La Trinca

Antiwar songs by La Trinca
MusicBrainzMusicBrainz DiscogsDiscogs Spain Spain

La TrincaIl sito ufficiale del gruppo catalano "La Trinca"

http://www.latrinca.com

Riportiamo dal medesimo sito la biografia del gruppo in lingua catalana:

HISTÒRIA DE LA TRINCA

ELS INICIS:

Miquel Àngel Pasqual (Mataró, 1949), Josep Maria Mainat (Canet de Mar, 1946) i Toni Cruz (Girona, 1946) es coneixen a Canet, on vivien tots tres d’adolescents, i tenien com a principal afecció la música.
En Josep Maria i en Toni, junt a un tal Titus van formar un primer conjunt anomenat: "The Blue Cabrits" i algunes de les cançons que interpretaven portaven títols tant suggerents com: "Mort de gana Twist" i "Twist sepulcral".

La relació amb en Miquel Àngel sorgí a través dels viatges en tren que feien diàriament per anar a la universitat. Van formar part de diversos grups musicals: "The Vikings", "Enfants terribles"... actuant en night-clubs, hotels, i en festes per a turistes en general. En una primera part del concert, feien música de ball, i a l’altra cantaven cançons populars dels diferents països d’on procedien els turistes de la costa, acompanyant-se en aquest cas amb instruments acústics (contrabaix -Miquel Àngel-, guitarra -Josep Maria- i banjo -Toni-). L’èxit d’aquest repertori, unit a l’esclat del folk -som a l’any 1968- va fer que es decidissin a provar sort en aquest camp. Van fer versions catalanes d’aquells temes i s’oferiren al Grup de Folk i a l’editora "Als 4 Vents", però foren rebutjats.

No es van desanimar i el 30-1-69 es van presentar al programa Radioscope, que feia Salvador Escamilla a Ràdio Barcelona. La nit anterior havien decidit el nom, entre una llarga llista, i per eliminació va sortir La Trinca, i una setmana més tard ja signaven un contracte amb EDIGSA, fou un èxit immediat.


EL PRIMER DISC: LA TRINCA


A l’abril de 1969 sortí el seu primer disc, amb les cançons: "La Trinca" (versió catalana de la cançó "Lili the pink", adaptada per Jaume Picas, que seria un col·laborador essencial del grup durant molts anys.) i "Quin nas !"
Aquell primer disc sonà moltíssim a les emissores i ja aconseguiren un rècord de vendes per l’època.

EL SEGON DISC: CAP AQUÍ, CAP ALLÀ !


El mateix any 1969, publicaren un segon SG, amb dues adaptacions més de temes nòrdics "Cap aquí, cap allà" i "Si has begut, no condueixis".

EL TERCER DISC (El primer LP): TOTS SOM POPS


El mateix any 1969 publicaren el primer LP: TOTS SOM POPS, amb una sèrie de cançons adaptades per ells i per Jaume Picas: "Tots som pops", "Tots conills", "Cucut", "Llavis de mel", "Marieta", "Pepeta", "Angèlica, "Aquesta terra és la nostra terra", complementades per cançons populars catalanes, amb el text més o menys alterat: "Tocata i fuig com puguis I i II".

PRESENTACIÓ A CANET DE MAR

El 19 d’abril de 1970 van fer la seva primera actuació a Canet de Mar, es presentaren davant el seu poble i la seva gent. L’esdeveniment tingué lloc al popular Odeon Cinema. Segons una crònica del setmanari El Maresme, escrita per en Joan Ramon Mainat, col·laborador habitual especialitzat en notícies musicals, l’esmentada presentació s’havia anunciat abastament per tota la comarca i les emissores radiofòniques, diaris i revistes se n’havien fet ressò. La gent esperava amb ànsia aquell esdeveniment.
Entre la gent hi havia molts joves, però també moltes cares de nens petits i gent gran, curiosos segurament, de veure actuar a aquells que tant havien sentit en discs, però que mai havien vist cantar en directe.
Hi actuaren de teloners en Miquel Cors (que va haver de substituir a darrera hora a Marià Albero), en segon lloc hi cantà la Maria del Mar Bonet i per fi ho feu La Trinca. Van ésser rebuts amb una intensa ovació. Els "trincaires" van començar amb la cançó que els va llençar a la fama. Seguiren amb les dels dos "singles" i amb algunes del LP "Tots som pops", intercalant-ne algunes de noves -les del disc -"Festa Major", que gravarien mesos més tard. La gent acompanyà amb molts aplaudiments i cridà molt satisfeta. Fou tot un èxit i es van posar a la butxaca les set-centes persones que omplien el local.


