Ítaca
Lluís LlachOriginale | La versione in occitano aranese di Alidé Sans e Barrut |
ÍTACA I Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d'Itaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Itaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les Itaques. II Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen, i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l'avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos. Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s'acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l'avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu començar noves sendes. Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos tingueu ben present no aturar-vos. III Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels, afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell, i malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts estels plens de ventures, plens de coneixences. Bon viatge per als guerrers si al seu poble són fidels, el velam del seu vaixell afavoreixi el Déu dels vents, i malgrat llur vell combat l'amor ompli el seu cos generós, trobin els camins dels vells anhels, plens de ventures, plens de coneixences. I malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts anhels plens de ventures i de coneixences. | I Quan gesses tà hèr eth viatge entà Itaca as de pregar qu’eth camin sigue long plen d’aventures, plen de coneishences. As de pregar qu’eth camin sigue long, que siguen moltes es maitiades qu’entraràs en un pòrt qu’es tòns uelhs ignorauen, e vages a ciutats tà apréner des que saben. Ages tostemp en còr era idèa d’Itaca. I as d’arribar, ei eth tòn destin, mès non fòrces bric era trauèssa. Ei preferible que dure molti ans, que sigues vielh quan ancores era ièrla, ric de tot çò qu’auràs guanhat hènt eth camin, sense demorar que te dongue mès riqueses. II Mès luenh, auetz d’anar mès luenh des arbes queigudi qu’ara vos empresoen, e quan les auratz guanhat ajatz ben present non arturar-vos. Mès luenh, tostemp anatz mès luenh, mès luenh der aué qu’ara vos encadee. E quan seratz desliuradi tornatz a començar es naui passi. Mès luenh, tostemp molt mès luenh, mès luenh deth deman qu’ara ja s’apròpe. E quan creigatz qu’arribatz, sapiatz trobar naues dralhes sapiatz trobar naues dralhes III Bon viatge entàs guerrèrs s’ath sòn pòble son fidèus, eth velatge deth sòn vaishèt, favorisque eth Diu des vents, e maugrat sòn vielh combat agen plaser des còssi mès amants. Amplisquen hilats de volgudes esteles plei d’aventures , plei de coneishences. Bon viatge entàs guerrèrs s’ath sòn pòble son fidèus, eth velatge deth sòn vaishèt favorisque eth Diu des vents. |