Περιμένοντας τοὺς βαρβάρους
Konstandinos Kavafis / Κωνσταντίνος Καβάφης| La versione rumena di Marius Ivascu | |
| ESPERANT ELS BÀRBARS ¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida? Diu que els bàrbars avui seran aquí. ¿De què ve al Senat aquesta inacció? ¿Per què seuen els Senadors i no legislen? És que els bàrbars arribaran avui. ¿Per què han de fer lleis ja els Senadors? Les dictaran els bàrbars quan vindran. ¿Per què l'Emperador se'ns ha llevat tan d'hora i és a seure al portal més gran de la ciutat, dalt del tron, revestit i portant la corona? És que els bàrbars arribaran avui, i el nostre Emperador creu que ha de rebre llur cap. I fins i tot té preparat, per dar-l'hi, un pergamí. Allí li ha escrit una llista de títols i de noms. ¿Per què els nostres dos cònsols i els pretors van avui amb les togues vermelles, les togues recamades? ¿Per què porten braçals amb tantes ametistes i anells amb esplèndides, cristal·lines maragdes? ¿Per què han pres avui uns bastons tan preciosos amb tot de plata i or cisellats de mà mestra? És que els bàrbars arribaran avui; i tot això són coses que fascinen els bàrbars. ¿Per què els bons oradors no han vingut com sempre a engegar llurs discursos, a dir el que d'ells s'espera? És que els bàrbars arribaran avui; i són gent que els empipen retòriques i arengues. ¿Per què ha començat de sobte aquesta angúnia i aquest renou? (Oh, com s'han allargat les cares!) ¿Per què es buiden de pressa els carrers i les places i tothom va tornant a casa molt pensívol? És que s'ha fet de nit i els bàrbars no han vingut. I uns homes arribats de la frontera han dit com ja, de bàrbars, no se'n veuen enlloc. ¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars? Aquesta gent alguna cosa bé resolia. | AȘTEPTÂND PE BARBARI — Ce așteptăm în for, adunați laolaltă? Barbarii au să vie astăzi! — De ce-n Senat atâta neorânduială? De ce stau senatorii, în loc să facă legi? Căci astăzi au să vie barbarii. Ce legi să facă senatorii? Barbarii când ajung au să le rânduiască. — De ce-mpăratul s-a sculat dis de dimineață și șade la poarta cetății cea mai mare, pe tron înalt, solemn, purtând coroana? Căci astăzi au să vie barbarii. Și împăratu-așteaptă să primească pe căpetenia lor. De fapt, a pregătit să-i dea un pergament. Acolo i-a scris titluri multe și numiri. — De ce ieșiră consulii noștri amândoi și pretorii înveșmântați în toga purpurie, cea brodată? De ce-au purtat brățări cu atâtea-ametiste și inele cu scânteietoare, splendide smaralde? De ce țin azi prețioase sceptre cu-argint și aur mândru ferecate? Căci astăzi au să vie barbarii și-asemenea podoabe îi uimesc pe barbari. — De ce distinșii ritori nu vin ca-ntotdeauna să-și rostească-a lor cuvinte, să spuie ce-au de spus? Căci astăzi au să vie barbarii și pe-aceștia îi îngreuiază măiestrele discursuri. — De ce deodat-atâta neastâmpăr și tumult? (Ce grave-s toate fețele deodată!) De ce s-au pustiit degrabă străzi și piețe și toți se-ntorc cu mare tulburare-acasă? Că s-a-nserat și n-au ajuns barbarii. Veniră, însă, unii cu vești de la hotare și-au zis că barbari nu mai sânt. Și-acum ce-o să ne facem fără barbari?! Oamenii-aceștia erau și ei o rezolvare... |
