Raimon

Canzoni contro la guerra di Raimon

Di Raimon, uno dei più noti cantautori catalani, inseriamo questa biografia completa in lingua catalana, spagnola, inglese e francese da:

http://www.escriptors.com/autors/raimon/biografia.html

*

Ramon Pelegero Sanchis, conegut amb el nom artístic de Raimon, va néixer a Xàtiva el 2 de desembre de 1940. És el petit de quatre germans. El seu pare tenia una fusteria que li va ser confiscada en començar la guerra civil, el 1936. Després de la guerra, va reprendre la feina al taller de mobles, començant de zero. Per les seves idees anarcosindicalistes, el pare de Raimon va ser empresonat en diverses ocasions durant la postguerra.

A l'any 40, quan jo vaig nàixer,
encara no havien mort tots.

Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen.
Molts es varem quedar, havien perdut, diuen.
D'altres conegueren l'exili i els seus camins.

A l'any 40, quan jo vaig nàixer,
jo crec que tots, tots havien perdut
(Quan jo vaig nàixer, (1966), fragment)


Raimon va estudiar al Colegio del Corazón de Maria de Sant Claret, on el van encarrilar perquè estudiés el batxillerat. Sobre l'escola que li va tocar de viure durant la dictadura franquista, en diria anys més tard:

A l'escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit del món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia Dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em recabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?
(Al meu país la pluja, (1983), fragment. Del llibre D'aquest viure insistent.)

Xàtiva, 1963.
Foto: © Oriol Maspons.


Un cop aprovat l´examen d´ingrés, va passar a estudiar a l´institut i mentrestant treballava de locutor a l´emissora de ràdio local. En acabar el batxillerat va marxar cap a València on vivia un germà seu. De primer volia estudiar teatre però, finalment, es va decantar per estudiar a la Facultat de Lletres. L´any 1963 es va llicenciar en Història.
Quan va acabar el segon curs de Lletres el seu germà Rafael li va regalar una guitarra. La seva primera cançó Al vent va néixer el 1959 a l´atzar, mentre anava amb moto amb un amic seu. Anant al seient del darrera va començar a sentir-se inquiet per la velocitat a què anaven i es va posar a cantar:

"Al vent,
la cara al vent...".

Raimon va començar a cantar en públic el 1961 quan encara era estudiant a la Universitat de València. Ho va fer al marge del moviment barceloní de la Nova Cançó, al qual va aportar un estil personal i discrepant que el va situar en un lloc absolutament original, sigui respecte a aquest moviment sigui respecte al panorama musical espanyol a la moda en aquell moment.

Els primers propagandistes de Raimon van ser els Setze Jutges. El desembre de 1962 s´estrenava a Barcelona al Forum Vergés. La seva música, les paraules, la seva forma de cantar van produir una gran sorpresa en l´ambient artístic dels primers anys seixanta. Al vent, la seva primera cançó, va tenir un èxit immediat. I els responsables de la discogràfica Edigsa es van afanyar a projectar un disc que, gairebé sense gens de publicitat, va tenir unes vendes fulminants. El primer disc va sortir el març de 1963, era dels petits, hi incloïa "Al vent", "Som", "La pedra" i "A colps".

El 1963 va guanyar el Festival del Mediterráneo a Barcelona amb la cançó en català "Se'n va anar" El mateix any, el 29 de desembre, va actuar per primer cop a València.

El 23 de novembre de 1964, firmant Ramon Pelegero Sanchis, va començar una col.laboració literària al setmanari "Destino", de Barcelona, amb la rúbrica: "La columna de Raimon".

Les prohibicions de recitals i la censura de segons quines cançons per part dels funcionaris del règim franquista se succeïen i les estratègies per esquivar-les eren pràctica constant. Mentrestant, Raimon feia recitals a França, Bèlgica, Alemanya, Estats Units i Suïssa. No va tornar a cantar a Barcelona fins el novembre del 1966 a l´Institut Químic de Sarrià i el gener del 1967 al Palau de la Música Catalana. El 18 maig del 1968 a la Facultat d´Econòmiques de la Universitat de Madrid, més de 6.000 persones van omplir el pavelló i arreu del recinte van voleiar les pancartes i les senyeres en un clam unànime i divers de lluita comuna per la llibertat.