DISC:A COLLIR PEBROTS


Al 1970 van enregistrar un SG amb el nom de A COLLIR PEBROTS. Eren anys en els que el fenomen turístic estava en alça i amb les cançons "A collir pebrots", i "Moros a la costa" pretenien fer-ne una sàtira.

DISC:FESTA MAJOR


El mateix any 1970 van enregistrar un nou LP, sota el nom de: FESTA MAJOR, que en seria la seva consagració. Aquest disc -que donà peu al seu primer espectacle- passava revista a tots els actes d’una festa major de poble: "El pregó", La passada", "L’ofici solemne", "El sermó", "Les sardanes", "El concert", "La processó", "Els gegants", "El castell de focs", "L’envelat", "Ball de rams"...) amb una barreja molt reexida d’ironia i costumisme, i amb un ús prodigiós del llenguatge popular, que deu molt a la saviesa de Jaume Picas. Aquest disc va ser un èxit de vendes, esgotant-se en varies ocasions les existències en uns grans magatzems de Barcelona.

PRIMER ESPECTACLE: PEBROTS I CUPLETS


Amb aquest títol tant suggerent, "Pebrots i Cuplets", el 25 de novembre de 1970 s'anunciava el primer espectacle de La Trinca, van fer un recital de cançons amb escenificació del seu disc Festa Major. Tingué lloc al Teatre Poliorama i va representar la seva presentació en públic a Barcelona. L’espectacle fou tot un èxit, diàriament el teatre estava de gom a gom, i van haver de prorrogar-lo durant varis dies més. En fi, tingueren una excel·lent acollida per part del públic barceloní. Aquest fou el primer espectacle dels molts que realitzaren al llarg de la seva carrera artística. La Trinca oferí un show acompanyats dels Trincaires del Maresme (així era com s’anomenaven els músics que els acompanyaven habitualment en les seves actuacions en públic).
En aquell també hi havia de participar la cantant Guillermina Motta cantant els seus famosos cuplets, però a darrera hora no hi participà, per causes que desconeixem. L’orquestra fou dirigida per Francesc Burrull i en el mateix espectacle s’oferí també el passi d’una pel·lícula curtmetratge-musical rodada a Canet l’estiu anterior.

DISC: BONES FESTES


A finals de l’any 1970, aparegué l’EP: BONES FESTES, amb versions molt personals d’algunes cançons populars nadalenques. El disc està molt hàbilment interpretat i instrumentat.

SEGON ESPECTACLE I DISC: TRINCAR I RIURE


A l’abril de 1971 la Trinca estrenà disc i un nou espectacle al Teatre Espanyol del Paral·lel barceloní: TRINCAR I RIURE. Fou un èxit de públic, actuant durant tres setmanes amb les entrades esgotades cada dia. Influenciats pels musicals pops americans i anglesos, hi incorporaren cançons antimilitaristes: "Ahir en van matar mil", sobre l’alliberament sexual: "Fora aquesta roba" i sàtires sobre el capitalisme: "Mentre hi hagi peles", a més d’un bell tema seriós sobre la incomunicació social: "Ningú no comprèn ningú". També cançons on l’humor més popular treia el nas: "Coses de l’idioma", "Els drapaires", amb un ingenu joc de renecs amagats, de tipus: "Jo, els cullo nets, tots els papers", o "Jo, recullo nassos de cartró" o fent adaptacions xineses, àrabs, gitanes i russes de la cançó: "El Senyor Ramón". Són també curioses la cançó "L’amor d’abans", (un dels únics temes en que en Miquel Àngel, amb la seva peculiaríssima veu afònica, cantava en solitari), i "Cantem perquè volem", cançó en què passen revista a les característiques físiques més evidents dels ja populars membres del grup: la barba d’en Miquel Àngel, les ulleres de Josep Maria i el cos llarg i prim d’en Toni.

