Ítaca
Lluís LlachOriginale | Versione italiana cantata da Francesco Camattini |
ÍTACA I Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d'Itaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Itaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les Itaques. II Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen, i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l'avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos. Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s'acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l'avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu començar noves sendes. Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos tingueu ben present no aturar-vos. III Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels, afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell, i malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts estels plens de ventures, plens de coneixences. Bon viatge per als guerrers si al seu poble són fidels, el velam del seu vaixell afavoreixi el Déu dels vents, i malgrat llur vell combat l'amor ompli el seu cos generós, trobin els camins dels vells anhels, plens de ventures, plens de coneixences. I malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts anhels plens de ventures i de coneixences. | ÍTACA Se per Itaca volgi il tuo viaggio fallo adesso o non farlo mai più Poseidone e ciclopi ti aspettano al varco ma a innalzarli sarai solo tu Poseidone e i ciclopi non ti fermeranno se a fermarti non sarai tu, issa il cuore delle cose più care e guarisci la tua nostalgia dove cresce il successo e marcisce il danaro si indurisce la tua malattia dove arde il successo ed impazza il futuro è il principio di un’altra bugia ogni giorno è un colosso di nubi e silenzi, di piccole perplessità una cesta di scuse, che spostan l’accento dal nulla che ci resterà, una cesta di frasi che reggono a stento il mio volto, la sua brevità se per Itaca volgi il tuo sguardo sii contento di quello che hai, non stupirti se è brutta o se è solo il miraggio di ciò che cercavi e che vuoi, non stupirti se è brutta, ti basti il tuo viaggio e la gloria di non essere eroi E se Itaca infine hai raggiunto Non ti sorprenda la sua povertà nè il grigiore dell’anima che perde in quel punto Ogni sciocca ed assurda irrealtà né lo specchio dell’anima ti lasci sconvolto se il tuo viso non rispecchierà Se per Itaca volgi il tuo viaggio fallo adesso o non farlo mai più Poseidone e ciclopi ti aspettano al varco ma a innalzarli sarai solo tu Poseidone e i ciclopi non ti fermeranno se a fermarti non sarai tu. |