Per unes quantes hores
ens vàrem sentir lliures,
i qui ha sentit la llibertat
té més forces per viure.

De ben lluny, de ben lluny,
arribaven totes les esperances,
i semblaven noves,
acabades d'estrenar:
de ben lluny les portàvem
(18 de maig a la "Villa", (1968), fragment)

Malgrat les imposicions de la censura de la dictadura, els multitudinaris recitals en terres catalanes i espanyoles se succeixen. Les actuacions van traspassar els cercles dels amants de la música i de la cançó per convertir-se en fenòmens socials. Alhora, Raimon també es donava a conèixer arreu del món, sempre cantant en català, i el seu cant es va anar fent universal, prenent sempre com a referent la seva terra i la seva gent:

Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

[...]

Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.
(Jo vinc d'un silenci, (1975), fragment)

El seu primer recital a l´estranger va ser a França (1964) i el segon a Bèlgica (1965). L´any 1966 va cantar a Alemanya, Estats Units, França i Suïssa; el 1967 va tornar a cantar a Alemanya, França i Suïssa i també ho va fer a Bèlgica, Cuba, Holanda, Itàlia i Mèxic; el 1968, a Cuba i França; el 1969, a Alemanya, França i Veneçuela; el 1970, a EUA i França; el 1971, a Argentina, França, Itàlia i Xile; el 1972, a Argentina, França i Suïssa; el 1973, a França; el 1974, a França, Itàlia i Mèxic; el 1975, a França, Romania i Suècia; el 1976, a Alemanya i Holanda; el 1977, a França i Japó; el 1978, a Bèlgica i França; el 1979, a França i Mèxic; el 1980, a França i Holanda; el 1982, a França; el 1983, a Alemanya i EUA; el 1984, als EUA; el 1986, a Suïssa; el 1988, a França; el 1989, a Xile; el 1992, al Japó; el 1995, a EUA; el 1997, a Gran Bretanya i el 1998, a Luxemburg i Portugal.

La vocació internacional de Raimon és patent en la gran quantitat de recitals i discos editats fora dels territoris de parla catalana. Tant la premsa catalana i l'espanyola com els diaris de més prestigi com el New York Times, Le Monde, Frankfurter Allgemeine Zeitung li han dedicat crítiques elogioses, entre les quals es compten les de Joan Fuster, Josep M. Castellet, Salvador Espriu, Pere Quart, Manuel Vázquez Montalbán, Manuel Vicent, José Luis Aranguren, Eduardo Galeano, Giuseppe Tavani, Claude Roy i Irwin Siber.

Des de 1966, viu a Barcelona amb la seva dona Annalisa Corti, natural d'Ostia (Itàlia), amb qui es va casar l'agost d'aquell any i a qui ha dedicat disset poemes d'amor: "Treballaré el teu cos", "En tu estime el món", "Si un dia vols", "En el record encara", "No sé com", "Com un puny", "L'última llum", "De nit a casa", "T'ho devia", "Quan te'n vas", "Parlant-me de tu", "Viure junts", "Finestra a la badia de Palma", "L'única seguretat", "Al meu cervell que desconec", "Si tu, si jo" i "Primer parlaré de tu". Aquestes cançons han estat recollides al CD "Les cançons d'amor" (Picap, 1999).

Durant la dictadura, Raimon va cantar sovint en actes organitzats pel moviment obrer. El març del 1968, va fer una actuació altruista al "Gran Price" de Barcelona per a Comissions Obreres --aleshores sindicat il.legal--, i arran d'aquell acte, al qual van acudir més de quatre mil persones, van prohibir Raimon cantar durant molts mesos. Va fer una cançó que recull l'emoció d'aquell moment:

No ens ve de la terra i també de la terra
aquesta força que ens puja fins als límits del crit.
Perquè tenim la cançó contra la por d'ara,
perquè tenim la cançó contra la mort d'ara,
contra el dubte que s'amaga en el més petit racó:
no ens ve de la terra i també de la terra.

Hem sortit al carrer convençuts tantes vegades.
Cada cop un poc més donem vida
a esperances segles i segles buscades.
No ens ve de la terra i també de la terra.