DISC: ORGUE DE GATS


El mateix any 1971 publicaren un àlbum dedicat a la mainada l’ORGUE DE GATS amb versions de cançons populars, sovint amb el text alterat per tal de fer-les més divertides, com: "Llarg i prim, parent d’en Bufa", "Pere Gallerí", "El gat" "La masovera" i un llarg etcètera, i algun tema de J. Llongueres "EL general Bum Bum". Un dels millors moments de l’àlbum és la interpretació, enregistrada en directe amb un grup de nens, de tres cançons a l’hora: "La lluna, la pruna", "Un pam, dos pams" i "En Pinxo i en Panxo".

DISC: HISTÒRIA DE CATALUNYA AMB CANÇONS


A començaments de l’any 1972 Josep Maria Mainat i Toni Cruz (en Miquel Àngel estava fent el servei militar), junt amb Guillermina Motta van enregistrar el disc: HISTÒRIA DE CATALUNYA AMB CANÇONS. Els textos anaren a càrrec del polifacètic i erudit Jaume Picas, i la música d’Antoni Ros Marbà. Fou una llàstima que la censura obligués a alterar alguns dels textos originals (la cançó de Guifré el Pelós va haver de passar dues vegades per la censura i la de la Guerra de Successió en tres ocasions). Això va provocar que episodis de la nostra història fossin explicats un xic superficialment i d’altres "obligats" a no sortir en el disc. Malgrat tot, aquest disc és una joia i en recomanem la seva audició.

TERCER ESPECTACLE: XAUXA

Estrenen l’espectacle Xauxa, al Teatre Espanyol de Barcelona, al març de 1972, dirigit per Mario Gas. Constava de 20 cançons i les representacions es perllongaren durant 6 setmanes. Amb aquest espectacle finalitza la inestimable col·laboració de Jaume Picas. Xauxa aplega temes amb una lògica influència "hippy", com els que aleshores es feien (l’exemple més clar seria Hair).


DISC:XAUXA


Com ja era habitual quan La Trinca feia un espectacle, acte seguit publicaven el disc amb les cançons del mateix. Aquest és el cas i Xauxa surt al carrer per a delectar als milers i milers de fans. Xauxa aplega temes diversos, alguns d’ells amb textos plens de picardia i de pensament lliure: "Estem tips", "Bon dia", "Esvalotat", "Fes l’amor i no la guerra", "Més enllà". Altres amb un fort contingut humorístic: "Tot sigui a fi de bé", un tango "Que trista és la vida" i fins i tot un tot un Rock & Roll "All-i-oli". Però no cal dubtar-ho gens ni mica que la cançó més popular fou "Els tres mosqueters", tema efectiu, fet a partir de la música d’una cançó com les que ens cantava en Manolo Escobar. Cal esmentar i destacar la intervenció a la cançó de "Lulú" de l’actriu Rosa Maria Sardà.

DISC:BESTIARI


"Bestiari" fou un espectacle sobre textos de Joan Oliver (Pere Quart) i música de La Trinca, dirigit per Ventura Pons que s’oferí al Teatre Ars de Barcelona, amb la intervenció dels actors i actrius: Dolors Laffitte, Miquel Cors, Rosa Maria Sardà, Carme Molina, Joan Borràs, Joan Pera i Carles Velat.
El disc d’aquest espectacle, que du el mateix nom, és un recull de bona part dels textos del muntatge musical: "Vaca Suïssa", "La primavera", "Fill de vídua"... Aquest fou un dels primers discs produits sota el nom de "Pebrots Records" d’EDIGSA.

PROGRAMA ESPECIAL A TVE - CATALUNYA

El 23 de febrer de 1973, s’emet a través de TVE a Catalunya un "Gran Especial de La Trinca", de 45 minuts de durada, amb un recull de les seves cançons. El rodatge es va fer bàsicament a Canet de Mar. Hem de pensar que aquell programa fou tot un esdeveniment, si tenim en compte la realitat política d’aleshores (el dictador encara era viu).


