Lingua   

Le follie religiose

Margot
Lingua: Italiano (Piemontese)


Margot


Così chi adora Giove, e chi Latona,
’l Sol, un Cocodril, un Tor, un Lama;
Chi adora un Vilel d’or, chi va an Ancona
A vdde bougiè j’ceui a la gran Dama;
Chi cred pr positiv, eh’ sia la Madona,
Ch’ a distrìbuis le grazie a chi je ciaina,
Chi cred eh’ na statua d’ bosch o na pitura
Peussa cambiò le legi dia natura.

Chi veul eh’ a sia Maomet ’l gran profeta,
Chi dis eh’ a lè Giusù cusin d’ Batista,
Chi cred eh’ a sia già vnù, e chi lo aspeta,
Chi cred eh’ a torura prest a dè 1’ arvista
Pr amnesse via con chiel la gent eleta ;
Tuit veulo avei di Sant, tuit 1’ han na lista
D’ gent canonisà, bon da miraco,
Pr fé guarì i stropià, o coui eh' as fìaco.

Così pr l’opinion, pr la speransa
D’ andò mangiò d’ poum d’or an paradis
D’ gode dia bell’ ombra e di’ abbondansa
An mes ai campi elisi con j’ amis,
D’andè nt ’I sen d’Abram con soa Piolansa,
As treuva d’ mamaluch pr i pajis,
Ch’ as lasso scortiè viv, gavé le buele,
E pio de dmoure lì pr bagatele.

Così pr té la court a la Dea Vesta ,
Oppura pr dventé spouse d’ Nosguour,
Tante creaturinne as fico an testa
D’ lassò i parent, j’ amis, e i genitour,
Pr andesse soutrè vìve, e as fan na festa
D’ bandì da so bel cceur '1 feu di’ amour,
Pr vive mediland sul legendari,
E perde tante neuit a dì d’ breviari.

A 1’ è pur trop così ! la rassa umanna
Conland da bel prinsippi fin adés
A V ha sempre bvù 1* eva d’ eia fontauna
Ch’ a fa dventè cojon fin all’ecés;
A 1’ ha sempre sona com na campanna:
Pr dì eh’ a j’abbio dit a l’è l’istés;
L’ ha sempre prstà fed a mila cagne,
E 1’ ha compra le fave pr castagne.

L’oni l’è crea parei, basta eh’ a senta
Contò quaich’avventura stravagant,
Qualunque storia-maira eh'un s’ anvenla
Die streghe, di dmòni, o di gigant,
Di mori, di dnè strmà, di’ombra lusenla,
Die cabale, d’ Vision, d’istorie e d’ sani;
Chìel sensa pensò d’ pi, sens’ aulra tara
A pia tut loti pr or an bara-

Pensand che al (in di mond peui san Michel
Con so scandai an man e soe balanse
A ciama tutti i mort con un rapel
Pr feje presentò soe quitanse
D’ aveisse slrivassà, fìacà la pel, 0 ^9)
E d’ nen avei mangia pi d’tre pitanse ;
Pensand che an Paradis l’Ari gel a scriva
Si j'avouma tasta d’earn o morta o viva;

Siccom’ a j’ «’ è neo un assicura
D’ podeisse salvò pr onest eh’ a sia,
Essend eh’a son già tuit predestina
Coui eh’ a saran elei dal nost Messìa ;
Siccom ’l prim furiant e scelerà
Convint dia pi birbanta scrocarìa
Essend predestinà dovrà salvesse,
E soe iniquità a j’ saran rimesse,

Siccom basta l’errour d’un peit moment
Prtant dovei suffrì n’ eternità ;
Ch’ a j’è gnanca d’ prdon pr j’inossenl,
Pr coui eh’ a meuiro prima d’esse nà ;
Siccom ’l Dio pare onnipotent
À T ha sensa prdon sacrificà
Tutta la rassa umanna drint ant l’eva
Pjr na galuparìa d’ madre Eva ;

E nen content d’Ioli l’ha ancour volsù
Pr vendichè soa bile e so dispét
Sacrifichè so tìeul, vdlo pendè
Quant bin fuss impeccabil e perle),
Etera, onnipotent, tutta virtù ;
Eppur prchè eh’Adam l’è stà indiscréta
Lo manda via dan Giel, a smania e braja,
Lo fa perì s’ na crous coro’un canaja ;

Siccoin a dio eh’a s’ pias vdde su tiri,
di’a veul che noi i'rinunsio a nost boneur,
À nostre inclinassion, ai nost piasi,
Pr eh’ i s’ nutrisso sempre con d’ maleur;
Ch’ a veul eh’ i giunno e piuro tutt ’1 dì,
Ch’ i lasso j’amis car al nost coeur,
di’i s’ vado a sepelì ’nt na caverna
Pr podei gode un dì dia vita eterna !

Chi peul descrive i mai eh’ a I i bau solìert
i nostri povri Irei sarà an prson ;
Le vite eh’ a Phan fait pr i desert
Perseguila da luit sensa prdou :
A son ancour pr i camp j’oss dscuert
Die vittime scauà pr religion
Dai mostri sacrosant pi fier dj’ arpie
CIP a Phan pur desola tante famìe,!

A basta contemplò P immensa lista
Dia gent eh’ a son perì pr onor di Dio ;
A basta avei present la scena trista
Die crudeltà, dj’ orrour eh’ a cometlìo
Pr propaghè la fede i Catechista;
A basta vdde d’ gent, cip a esorto e crìo
CIP le opere pi bele e le pi sante
A son d’ massè d’ persene protestante !

A basta vdde un Irei su sua cosciensa
Dispost a sbranò P ant pr convertilo ;
A vdde esterminè sensa clemensa
D’ pajis antregh prchè eh* ’i Ciel P ha diio ;
A vdde brusè viv a la presensa
D’ una Nassion (eh’ a l’ha lanl coeur d’ suffrilo)
Un om eh’ Pha gnun delitt, ctP a serv le legi,
Prchè clP Pò sta accusa d’un sortilegi!

A basta vdde i scisma, e j : eresìe,
A vdde ’I fanatismi, le serimonie,
J’abus di Sacerdossi, e le foullìe,
A vdde ’l mond borgnà da ste fandonie!
Pr na lumia, na crous, robe da rie,
Vrsè di fium d’ sang, rasò di colonie ;
Cornette d’ crudeltà le pi terribil
A noni dia religion santa infallibil !

Prtan sentisse ’l coeur viscà dall’ ira,
Prlan sentisse meuve a compassion,
Vdend com’ l’univers tult a delira;
Vdend tuli i gran mai eh’ le religion
L’bau fail al’ om !.... ’l coeur a cousta mira
A peul nen arfudesse a la rason,
La qual a n* dis eli’ le sette religiouse
Son all’ umanità tute danese.



Pagina principale CCG

Segnalate eventuali errori nei testi o nei commenti a antiwarsongs@gmail.com




hosted by inventati.org