No sols és la ràbia i és també la ràbia,
aquesta ràbia més nostra que el pa,
que no és segur avui i qui sap si demà.
No sols és la ràbia i és també la ràbia
aquesta força que ens manté encara lluitant.
No ens ve de la terra i també de la terra.
(13 de març, cançó dels creients (1968))

El 1983 va publicar el dietari que va del 15 de desembre de 1980 al 22 de desembre de 1981, Les hores guanyades. Prenent com a pretext l'enregistrament de la carpeta de 10 discos LP, "Totes les cançons", hi feia apunts de caire cívic, hi va anotar impressions, records, aforismes i reflexions a partir d'un amplíssim ventall de lectures --que van de Sartre, Camus, Pla, Espriu, Fuster, Valéry, Gramsci o Wittgenstein--, i dels esdeveniments quotidians propis i col.lectius.

Enregistra diversos discos: "Entre la nota i el so" (1984), "Raimon canta Espriu" (1985), "Raimon canta Ausias March" (1989), i edita a França: "Presències i oblit" (1987), "Cançons" (1993).

El 23 d'abril del 1993 va commemorar els trenta anys de carrera amb un macroconcert al Palau Sant Jordi de Barcelona sota el títol "Raimon, 30 anys al vent". L'acte va ser organitzat per la Generalitat de Catalunya, TV3 i Ressons i es van afegir a l'homenatge tota una sèrie de músics: la Banda la Lira Ampostina, la Coral Sant Jordi, Daniel Viglietti, Joan Manuel Serrat, Luis Cilia, Michel Portal, Mikel Laboa, Ovidi Montllor, Paco Ibáñez, Pete Seeger, Tao Rodrígues Seeger, Quico Pi de la Serra i Warabi-Za.

El 1994, edita 6 CD's amb el nom d´"Integral" que contenen les 121 cançons que Raimon havia escrit fins aleshores. Rep el premi de la Nouvelle Académie du Disque de Paris. L'any següent, el govern espanyol li concedeix la medalla d'Or de les Belles Arts.

El 1997 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement de la seva trajectòria professional. L'acte es va celebrar al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i hi va actuar el cor Vivaldi, que va interpretar dues cançons de Raimon: "D'un temps, d'un país" i "Al vent".

El 1998 va inaugurar l'edició del Festival d'Estiu de Barcelona Grec, amb un recital on presenta una antologia de la seva obra.

A més de poemes propis, Raimon ha musicat poemes d´altres poetes, però, sobretot, és qui aconsegueix la difusió popular de la poesia de Salvador Espriu i d'alguns poemes d'Ausiàs March, com ara "Veles e vents". Raimon va aprendre a llegir la poesia d'Ausiàs March en el context que ell mateix ha explicat:

"La meva lectura d'Ausiàs March començà el 1957 sobre l'edició que Pere Bohigas realitzà per a la col.lecció "Els Nostres Clàssics". Fou Miquel Dolç, que llavors estava de catedràtic de llatí a la Facultat de Filosofia i Lletres de València, qui m'ensenyà a llegir els decasíl.labs ausmarquians per llegir en públic en un acte commemoratiu del quart centenari del poeta".
(Les hores guanyades. Barcelona: Edicions 62, 1983: 88-89)



Raimon també ha posat música a poemes de Pere Quart, i dels clàssics Jordi de Sant Jordi, Joan Timoneda, Joan Roís de Corella i Anselm Turmeda, entre d'altres. Ha fet de la cançó un vehicle expressiu de poesia. De la pròpia, amb les seves cançons d´amor i de combat, de replegament líric i d'ironia càustica; i la dels altres, amb la musicació de poemes de la literatura clàssica i contemporània catalana. Al llibre Les paraules del meu cant (1993), va recollir tots els poemes musicats fins aleshores.

Raimon amb Jaume Pérez Montaner, president de
l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
València, 19 de maig del 2000, en l'acte de nomenament
de soci d'honor de l'AELC

L´any 2000, Raimon va ser nomenat Soci d´Honor de l´Associació d´Escriptors en Llengua Catalana en reconeixement com a escriptor i per la seva tasca de difusió arreu del món dels poetes clàssics catalans. En l'acte de nomenament, Albert Garcia Hernàndez va pronunciar la glossa "La roda del temps" i Toni Mestre, "Música i lletra". També va estar acompanyat, entre d'altres amics, per l'escultor Andreu Alfaro:

Raimon amb l'escultor Andreu Alfaro
València, 19 de maig del 2000

Andreu, amic, torsimany de metalls
d'on ha vingut la força i la vida
que retrobem en la teua escultura.