QUART ESPECTACLE: MORT DE GANA SHOW

El 21 d’abril de 1973 estrenen al Teatre Romea de Barcelona un nou espectacle, anomenat Mort de gana show. Novament assoliren un gran èxit de públic, esgotant-se diàriament totes les entrades.
Era un espectacle divertit amb esquetxos i cançons sense connexió entre elles, amb paginetes viscudes de Florenci Foix (Terenci Moix) i musiquetes de La Trinca, algunes lletres eren dels eximis Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover i Jordi Teixidor i les altres de La Trinca. Alegraven l’escenari les exuberants Rosa Maria Sardà i Elisenda Ribas, acompanyats pel polifacètic Enric Pous. Alguns dels títols de les cançons: Waters, flors i vides; Galliner’s stories; Cleopatra; Simplement Marieta ...


DISC: CA BARRET !!


L’any 1973 enregistren un àlbum molt aconseguit CA BARRET amb cançons dels espectacles de Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover. Els temes satírics i divertits "El sarau", "La revolució", "El pelegrí", "Spain is different", "Mico pelat" s’hi combinen amb cançons més líriques i d’una gran bellesa "Quatre llunes", "Si no saps ser feliç", "En un vaixell". Cal fer constar que la música del tema "Dili dili di" prové de la cançó "Two ladies" del musical Cabaret.

DISC:MORT DE GANA


El juny del 1973 apareix "Mort de gana", un altre LP, fet en funció d’un espectacle escrit en col·laboració amb Terenci Moix- i s’estrena en aquesta ocasió al Teatre Romea. "Mort de gana" aplega temes brillants: la sàtira del franquisme implícita a "Califa" (cançó escrita amb Jordi Teixidó), "Mollerussa mon amour", "Tango" (paròdia feta a partir de l’èxit de "Le dernier tango à Paris" i de les peregrinacions cinèfiles a Perpinyà, El "fado de l’enfadós"...

ESPECTACLE: MORT DE GANA SHOW / RETALLS DE TRINCAR I RIURE


A la tardor de 1973 i després de portar el seu espectacle "Mort de gana show" a moltes de les festes majors d’arreu de Catalunya, s’instal·len novament a Barcelona, al Teatre Romea, degut a la gran acceptació del seu estil humorístic, recreant uns retalls dels espectacles "Mort de gana Show" i "Trincar i riure".

FESTIVAL SIS HORES DE CANET

La Trinca organitza per primer cop l’any 1974 les Sis Hores de Canet, i s’ocuparan del festival fins a la seva darrera edició (1978). Per ampliar més aquesta informació del festival de Cançó Sis Hores de Canet és molt important la lectura del llibre "Canet, 36 hores de cançó i de llibertat", escrit per Joan Ramon Mainat.


ESPECTACLE: MORT DE GANA SHOW (reposició)

Novament i al Teatre Romea, a l’abril del 1974, La Trinca reestrenà l’espectacle "Mort de gana Show", just al cap d’un any d’haver-lo estrenat i interpretat a centenars pobles de Catalunya. Aquest fet coincidí amb el cinquè aniversari de La Trinca.


DISC: BOTIFARRA DE PAGÈS


Escriuen una cançó "Botifarra de pagès" per a la pel·lícula de Jordi Feliu: Barça. La cançó serà publicada en un SG, i més tard, amb algunes variants, formarà part de l’àlbum: OPUS 10.

DISC: TRINCAMERON


El 1975 publiquen un nou LP amb el títol "Trincameron" basat en versions de Maria Aurèlia Capmany de contes de Bocaccio: "On mengen dos, mengen tres", "La Pepa", "El dimoni infernat", "L’encanteri"... El tema més sonat de l’àlbum és "El canonge de la Seu" que el grup canta a cappella, amb un únic vestit clerical que compta amb múltiples forats per on treuen els caps en les actuacions que fan en públic.

