Mourir pour des idées
Georges BrassensVersione sarda campidanese di Stèvini Cherchi | |
MORIR PER L'IDEYAL Morir per l'ideyal, la ideya é sobrebuena; qué sofoco, mozet, per no aber-la teniu! Els que en ixo han estau, infinita cadena, gritant "Dica morir!" enzima m'han cayiu. Tanto me ban gritar, que, fent del pasau cuenta, fico els miyos bersez a chornal d'ixa fe. Con una salbedat; si no, isto no puet ser: Morim per l'ideyal? Puestar, si é muerte lenta puestar, si é muerte lenta. Pensant que no ñai pas periglo en qui s'espera, im enta el més allá paseyant pe'l camín; pos, si el trango forzam, puestar que uno se muera per ideyotas que se morirán maitín. Morir tristura da, pero lego s'abienta si cuan plegam a Dios podem berificar que en las ideyas, co, mos bam entibocar. Morim per l'ideyal? Puestar, si é muerta lenta; puestar, si é muerte lenta. Crisóstomos bierez que a'l martirio mos lleban, pero éls continan prou con bida per astí. Morir per l'ideyal, si beluns no el sabeban, é la suya ragón ta eternament bibir. Ixos suplantarán, si siguen ixa espienta, lluego a Matusalén en la lonchebidat. Ta yo que se dirán, si están en soledat: "Morim per l'ideyal? Puestar, si é muerta lenta puestar, si é muerte lenta." Sectas ñai per astí que mos reclaman fuerte ta que enta el paredón per ideyas baigam. Y salle la custión ta els que im dica la muerte. Morir per l'ideyal? Sí, ben; de cuál ablam? Y como iguals son toz, u fan traza parienta, cuan els beye benir con banderoz ben pinchos, dudant, l'espabilau, chira alredol d'els ninchos: "Morim per l'ideyal? Puestar, si é muerta lenta; puestar, si é muerte lenta." Si calguese només que ñabese barucas ta que cambiase el mon, ta tenir-lo apañau; dimpués d'ixos "Luitem!" que fan cayer pelucas, a un mon como un Edén ie abríam ya plegau. Pero, bienga atrasar l'inte en que tot s'asienta, els dioses tienen set de muerto renobau y astí está el mal, el mal, siempre recomenzau. "Morim per l'ideyal? Puestar, si é muerta lenta puestar, si é muerte lenta." Toz els trafucadors, busatros chent charraire, ya tos podez morir con prisa si querez; pero a la buena chent no mos incordiez guaire: alto u baixo, bibir mos cuaca a toz, chiquez. La muller de la falz no pasa ni una chenta sin comer-se a beluns, no le cal aduyar. Danzes de muerte, prou!, solez querem danzar. "Morim per l'ideyal? Puestar, si é muerta lenta puestar, si é muerte lenta." | A SI-NCI MORRI PO IDEAS Po ideas a si-nci morri, s'idea est amainadora giai giai mi-nci moremu chena 'e m'essi mai benia ca unu sciacu mannu de genti chi creiat tzerriendi “bivat sa morti” mi-nci est calada asuba. E m'iant giai cumbintu e su cantu miu tirriosu is faddinas amitendi arriciat sa fedi insoru ma m'iant nau etotu, a scusi e a sa cuada po ideas si-nci moreus, ca giai, ma abellu abellu ca giai, ma abellu abellu. Giai chi nosu no seus de coru tropu moddi andaus a s'atru mundu giai giai bagamundendi ca andendi tropu a lestru, capassu de si morri po ideas chi pusti-cras spaciadas giai si funt. Ca no nci est cosa trista, prus lègia e marigosa de lompi sceti agoa a cumprendi in puntu 'e morti ca un'atra idea fut giusta, un'atru movimentu po ideas si-nci moreus, ca giai, ma abellu abellu ma abellu abellu. Apòstulus noeddus chi bolint su martùriu, giai funt norant'annus, no acabat su sermoni. Po ideas a si-nci morri, lassai chi si-ddu neri ca bivint po cussu, no sciint a atru pensai. E asuta 'e ònnia bandera finas Matusalemi in vida longa meda funt propassendi deu creu ca candu funt a solus funt nendi po ideas si-nci moreus, ca giai, ma abellu abellu ca giai, ma abellu abellu. Po chini agoa est circhendi prus bera beridadi oferit dònnia crèsia tzimias originalis su pòburu noeddu no podit sceberai po ideas a si-nci morri est bellu ma po calis. Su bèciu chi est portendi is froris in sa tumba biendi-ddas benendi agoa de su stendardu si fait “chi a lompi trigant at a essi cosa bona” po ideas si-nci moreus, ca giai, ma abellu abellu ca giai, ma abellu abellu. E 'osatrus spara-guetus, e 'osatrus grandus santus chi 'oleis scuartarai, benibenius siais perou po caridadi is atrus lassai bivi giai chi francu sa vida no tenint àtera cosa e in prus chi sa carrònnia est giai bastanti abilla no tenit abisòngiu de ddi portai sa farci aillargu su buginu in nòmini 'e sa paxi po ideas si-nci moreus, ca giai, ma abellu abellu ma abellu abellu. |