[...]
De ferro vell i de mesura insigne
--germans de crit-- t'he fet aquest poema,
Andreu, amic, torsimany de metalls.
(Andreu, amic, fragment)

Després de dos anys de treball, l'any 2000 edita "Raimon. Nova Integral. Edició 2000" amb tota la seva producció fins al moment. L'octubre del 2000 actua, després de no haver-ho fet durant sis anys, al Teatre Principal de València, i interpreta la cançó "La pedra", després de trenta-sis anys de no cantar-la en públic. El novembre del 2000 presenta al Palau de la Música Catalana de Barcelona el recital "Animal d'esperances i memòria" que coincideix l'últim dia (2 de desembre) amb el seu seixantè aniversari.

*

Raimon started singing in public in 1961, while he was still a student at the University of Valencia where he took his degree in History. At the same time, he was on the fringe of the Barcelona movement of the Nova Cançó, to which he brought a personal and divergent style which placed him in an absolutely original position with regard to both this movement and also the Spanish musical scene in fashion at that time.
He sang for the first time in Barcelona at the Forum Vergés in 1962. His music, words and way of singing caused a great surprice in the artistic circles of the early sixties. His first song. Al vent,, was an instant success.
His recital of November 1966at the Institut Quimic of Sarrià, of January 1967 at the Palau de la Música Catalana, of May 1968 at the Economics Faculty of the University of Madrid, of October 1975 at the Palau d'Esports of Barcelona, the only recital he was allowed of the four promised to him at the Pabellón de Deportes of the Real Madrid in February 1976 or the four recitals in the Palau d'Esports of Barcelona in March of the same year and the one of July in Valencia in the fielld of Levante, as well as the spectacle he presented in the Palau Sant Jordi of Barcelona on April 23, 1993 with the title "Raimon, 30 anys d'Al Vent", (Raimon, 30 years of In the Wind), and the five recitals in the Palau de la Música Catalana in the spring of 1997 are hall outstanding moments in a possible "collective autobiography". They are performances which have gone beyond the circle of music lovers to become social phenomena.
A point of reference in the fight for democracy and against the dictatorship, Raimon is a singer and poet who brings to music his distinctive and personal voice which is far removed from the usual fashion and circuits of pop music.
Raimon's international importance and vocation is evident from the edition of records and recitals in different countries around the world.

Translated by Angela Buxton (Nova Integral 2000)


Al vent (1959).
Translated by Angela Buxton

IN THE WIND

In the wind;
the face in the wind,
the heart in the wind,
the hands in the wind,
in the wind of the world.

And we all,
all full of night,
searching for light,
searching for peace,
searching for god,
in the wind of the world.

Life gives us sorrows;
being born is a great cry;
life could be this cry;
but we

in the wind
the face in the wind,
the heart in the wind,
the hands in the wind,
the eyes in the wind,
in the wind of the world.

And we all,
all full of night,
searching for light,
searching for peace,
searching for god,
in the wind of the world.

*

NOTA BIOGRÁFICA


Raimon empieza a cantar en público en 1961 --cuando aún estudia en la Universidad de Valencia, donde se licencia en Historia-- simultáneamente y al margen del movimiento barcelonés de la Nova Cançó, al cual aporta un estilo personal y discrepante que le situa en un lugar absolutament original, ya sea respecto a este movimiento, ya sea respecto al panorama musical español por entonces de moda.
Canta por primera vez en Barcelona, en el Fórum Vergés, en el año 1962. Su música, las palabras, su forma de cantar, produjeron una gran sorpresa en el ambiente artístico de inicios de los sesenta: Al vent, su primera canción, obtuvo un éxito inmediato.
El recital de noviembre de 1966 en el Instituto Químico de Sarriá, el de enero de 1967 en el Palau de la Música Catalana, el de mayo de 1968 en la Facultad de Económicas de la Universidad de Madrid, el recital de octubre de 1975 en el Palacio de Deportes de Barcelona, el único recital que le fue permitido de los cuatro programados en el Pabellón de Deportes del Real Madrid en febrero de 1976 o los cuatro recitales en el Palacio de Deportes de Barcelona en marzo del mismo año y el de julio en Valencia, en el campo de Levante, el espectáculo que presentó en el Palau Sant Jordi de Barcelona el 23 de abril de 1993 bajo el título "Raimon, 30 años de Al vent",> los cinco recitales en el Palau de la Música Catalana en la primavera de 1997, son momentos relevantes de una posible "autobiografia colectiva". Son actuacions que han ido más allá del círculo de los amantes de la música y de la canción para convertirse en fenómenos sociales.
Punto de referencia en la lucha por la democracia y contra la dictadura, Raimon es un cantante y poeta que aporta una voz propia y personal, alejada de las modas y de los circuitos habituales de la música pop.
La relevancia y la vocación internacional de Raimon quedan evidenciadas con la edición de discos y la celebración de recitales en diferentes países del mundo.