ESPECTACLE: 7 ANYS I UN DIA DE CANÇONS


El dia 2 de març de 1976 estrenen l’espectacle "Set anys i un dia de cançons", efectuant un total de 8 representacions, com és comprensible coincidint amb el setè aniversari de La Trinca. En aquests recitals es presenten al Teatre Tívoli de Barcelona, i ho fan amb forces novetats, en primer lloc cal destacar el nou acompanyament musical dirigit pel mestre Francesc Burrull, i presentant noves cançons com "Bolero", "Divuit Jutges", "La faixa", "El sabó i tu" així com algun tema del seu darrer disc "Trincameron". Degut a l’èxit assolit novament el 17 d’abril reestrenen el mateix espectacle, però aquesta vegada al Teatre Romea.
El 23 d'abril (Sant Jordi) sortia el primer diari en català després del llarg període franquista. El diari AVUI naixia i coincidint amb aquest fet La Trinca va voler-ho celebrar invitant a entrar gratuïtament al seu espectacle a tothom que portés un exemplar del diari.

DISC: OPUS 10


L’any 1976 enregistren el seu darrer disc per a EDIGSA, OPUS 10. L’àlbum conté les característiques bàsiques de la seva producció posterior: cançons centrades sovint en la sàtira política i l’humor amb connotacions sexuals, interpretades sobre músiques de "gènere" (boleros, pasdobles, cha-cha-chás).
A OPUS 10 destaquen "La faixa" (irresistible cançó antifranquista), un "Bolero", insultant per a la destinatària, la sàtira contra els regidors del "no" al català "18 jutges", i la divertida "La patata".

DISC: VESTITS DE MILIONARIS


Quan La Trinca va decidir canviar de discogràfica, EDIGSA edita sense el seu consentiment un disc en el que s'hi recullen tot un seguit de cançons incloses en alguns SG, un tema de TRINCAR I RIURE, inèdit per la censura (el que dóna el títol al disc). El grup es molesta per l'actitud de la seva antiga discogràfica. En l'esmentat disc també hi figuren algunes proves d’estudi -entre elles, "L’auca del senyor Llobet", un primer assaig a partir de la cinquena de Beethoven, que seria utilitzada definitivament per a "l’Oda al paper del wàter".

DISC: 7 ANYS I UN DIA DE CANÇONS

Ja amb la seva nova discogràfica, ARIOLA, La Trinca enregistra els millors temes del seu repertori en un àlbum doble: 7 ANYS I UN DIA DE CANÇONS, 1977, a partir d’un espectacle antològic estrenat l’any anterior al Tívoli, i amb el qual viatgen al Teatro Comedia de Madrid.


LLIBRE 36 HORES DE CANÇÓ I DE LLIBERTAT

A l'abril de 1977, Joan Ramon Mainat, periodista i un dels promotors del festival musical Sis Hores de Cançó a Canet, edita el llibre "36 hores de cançó i de llibertat". En el mateix es descriu amb infinitat de detalls les sis edicions del festival. Hi recull les opinions de tots els cantants i grups que van intervindre, a més de textos de cançons, retalls de premsa i una àmplia il·lustració gràfica amb fotografies i cartells. Es tracta d'un treball molt important que contribueix a enriquir la bibliografia existent sobre la Nova Cançó.


ESPECTACLE: TREMPERA MATINERA
El 9 d'abril de 1977 s'estrenava al teatre Romea de Barcelona, el nou espectacle musical "Trempera Matinera". Era un espectacle molt en la línia dels últims muntatges de La Trinca, sense un fil argumental i estructurat pràcticament a la manera de recital de cançons, amb un contingut acusadament crític i sarcàstic. Probablement aquesta fou la raó per la qual la censura de l'època no els autoritzà la seva estrena fins ben bé el dia abans (les coses anaven així aquell temps).

DISC: TREMPERA MATINERA

A la tardor de 1977 publiquen el primer LP original amb la discogràfica Ariola: TREMPERA MATINERA. Alhora estrenen al Teatre Romea l’espectacle consegüent, amb un escenari empaperat amb cartells i propaganda política de tots els partits democràtics. TREMPERA MATINERA conté una primera utilització d’una peça musical clàssica (el primer moviment de la cinquena simfonia de Beethoven) amb finalitats humorístiques, "l’Oda al paper de wàter". També un parell de boleros "Tentasión" i "Per primer cop" -història d’una iniciació teòricament sexual que acaba resultant ser electoral. Una parodia de Jesuscrist Superstar "En Manel". Una altra de les cançons tracta sobre els sentit masclista de possessió "Propietari"...

