que vós llegireu potser Si us plau i si teniu temps. M'acaben d'arribar Uns documents militars, Que se'm porten a la guerra Dimarts en clarejar. Senyor president, Jo no vull anar a la guerra; No sóc vingut a la terra Per matar la pobra gent. No us ho dic per emprenyar, Però està tot decidit, I que conste per escrit Que em dispose a desertar. D'ençà que em varen parir He vist morir el meu pare, He vist partir els germans I he vist plorar els meus fills. Ma mare va patir tant Que ara en el lloc de les tombes Es burla de vostres bombes, I del mot altisonant. Quan vaig caure presoner Varen furtar-me la dona, L¹ànima em van segrestar, Tot el meu passat també. Demà, a punta de dia Pegaré amb la meua porta Al nas d'una vida morta I encetaré nova via. Me n'aniré mendicant Per tots els camins d'Espanya, D'Itàlia i de Gran Bretanya Dient a tots els germans: "Negueu-vos a obeir, No consentiu la desferra, No accepteu aquesta guerra, Refuseu-vos a partir". I si cal la sang donar, Aneu-hi i vesseu la vostra. Ja que en sou la millor mostra L¹exemple us cal practicar. Si em volíeu encalçar, Aviseu la policia Que ben nu vaig nit i dia I que em poden disparar. |