La guerra di Piero
Fabrizio De AndréRETOROMANCIO / SWISS ROMANCHE | |
LA WERRE DE PITRE | LA GUERRA DE PIETAR (La guerra di Piero, Fabrizio de André, traducziun d'Emil Schavut, Coira, 20 settember 2004). |
Derme ddè sotte à na lenze de rejne mbicche jè na rose, mbicche jè u tulupuejne ca te dè denze da sobbe e crawutte ma sonde mille sckattabbutte. | Sepulì dormas en in camp da furment nun è la rosa ni l'autra flura che ta veglian dals foss sumbrivauns mabain èn milli papairs cotschens. |
a ripe a ripe de cussu turrende vogghje ca scennene i pesce d'arginde e naune i suldejte accise a na werre purtejte 'zine da l'acque ca scorre. | Per lung da las rivas da mes ual vi vesair peschs a la pel d'argient e na pli baras da schuldads purtads en bratsch dal current. |
Chessì decivve e stajme jinde ò wirne e come all'alte ritte ò 'mbuirne te ne vè triste e ammaresciùte u vinde 'mbacce la najve te sckute. | Uschia ti schevas ed era d'enviern e sco ils auters vers l'enfiern ti vas a pè sco tgi che sto ir, il vent ta spida naiv en la fatscha. |
Firmete Pitre, ta fermè propte nan'ze facenne nemmanghe nu muetre di muerte se disce, te puerte la vausce ci jè dejte la vite, jè 'vute na crausce. | Ta ferma, Pietar! Ta ferma ussa! Lascha ch'il vent ta passia zichel en dies dals morts al cumbat ti portas la vusch tgi ch'ha dà la vita, l'han redà ina crusch. |
ma tu no sendiste e u timbe passaje che li staggiune ddè ca se ne sciaje t'acchieste à passè all'alta vanne de la cumbuine jinde a primavere, na bella matine. | Ma na l'has dudì ed il temp passava cun las stagiuns al pass da la giava, e t'es arrivà a passar la fruntaira en in bel di da primavaira. |
E mendre marcivve che l'aneme 'nzanze vediste a june a na certa destanze ca tenaje pure cudde na cère amejre ma 'nguedde na giubbe de naltu culoure, | Entant che marschavas cun l'olma spatlada t'has vis in um el fund da la vallada ch'aveva il medem umor pervers ma era vestgì in zichel divers. |
Spàrenge 'mbronde, spàrenge 'mbitte mò ca ù tinne sotte e ù sì pueste a lu stritte fin'ga nan'vite ca stè legne legne stennute 'nderre jinde à nu puzze de sagne. | Al tira Pietar ina schluppettada! Al tira e suenter in'autra schluppettada enfin che ti n'al vesias scolurir crudar en terra e ses sang cuvrir. |
E ce lu spuejre ritte a lu core jinde a quande l'è ditte, vite ca more ù timbe ggiuste ca me pote abbastè pe vedè la morte ca su vejne a pigghjè. | E sche al tir al frunt ubain al cor sulettamain ha il temp da murir ma il temp a mai resta per vesair vesair ils egls d'in um che mora. |
E mendre stè pinze e te sinde nu werme cudde s'aggire, te vajte e s'assorme e 'mbrime acciaffe u fucile pe 'nnanze senze ca aspette a na malacriànze. | Entant che t'es uschè curtaischavel quel là ta vesa e al prenda l'anguscha e prenda en bratsch l'artigliaria e na ta sa grà per la curtaischia. |
Cadiste 'nderre senza lagnàrte e te n'avvertiste all'andrasarte ca u timbe nan t'avastaje nemmejne pe na Regghia Materne ò na Salva Reggine. | Crudas en terra senza in lament e t'has encletg en in sulet mument che quel pauc temp na ta fiss bastà a rugar per perdun per mintgin putgà. |
Cadiste 'nderre senza lagnàrte e te n'avvertiste all'adrasarte ca chedda dìe te ne scivve pe sembe te cungedòrne prime du timbe. | Crudas en terra senza in lament e t'has encletg en in sulet mument che tia vita quel di gieva a finir e che na vegnissas mai a turnar. |
Ninetta à crepeje jinde ò muajse de Mejsce nge woule curagge, à jesse capejsce Ninetta bella, abbasce à lu 'mbuirne wulisse jesse sciute, quanne stajme jinde ò wirne. | A mia Nenaitta per murir en matg basegna tant, da memia curaschi Nenaitta bella dretg a l'enfiern jau preferiva ir plitost d'enviern. |
E mendre ù rejne... te staje à sende jinde à li mejne strengivve nu garande jinde a la wocche strengivve parawle troppe aggelèjte pe squagghiarse ò sàule. | Entant ch'il frument ta steva a dudir en las mauns tegnevas il schluppet ed en la bucca tegnevas pleds memia schelads per sa luar al sulegl. |
Derme ddè sotte à na lenze de rejne Mbicche jè na rose, 'mbicche jè ù tulupuejne ca te dè denze da sobbe e crawutte ma sonde mille sckattabbutte. | Sepulì dormas en in camp da furment nun è la rosa ni l'autra flura che ta veglian dals foss sumbrivauns mabain èn milli papairs cotschens. |