DISC: DON JAUME EL CONQUISTADOR


L’any 1978 enregistren un disc molt especial: "Don Jaume el Conquistador" qualificat de sarsuela-rock, a partir de l’obra satírica atribuïda a Frederic Soler "Pitarra". Miquel Àngel Pascual hi fa el paper d’un rei En Jaume que ha agafat purgacions en sodomitzar el rei moro de Mallorca i que les encomana a sa dona i a la infanta de Sicília que -per acabar-ho d’adobar- queda embarassada. Toni Cruz és un Pere el Gran absolutament tòtil, que acaba essent casat pel seu pare amb la infanta per tal d’encomanar-li el bastard. Josep Maria Mainat dóna vida a un Muntaner ple de murrieta. El disc, que conté un lèxic obertament "groller" compta amb una coberta il·lustrada per Jaume Perich.

ESPECTACLE:PEL BROC GROS

El 14 de febrer de 1978 es presenta La Trinca al Teatre Barcelona amb el seu nou espectacle musical "PEL BROC GROS". Aquell mateix any es commemorava el desè aniversari del grup de Canet.


DISC:PEL BROC GROS


L’any 1979 La Trinca publica un nou LP, "PEL BROC GROS" que esdevindrà espectacle al desaparegut Teatre de Barcelona. Conté cançons obertament polítiques: la reivindicació de l’Estatut "Que mai no falti alegria" la sàtira sobre la UCD "An al sentro", la cançó sobre la reconversió a la democràcia dels vells franquistes "Un mal somni" el tema sobre la constitució "La consti" -que deu molt a un bell poema satíric de Josep Maria de Segarra- i un tema sobre Tarradellas "L’Inefable"... PEL BROC GROS, guanya el 1980 el premi al Disc català de l’any, concedit per Ràdio 4.
El mateix any 1980, el dia de Sant Esteve La Trinca fa un programa especial a TVE de Catalunya.

DISC: QUE BONICA ETS BARCELONA


Sota l’encàrrec de l’Ajuntament, editen un SG no comercialitzat: "Que bonica ets Barcelona", amb l’acompanyament de la Banda Municipal. L'aleshores alcalde de la ciutat comtal, Narcís Serra, els lliurà "l'escombreta d'or".

DISC: NOU DE TRINCA


L’any 1981 publiquen un nou disc NOU DE TRINCA, que donarà peu al seu espectacle de més èxit, estrenat al Teatre de Barcelona i reposat l’any següent durant molts mesos al teatre Tívoli. El disc aplega temes polítics d’una gran virulència: "La dansa del sabre", sobre el cop d’Estat del 23-F, "El baion de l’OTAN" (que popularitzarà allò del nar-hi ‘nan"), "Com el Far West no hi ha res" (on es compara Catalunya amb una reserva índia) i "Corasón loco" (sobre la difícil possibilitat d’estimar alhora la dona legal -Espanya- i l’amant -Catalunya-). Aquest darrer tema donarà lloc a una querella per un suposat plagi (de la que van ser-ne absolts). Altres cançons del disc són "El Danubi blau", amb música d’Strauss (sobre la contaminació dels rius catalans); l’anticlerical "In secula seculorum"; "Homenatge", una fraternal i irresistible paròdia de Lluís Llach, Raimon i Pi de la Serra, i un atac virulent de l’època de la censura "S’alça" (la història d’una erecció matinal); "Visca nostramo", i -un dels temes més populars del disc- "El baró de bidet".

LA TRINCA CANTA EN CASTELLÀ

El fet que decidissin cantar també en castellà va causar una gran commoció als seus admiradors. Van ser varies de cartes al director enviades a alguns diaris exposant el desacord amb aquesta decisió. No voldríem entrar en la polèmica, i volem respectar en tot moment la decisió que van decidir prendre al respecte. El cert és que l'èxit aclaparador (fora de Catalunya) va sorprendre fins i tot a ells mateixos. Una cosa, però, van deixar clara, es van comprometre a no cantar mai en castellà a Catalunya. Els més "puritans" encara avui no ho han sabut entendre.


