Hiroshima
Georges Moustaki| Versione catalana di Marina Rossell in Marina Rossell canta Moustaki, [2011] | |
| ΧΙΡΟΣΙΜΑ Διὰ τοῦ περιστεριού καὶ τῆς ἐλειάς, Διὰ τοῦ φυλακισμένου τοῦ μαραζιού, Διὰ τοῦ παιδός που δὲ ξαναεῦρη, Αὖριον μπορεί να φθάσει. Με τὰ καθημερινά τὰ λόγια, Με τις πράξεις τοῦ ἔρωτα, Με τὸν φόβο, με τὴν πείνα, Αὖριον μπορεὶ νὰ φθάσει. Διὰ ὄσων εἶναι ἤδη πεθαμένοι, Διὰ ὄσων εἶναι ἀκόμα ζωντανοί, Διὰ ὄσων θα 'θελαν ἐντελῶς νὰ ζούνε, Αὖριον μπορεὶ νὰ φθάσει. Στὸ πλάι τῶν ἀδύνατων, Στὸ πλάι τῶν γερῶν, Στὸ πλάι τῶν συμφωνηθέντων κι ἄς εἶναι λιγοστοί, Αὖριον μπορεὶ νὰ φθάσει. Διὰ ὄσων ὀνείρων ἐθήγανε, Διά τῆς χαμένης ἐλπίδος, Σὲ Χιρόσιμα, ἢ πιὸ πέρα μᾶλλον , Αὖριον μπορεὶ νὰ φθάσει ἡ Εἰρήνη. | Per l’olivera i el colom, per qui s’angoixa a les presons, per tants infants, sempre innocents, qui sap si un dia arribarà. Amb cada instant, amb cada mot, amb la tendresa de l’amor, potser amb la por, potser amb la fam, qui sap si un dia arribarà. Per tots aquells que ja són morts, per tots aquells que encara hi són, per qui la vida és esperar, qui sap si un dia arribarà. Amb els més febles i els més forts, amb tots els qui estan d’acord; tant és, si són només uns quants; qui sap si un dia arribarà. Per tots els somnis menyspreats, per l’esperit abandonat, a Hiroshima i més enllà, qui sap si un dia arribarà. A Hiroshima i més enllà, qui sap si un dia arribarà. A Hiroshima i més enllà, qui sap si un dia arribarà la pau. |
