Vent d'octubre
Paco Viciana| El poema original / La poesia originale | |
| VIENTO DE OCTUBRE Somos gente tranquila que avanzamos juntos, en pie de paz, cansados de ser vencidos. Ya no esgrimimos ninguna lanza contra ti, ya no usamos la espada sangrienta, ya no queremos más arma que este fuego que brilla en nuestros ojos. Devuélvenos, España, las mujeres y los hombres que nos arrebataste! Aunque nos golpees y nos pises y, con ira, nos arrastres por los cabellos, ya no te tenemos miedo: somos libres y lo proclamamos con fuerza a los cuatro vientos. Esta noche de octubre, somos un ejército de pequeñas llamas alzado contra el abuso de tu poder. Siempre adelante, unidos por nuestro anhelo, entre todos, con fuerza te derribaremos como a un roble podrido, haremos crujir tus huesos contra el suelo. Somos libres. | CAURÀ EL CICLOP Monstre d’un ull, rei de roques i cabres, torna’ns dos homes que ens vas prendre ahir. Fins ara érem Ningú, l’ase dels cops, l'esclau submís als teus insults i befes. Però, tot d'una, aquesta nit d’octubre, som un exèrcit de petites flames alçat contra l'abús del teu poder. Torna’ns, Ciclop, els homes que ens has pres! “Sempre guanya el gegant!”, diu amb la veu tremolosa el vell savi. “Reculem?” Mai. Com David va esterrassar Goliat, Ningú, Ciclop, et tombarà algun dia. Encara que ens colpegis i ens trepitgis i ens arrosseguis pels cabells, nosaltres ja t’hem perdut la por: som homes lliures i ho proclamem ben fort als quatre vents. Som gent tranquil·la que avancem plegats, en peu de pau, cansats de ser vençuts. Ja no esgrimim cap fona contra tu, ja no empunyem l'espasa sangonosa, ja no volem més arma que aquest foc que crema als nostres ulls. Sempre endavant, units pel nostre anhel, tots farem força i et tombarem com un roure podrit: farem cruixir els teus ossos contra el terra. Torna’ns, Espanya, els homes que ens has pres! |