DISC: QUESQUESÉ SE MERDÉ


Al 1983 La Trinca publica el seu primer àlbum en castellà "Quesquesé se merdé" amb versions de temes coneguts. També comencen a actuar sovint al programa de TVE, Un, Dos, Tres.
Les cançons que escriuran a partir d’aquell moment, possiblement, les faran pensant ja en la seva traducció al castellà i per tant aniran perdent el seu "especialíssim" regust lèxic, sintàctic i amb arrels populars.

DISC: ES QUE M’HAN DIT QUE...


"ÉS QUE M’HAN DIT QUE..." (1985) conté una cançó sobre Fraga Iribarne (antic ministre franquista, convertit de sobte en demòcrata de tota la vida) "Alça Manolo". Una altre de les cançons tracta del descobriment d’Amèrica "L’Ou d’en Colom". També n'hi ha una en forma de sàtira anti-Reagan "Flash Reagan". Un tema sobre els conflictes entre els camioners espanyols i els agricultors francesos -El Rosselló per la Trinca, ja és França, i prou- "La guerra de l’enciam"... Els temes de temàtica catalana són una mena de refregit d’Els drapaires "Visca tot el diccionari" i una cançó antipujolista "Durumbeta trumflaire".

DISC: SINÀNIMUS MOLESTANDI


Aquest és el segon i darrer disc en castellà de La Trinca. Conté cançons ja editades en discos anteriors, traduïdes en castellà: "El huevo de Colón" ("L'ou d'en Colom"), "Danubio Azul" ("Danubi Blau"), "La guerra verdulera" ("La guerra de l'enciam") ...

DISC: TRINCA, SEXE I ROCANROL


TRINCA, SEXE I ROCANROL (1986). És un disc que tracta de temes d’interès general: "L’IVA fet fàcil", la novetat de la programació televisiva als matins "la tele matutina", els anuncis televisius "Que bonics són els anuncis", Rambo "Massacre i aniquilació", els votants desenganyat del PSOE "No sé per què t’estimo", l’operació Roca "El centre On the rocks"... També hi trobem una versió actualitzada (amb el Papa, Reagan i Gorbatxov pel mig) de la cançó de Ca barret "He vist un rei", rebatejada "I el pobre poble què?".

DISC: MARRO !


Durant aquest temps La Trinca realitza un programa propi a TV3 (amb esquetxos i cançons) on estrena els temes del que serà el seu darrer disc MARRO !, al 1987. El títol -pres d’una expressió popularitzada pel programa esmentat- dóna títol també a una cançó sobre les relacions Pujol-Maragall (essent aquest alcalde de Barcelona) a banda i banda de la plaça de Sant Jaume. Altres temes: la puja de les vendes de preservatius per la por de la sida "La goma", una famosa diputada i exactriu porno italiana "Cicciolina", la immigració africana "Mondongo", el Barça "Les alegries del culé", la comercialització del Nadal "La cançó de l’ivern"... Tot plegat, amanit amb un toc de sexe "Ho farem tot a la nit", una altre d’escatologia "La meva cançoneta", una nova picada d’ullet al seu programa de TV3 "Iolanda", nom d’un personatge mai no vist però molt esmentat en diversos esquetxos, i un tema pre-olímpic de circumstàncies "Barcelona més que mai".
Posteriorment ja no enregistraren cap més disc, dedicant-se de plè a la producció audiovisual. Van crear l'empresa anomenada GESTMUSIC, que amb poc temps va agafar una gran empenta, apartant-los dels escenaris definitivament. En Miquel Àngel es desvinculà dels seus antics companys, quedant en la productora en Toni i en Josep Maria.



REEDICIONS EN CD

L’any 1993, PDI reedita tots els discos de la seva etapa a EDIGSA, amb noves mescles i amb l’afegitó d’alguns fragments (unes estrofes de "Mort de gana", "All-i-oli" i alguns altres temes, absents de les edicions originals. El 1999 BMG/Ariola publica un doble CD (Tots els èxits) amb una quarentena de temes seleccionats