Original | Versione italiana di Lorenzo Masetti |
LA CANÇÓ DEL SOLDADET | LA CANZONE DEL SOLDATINO |
| |
Escolteu la cançó del soldadet | Ascoltate la canzone del soldatino |
que a través d’un ull de bou | che attraverso un oblò |
veu que volen uns falciots! | vede che volano dei rondoni! |
I no és que hi entengui molt, el soldadet, | E non è che ci capisca poi tanto, il soldatino, |
però, que volin els falciots, | però, che volino dei rondoni |
deurà voler dir que la terra és a prop. | vorrà pur dire che la terra è vicina. |
I tan a prop deu ser que baixa el capità | E dev'essere così vicina che scende il capitano |
i intenta no semblar nerviós | e cerca di non sembrare nervoso |
mentre acaba la instrucció: | mentre finisce di dare gli ordini: |
“Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents | "Concentratevi, soldatini, siate prudenti |
i arrapeu-vos a la vida | e aggrappatevi alla vita |
amb les ungles i amb les dents”. | con le unghie e con i denti". |
Ja a coberta, els homes resen. | In coperta, già gli uomini pregano. |
Ja a coberta, els homes resen. | In coperta, già gli uomini pregano. |
I fa un amén, poc convençut, el soldadet, | E pronuncia un amen poco convinto, il soldatino, |
i acaricia el seu fusell, | e accarezza il suo fucile |
intentant no pensar en res. | cercando di non pensare a niente. |
Des de proa es van fent grossos els turons, | Da prua si fanno sempre più grandi le colline, |
“soldadet, valor, valor, | "soldatino, valore, valore, |
que depèn de gent com tu la sort del món”. | che dipende da gente come te la sorte del mondo". |
Però “si una bala enemiga creua el vent | Ma "se una pallottola nemica attraversa il vento |
i em travessa el cervell”, | e mi trapassa il cervello" |
es planteja el soldadet, | si dice il soldatino, |
“les onades m’arrossegaran | "le onde mi trascineranno |
i mil peixos de colors | e mille pesci colorati |
lluitaran per devorar la meva carn”. | lotteranno per divorare la mia carne". |
I és quan pensa “jo m’amago; | Ed è allora che pensa "io mi nascondo; |
quan no mirin, jo m’amago”. | quando non guardano, mi nascondo". |
Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant, | Però guardano sempre, e la nave si sta fermando, |
les comportes s’han obert | le chiuse si sono aperte |
i, en un segon, s’inunda el mar | e, in un secondo, s'inonda il mare |
de soldats disparant a l’infinit | di soldati che sparano all'infinito |
amb un soldadet al mig, | con un soldatino nel mezzo, |
que carrega mentre insulta a l’enemic. | che carica mentre insulta il nemico. |
I entre bomba i bomba tot li va prou bé | E tra una bomba e l'altra tutto gli va abbastanza bene, |
fins que una cau just al costat. | finché una gli cade proprio accanto. |
Primer es diu “sort, de què t’ha anat…”, | Per prima cosa si dice "meno male, t'è andata di nulla...", |
però després sent a l’esquena un dolor estrany | ma poi sente alla schiena un dolore strano |
i en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang. | e quando la tocca il braccio gli rimane tutto macchiato di sangue. |
Gira el cap a banda i banda. | Gira la testa da una parte all'altra |
Seu a la sorra i descansa. | Siede nella sabbia a riposarsi. |
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet | E mentre arriva il cavolo di medico, il soldatino, |
es tranquil•litza repetint | si tranquillizza ripetendo |
què farà, on anirà, si sobreviu: | quel che farà, dove andrà, se sopravvive: |
“Aniré a ma mare ben vestit | "Andrò da mia madre vestito bene, |
i, abans que res, li hauré de dir | e, prima di tutto, dovrò dirle |
que em perdoni per tractar-la sempre així; | che mi perdoni per trattarla sempre così; |
aniré a la Margarida a fer-li un fill | andrò dalla Margherita a farle un figlio |
per, només veure’l, intuir | per, soltanto al vederla, intuire |
que l’estimo més del que m’estimo a mi” | che l'amo più che me stesso". |