Mury
Jacek KaczmarskiTraduzione italiana / Italian translation / Traduction italienne... | |
MURS Ell era jove i inspirat, ells eren legió Els va ajudar amb la força de la cançó, Cantant gairebé fins a l'alba. Van encendre milers d'espelmes per ell, Que fumejaren sobre els seus caps, Va cantar llavors A la caiguda del mur, Ells van cantar ensems amb ell: Estireu de les barres dels murs! Trenqueu les cadenes, trenqueu el fuet! I els murs cauran, cauran, cauran! I enterraran el vell món! Ben aviat se sabien la cançó I la melodia de memòria Portava velles paraules, Calfreds de cor i cap. Així cantaven, van aplaudir en ritme, sonava com trets, I la cadena era una càrrega, L'alba es retardava… I ell encara cantava i tocava: Estireu de les barres dels murs! Trenqueu les cadenes, trenqueu el fuet! I els murs cauran, cauran, cauran! I enterraran el vell món! Van veure el seu nombre, Van sentir la força i el moment I amb la cançó, i amb l'alba a prop, Caminaven pels carrers. Van destruir els monuments i van cridar - Ell és amb nosaltres ! Ell està contra nosaltres ! Qui es troba sol és el vostre pitjor enemic! I el cantant també estava sol. Estireu de les barres dels murs! Trenqueu les cadenes, trenqueu el fuet! I els murs cauran, cauran, cauran! I enterraran el vell món Va contemplar com caminava la multitud, Es va quedar en silenci escoltant el so dels passos I els murs creixen, creixen, creixen La cadena es va obrir als seus peus ... | I muri Lui era giovane ed ispirato, Nessuno riuscirebbe a contarli. Lui con la canzone dava loro forza, Cantava che l’alba era già vicina. Gli accendevano migliaia di candele, Si alzava il fumo sopra le loro teste, Cantava che era ora che il muro crollasse E loro cantavano insieme a lui: Strappa le inferriate dai muri! Rompi le catene, spezza la frusta! Ed i muri cadranno, cadranno, cadranno E seppelliranno il vecchio mondo! Strappa le inferriate dai muri! Rompi le catene, spezza la frusta! Ed i muri cadranno, cadranno, cadranno E seppelliranno il vecchio mondo! La canzone l'hanno presto imparata a memoria E anche la musica da sola, senza le parole, Portava con sé l’antico richiamo, Brividi attraversavano i cuori e le menti. Cantavano allora, battevano il ritmo con le mani Il loro battimano echeggiava come le cannonate, La catena era pesante, l’aurora indugiava... E lui continuava a cantare e suonare: Strappa le inferriate dai muri! Rompi le catene, spezza la frusta! Ed i muri cadranno, cadranno, cadranno E seppelliranno il vecchio mondo! Strappa le inferriate dai muri! Rompi le catene, spezza la frusta! Ed i muri cadranno, cadranno, cadranno E seppelliranno il vecchio mondo! Finché capivano di essere in tanti Percepivano la forza e il momento, E marciavano per le strade delle città Cantando che l'alba è vicina. Abbattevano monumenti e svellevano il selciato, - Questo qua è con noi! Quello là è contro di noi! Chi è solo, è il nostro peggior nemico! Ed anche il poeta era solo. Guardava la marcia uniforme delle folle, Taceva ascoltando il rombo dei passi, Ed i muri crescevano, crescevano, crescevano La catena oscillava alle caviglie... Guardava la marcia uniforme delle folle, Taceva ascoltando il rombo dei passi, Ed i muri crescevano, crescevano, crescevano La catena oscillava alle caviglie... |