Ho visto un re
Paolo CiarchiVersão portuguesa / Versione portoghese / Portuguese version ... | |
He vist un rei | Eu vi um rei |
Veig, veig, veig, veig ... Què, què, què, què ... Ei, ei, ei, ei ... Au, au, au, au ... Ep, ep, ep, ep ... A, bé, si, bé. A, bé, si, bé … A, bé, si, bé. A, bé, si, bé … A, bé, si, bé. A, bé, si, bé … A, bé, si, bé. A, bé, si, bé … A, bé, si, bé. A, bé, si, bé … A, bé, si, bé. A, bé, si, bé … A, bé, si, bé. A, bé, si, bé … A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ... He vist un rei ! Ha vist un què ? He vist un rei. | Eu vi um rei! ...eh, eu viu um rei. Ele viu o que? Ele viu um rei. |
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé … A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ... | Ah tá, tá bem, vem pra cá, conta bem... |
Un pobre rei que plorava, Muntat dalt d'un cavall, I tant i tant plorava, Que feia... Que feia un què? Que feia un xaragall. Ai, pobre rei ! I el pobre cavall què ? | Um rei que chorava aos prantos cavalgando, Chorava tantas lâgrimas… Chorava quê?... ...molhava o seu cavalo. Pobre do rei ! E coitado do cavalo. |
Eh ! eh ! eh ! eh ! Eh ! eh ! eh ! eh ! | Ah tá, tá bem, vem pra cá, conta bem... |
He vist un duc!... Ha vist un què ? Un duc ! | O imperador lhe roubou um belo dia o seu castelo... Mas que azar! ...dos trinta e dois que ele tem por lá. Pobre do rei ! E coitado do cavalo. |
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé … A, bé, si, bé. A, bé, si, bé … A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ... | Ah tá, tá bem, vem pra cá, conta bem, Ah tá, tá bem, vem pra cá, conta bem… |
Un pobre duc que plorava, Perquè plorava el rei, I tant i tant plorava, Que semblava ... Semblava què ? Que ja semblava un peix. Ai, pobre rei !... I el pobre cavall què ? | Eu vi um bi. Como é que é? Ele viu um bispo! |
Eh ! eh ! eh ! eh ! Eh ! eh ! eh ! eh ! | Ah tá, tá bem, vem pra cá, conta bem, Ah tá, tá bem, vem pra cá, conta bem… |
He vist un bis. Ha vist un què ? Un bisbe! | E também ele, o bispo, chorava, Fazia um papelão, mordia uma mão… A mão de quem? A mão do sacristão. Coitado bis- -po ! E pobre do sacristão. |
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé … A, bé, si, bé. A, bé, si, bé … A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ... | Ah tá, tá bem, vem pra cá, conta bem... |
Un bisbe que plorava Perquè plorava un duc, Perquè plorava un rei, Que perdia ... Perdia què ? Que perdia un remuc !… Ai, pobre rei !... I el pobre cavall què ? | É que o cardial lhe roubou um belo dia uma igrejinha… Ó coitadinho! ...das trinta e duas que ele tem por lá. Coitado bis- po ! Ai, pobre do sacristão. |
Eh ! eh ! eh ! eh ! Eh ! eh ! eh ! eh ! | Ah tá, tá bem, vem pra cá, conta bem, Ah tá, tá bem, vem pra cá, conta bem… |
He vist un ric. Ha vist un què ? He vist un ric! | Eu vi um de nózes! Ele viu o que?! Ele viu um de nós. [1] |
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé … A, bé, si, bé. A, bé, si, bé … A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ... | Ah tá, tá bem, vem pra cá, conta bem, Ah tá, tá bem, vem pra cá, conta bem… |
Un pobre ric que plorava Perquè plorava el duc, I el bisbe que plorava Pel pobre rei ... Pel pobre, què ? Pel pobre rei xaruc. Ai, pobre rei !... I el pobre cavall què ? | O bispo, o rei, o imperador, o sacristão e o cardial Passaram a mão sem pena: |
Eh ! eh ! eh ! eh ! Eh ! eh ! eh ! eh ! | Na casa Na granja Levaram a vaca, O violão, A árvore de caqui, O rádio de pilha O disco do Belchior A mulher… E mais o que? Seu filho mais gordo. Ah tá, tá bem… Depois mataram o seu porco. Pobre leitão. É… o porco, né? |
I el ric, i el bisbe, I el duc, i el rei xaruc, Que tant i tant ploraven: Perdien el remuc. | Ah tá, tá bem, vem pra cá, conta bem… |
Ei ! I nosaltres què hem de fer? Això, això ... | Mas ele não chorava, Pelo contrário, gargalhava… Ha ha ha ha…! Tá pinel? Não. É porque nós somos minhoca da terra! |
Nosaltres sempre hem d'estar alegres, Que si ploràvem fem plorar el rei, Fem plorar el bisbe i els rics sensibles, I els ducs amables, i així plorem ! | E sempre alegres vamos estar, Que o nosso choro faz mal ao rei; Faz mal ao bispo e ao imperador Que ficam tristes se nos vêem com dor ! |
Nosaltres sempre hem d'estar alegres, Que si ploràvem fem plorar el rei, Fem plorar el bisbe i els rics sensibles, I els ducs amables, i així plorem ! | E sempre alegres vamos cantar, Que o nosso choro faz mal ao rei; Machuca os ricos e os cardiais Que ficam tristes com os nossos ais ! Laia laia laia laia, Laia laia laia laia, Laia laia laia laia, Laia laiaaaaa… bé. |
[1] Um camponês |