Originale | OCCITANO 4 (PROVENZALE) [ André Chiron, 1996]
|
L'ESTACA | L'ESTACO |
| |
L'avi Siset em parlava | Lou vièi Siset me parlavo |
de bon matí al portal | De bon matin au pourtau |
mentre el sol esperàvem | Lou soulèu nòu esperavian |
i els carros vèiem passar. | Li càrri vesian passa. |
| |
Siset, que no veus l'estaca | Siset noun veses l'estaco |
on estem tots lligats? | Que ié sian tóuti liga, |
Si no podem desfer-nos-en | Se pouden pas s'en desfaire |
mai no podrem caminar! | Jamai poudren camina. |
| |
Si estirem tots, ella caurà | Se tiran tóuti toumbara |
i molt de temps no pot durar, | Que mai de tèms pòu pas dura. |
segur que tomba, tomba, tomba | Segur que toumbo, toumbo, toumbo |
ben corcada deu ser ja. | Courcoussounado l'ei deja. |
| |
Si jo l'estiro fort per aquí | Se tu la tires fort d'eici, |
i tu l'estires fort per allà, | E iéu la tire fort d'eila |
segur que tomba, tomba, tomba, | Segur que toumbo, toumbo, toumbo |
i ens podrem alliberar. | Ansin se poudren desliéura. |
| |
Però, Siset, fa molt temps ja, | Pamens fai bèn de tèms aro |
les mans se'm van escorxant, | Que se i'espeian li man, |
i quan la força se me'n va | E quouro mi forço s'en van |
ella és més ampla i més gran. | L'estaco mai grando vèn. |
| |
Ben cert sé que està podrida | Segur sabèn qu'es pourrido, |
però és que, Siset, pesa tant, | Pamens Siset peso tant, |
que a cops la força m'oblida. | S'un cop la forço m'óublido |
Torna'm a dir el teu cant: | Lèu, lèu disèn mai toun cant. |
| |
Si estirem tots, ella caurà | Se tiran tóuti toumbara |
i molt de temps no pot durar, | Que mai de tèms pòu pas dura. |
segur que tomba, tomba, tomba | Segur que toumbo, toumbo, toumbo |
ben corcada deu ser ja. | Courcoussounado l'ei deja. |
| |
Si jo l'estiro fort per aquí | Se tu la tires fort d'eici, |
i tu l'estires fort per allà, | E iéu la tire fort d'eila |
segur que tomba, tomba, tomba, | Segur que toumbo, toumbo, toumbo |
i ens podrem alliberar. | Ansin se poudren desliéura. |
| |
L'avi Siset ja no diu res, | Lou vièi Siset noun dis plus rèn, |
mal vent que se l'emportà, | Qu'un marrit vèn l'empourtè |
ell qui sap cap a quin indret | Éu soulet saup dins quante endrè |
i jo a sota el portal. | E iéu davans lou pourtau... |
| |
I mentre passen els nous vailets | E quand passon nòsti drole [1] |
estiro el coll per cantar | Leve la vouès pèr canta [2] |
el darrer cant d'en Siset, | Lou darrié cant dou papet, |
el darrer que em va ensenyar. | Lou darrié que m'ensignè : |
| |
Si estirem tots, ella caurà | Se tiran tóuti toumbara |
i molt de temps no pot durar, | Que mai de tèms pòu pas dura. |
segur que tomba, tomba, tomba | Segur que toumbo, toumbo, toumbo |
ben corcada deu ser ja. | Courcoussounado l'ei deja. |
| |
Si jo l'estiro fort per aquí | Se tu la tires fort d'eici, |
i tu l'estires fort per allà, | E iéu la tire fort d'eila |
segur que tomba, tomba, tomba, | Segur que toumbo, toumbo, toumbo |
i ens podrem alliberar. | Ansin se poudren desliéura. |
| |
| |
[2] Var. Leve lou còu pèr canta