Amar és una nena amb els ulls vius de color negre,
el seu joc és fer ballar els peus nus que la mantenen dreta.
Té un germà, Samir, i una mare, Azahar.
El seu pare ja no hi és; la guerra se'l va emportar.
Ja fa dies que caminen i no sap a on arribaran,
però Amar ha après que amb el cap pot ballar.
Les veus del mar.
El germà Samir encara no sap ben bé com però s'ha escapat
d' haver de ser un d'aquells nen soldat.
El que ell havia desitjat era ser un inventor d'andròmines
i fer una bombolla per viure-hi plegats.
Han pujat a un vaixell tots tres, i navegant mig d'amagat,
Samir ha après que pot fugir amb el cap.
Les veus del mar.
Cares sense rostre;
els hi han pres la identitat.
Rostres sense cara
que lluiten per la dignitat.
Els somriures toquen terra
i no troben més que els murs
d'una terra promesa.
Les veus del mar.
Azahar ha d'amagar dins el seu cap que ja no fuig ni balla,
llàgrimes que vessa quan dorm al ras amb els seus fills al ventre.
No pot dir que no sap cap on va, que no sap què és el que l'espera
i que té por, que el que veu la feta presonera.
Han de creuar una frontera
però quan hi arribin veuran
que el seu viatge just ha començat.
Cares sense rostre;
els hi han pres la identitat.
Rostres sense cara
que lluiten per la dignitat.
Els somriures toquen terra
i no troben més que els murs
d'una terra promesa.
Les veus del mar.
el seu joc és fer ballar els peus nus que la mantenen dreta.
Té un germà, Samir, i una mare, Azahar.
El seu pare ja no hi és; la guerra se'l va emportar.
Ja fa dies que caminen i no sap a on arribaran,
però Amar ha après que amb el cap pot ballar.
Les veus del mar.
El germà Samir encara no sap ben bé com però s'ha escapat
d' haver de ser un d'aquells nen soldat.
El que ell havia desitjat era ser un inventor d'andròmines
i fer una bombolla per viure-hi plegats.
Han pujat a un vaixell tots tres, i navegant mig d'amagat,
Samir ha après que pot fugir amb el cap.
Les veus del mar.
Cares sense rostre;
els hi han pres la identitat.
Rostres sense cara
que lluiten per la dignitat.
Els somriures toquen terra
i no troben més que els murs
d'una terra promesa.
Les veus del mar.
Azahar ha d'amagar dins el seu cap que ja no fuig ni balla,
llàgrimes que vessa quan dorm al ras amb els seus fills al ventre.
No pot dir que no sap cap on va, que no sap què és el que l'espera
i que té por, que el que veu la feta presonera.
Han de creuar una frontera
però quan hi arribin veuran
que el seu viatge just ha començat.
Cares sense rostre;
els hi han pres la identitat.
Rostres sense cara
que lluiten per la dignitat.
Els somriures toquen terra
i no troben més que els murs
d'una terra promesa.
Les veus del mar.
×
![]()
