Originale | Traduzione italiana di Riccardo Venturi
|
CANÇÓ DE LA BRUIXA CREMADA | CANZONE DELLA STREGA BRUCIATA |
| |
Bruixa, que és de matinada, | Strega, è già mattino presto |
ja surten els muriacs | ed escono i pipistrelli |
que et fan nit a la finestra | che ti pernottano alla finestra |
i t'enramen el portal. | e ti fan cerchio alla porta. |
| |
El portal t'enramen d'arços | Alla porta, un cerchio di spini |
i el balcó de tempestats. | e, al balcone, di burrasche. |
Surt, la bruixa, a trenc de dia | Esce la strega sul far del giorno |
com una ombra al camí ral. | come un'ombra sulla strada maestra. |
| |
Bruixa, arrenca't de les trenes, | Strega, sciogliti le trecce, |
que s'acosta el Sol botxí, | s'avvicina il Sole boia, |
amb el seu arc de sagetes | col suo arco di saette |
mulladetes de verí. | imbevucchiate di veleno. |
| |
De la teva cabellera, | Della tua capigliatura |
en farem coixí daurat | ne faremo cuscin dorato |
per als xiquets de la vila | per i monelli della città |
que la son els has robat. | a cui hai rubato il sonno. |
| |
Bruixa, els teus ulls cremen massa: | Strega, hai gli occhi troppo ardenti: |
per això els darem al foc. | per questo gli daremo fuoco. |
Cap fadrí darrere cendra | Qualche giovanotto, dietro alla cenere |
perdrà els passos ni la sort. | ci perderà i passi e la fortuna. |
| |
Bruixa, plou sobre la vila. | Strega, piove sulla città, |
Ja sols resta el teu vestit. | solo resta il tuo vestito. |
A pleret la nit s'acosta | Poco a poco si fa notte |
tota negra d'estalzim. | tutta nera di fuliggine. |