Lingua   

Mar de Marbre

Pau Alabajos
Lingua: Catalano


Pau Alabajos

Lista delle versioni e commenti


Ti può interessare anche...

Pau Alabajos: Firenze
(GLI EXTRA DELLE CCG / AWS EXTRAS / LES EXTRAS DES CCG)
Qui pregunta ja respon
(Raimon)
Canción del soldado
(anonimo)


Parole e musica di Pau Alabajos
dal disco Les hores mortes (2020)

Pau Alabajos


La lletra parla sobre les famílies que encara no han pogut fer el dol dels assassinats de la dictadura franquista. I eixa tristor, eixa ràbia, l’has d’expressar en sons, en sonoritats: Eixos greus, tan vibrats, com si fos un violoncel enfadat, transmeten molta ràbia. Crec que l’arranjament expressa allò que diu la lletra ja del primer acord.

Il testo parla delle famiglie che non sono ancora riuscite a piangere i morti assassinati dalla dittatura di Franco. E quella tristezza, quella rabbia, la devi esprimere con suoni, con sonorità: quei gravi, così vibrati, come se fosse un violoncello arrabbiato, trasmettono molta rabbia. Penso che l'arrangiamento esprima ciò che dicono i testi fin dal primo accordo.

Pau Alabajos: 'Les nostres armes són les paraules, el diàleg i la cultura'
La trista immensitat d’un mar de marbre
sota un sol de justícia insuportable,
que cau a plom damunt dels nostres cossos
i ens va cremant la pell sense clemència.
El batec de les pregàries compartides
es dissol en un silenci ple d’espines,
un nuc al ventre, la fam de respostes
que ens acompanyarà tota la vida.

Les mans al cel, les llàgrimes perpètues,
els litres de sang que encara ens corren per les venes,
les flors rebels que han crescut a les cunetes,
la necessitat d’avançar.
La pau és un grapat d’aquesta terra
que s’esmuny entre els dits mentre ens armem de paciència,
el pes de la història que portem sobre l’esquena,
les forces per seguir lluitant.

Les busques del rellotge detingudes
mentre van enquistant-se els nostres dubtes,
el dol que arrosseguem com una pedra,
la pena que ens amarga l’existència.
Són espurnes les dates assenyalades
que ens provoquen un incendi a les entranyes
i la ràbia va escampant-se com un càncer
que creix salvatgement dins de nosaltres.

Les mans al cel, les llàgrimes perpètues,
els litres de sang que encara ens corren per les venes,
les flors rebels que han crescut a les cunetes,
la necessitat d’avançar.
La pau és un grapat d’aquesta terra
que s’esmuny entre els dits mentre ens armem de paciència,
el pes de la història que portem sobre l’esquena,
les forces per seguir lluitant.

3/5/2020 - 23:28



Lingua: Italiano

Traduzione italiana di Lorenzo Masetti
MARE DI MARMO

La triste immensità di un mare di marmo
sotto un sole di giustizia insopportabile
che cade a piombo sopra i nostri corpi
e ci brucia la pelle senza clemenza.
Il battito delle preghiere condivise
si dissolve in un silenzio pieno di spine
un nodo allo stomaco, la fame di risposte
che ci accompagnerà tutta la vita

Le mani al cielo, le lacrime perpetue
i litri di sangue che ancora ci scorrono nelle vene
i fiori ribelli che son cresciuti al bordo dei fossi
la necessità di andare avanti.
La pace è una manciata di questa terra
che scivola tra le dita mentre ci armiamo di pazienza
il peso della storia che portiamo sulla schiena
le forze per continuare a lottare

Le lancette dell'orologio ferme
mentre si infiammano i nostri dubbi
il lutto che trasciniamo come una pietra
il dolore che ci amareggia l'esistenza.
Sono scintille le date segnalate
che ci provocano un incendio alle budella
e la rabbia si diffonde come un cancro
che cresce selvaggiamente dentro di noi

Le mani al cielo, le lacrime perpetue
i litri di sangue che ancora ci scorrono nelle vene
i fiori ribelli che son cresciuti al bordo dei fossi
la necessità di andare avanti.
La pace è una manciata di questa terra
che scivola tra le dita mentre ci armiamo di pazienza
il peso della storia che portiamo sulla schiena
le forze per continuare a lottare

23/9/2020 - 23:18




Pagina principale CCG

Segnalate eventuali errori nei testi o nei commenti a antiwarsongs@gmail.com




hosted by inventati.org