Traducción de Miquel Pujadó (Nova Integral 2000)


Al vent (1959)
Traducción de Miquel Pujadó.

AL VIENTO

Al viento,
la cara al viento,
el corazón al viento,
las manos al viento,
los ojos al viento,
al viento del mundo.

I todos,
todos llenos de noche,
buscando la luz,
buscando la paz,
buscando a dios,
al viento del mundo.

La vida nos da penas,
ya al nacer es un gran llanto:
la vida puede ser ese llanto;
pero nosotros

al viento
la cara al viento,
el corazón al viento,
las manos al viento,
los ojos al viento,
al viento del mundo.

I todos, todos llenos de noche
buscando la luz,
buscando la paz,
buscando a dios,
al viento del mundo.

*

NOTICE BIOGRAPHIQUE


Raimon commence à chanter en public en 1961 --alors qu'il est encore étudiant à l'Université de València, où il devient licencié en Historie-- en même temps et en marge du mouvement barcelonais de la Nova Cançó, auquel il apporte un sytle personnel et différent qui le situe dans une place absolument originale, soit par rapport à ce mouvement, soit par rapport à l'ensemble du monde musical espagnol qui était à la mode à cette époque.
Il chante pour la première fois à Barcelone, au Forum Vergés, en 1962. Sa musique, les mots, sa façon de chanter, produisent un grand étonnement dans le milieu artistique des débuts des années soixante: Al Vent, sa première chanson, obtient un succés immédiat.
Le récital de novembre 1966 à l'Institut Chimique de Sarrià, celui de janvier 1967 au Palau de la Música Catalana, celui de mai 1968 à la Faculté de Sciences Économiques de l'Université de Madrid, le récital d'octobre 1975 au Palais des Sports de Barcelona, le seul récital qu'on lui autorisa parmi les quatre qui avaient été programmés au "Pavillon des Sports du Real Madrid" en février 1976, ou les quatre récitals au Palais des Sports de Barcelona en mars de la même anée, et celui de juillet à València, dans le stade du "Levante", le spectacle qu'il a présenté au Palau Sant Jordi de Barcelone le 23 avril 1993, avec le titre "Raimon, 30 ans d'Al Vent", les cinq récitals au Palau de la Música Catalana pendent le printemps 1997, sont des moments marquants d'une possible "autobiographie collective". Ce sont des prestations qui sont allées au-delà du cercle des amateurs de la musique et de la chanson pour devenir des phénomènes sociaux.
Point de repère dans la luttee pour la démocratie et contre la dictature, Raimon est un chanteur et un poète qui apporte une voix prope et personelle, loin des modes et des circuits usuels de la musique pop.
Le relief et la vocation internationale de Raimon se manifestent par l'édition de disques et la célébration de récitals un peu partout dans le monde.

Traduction de Miquel Pujadó (Nova Integral 2000)


Al vent (1959)
Traduction de Miquel Pujadó.

AU VENT

Au vent
la face au vent,
le coeur au vent,
les mains au vent,
les yeux au vent,
au vent du monde.

Et tous,
gonflés de nuit,
chercant le jour,
cherchant la paix,
cherchant Dieu,
au vent du monde.

La vie est grande peine;
naître est déjà un grand sanglot,
la vie est-elle donc ce sanglot,
mais nous,

au vent
la face au vent,
le coeur au vent,
les mains au vent,
les yeux au vent,
au vent du monde.

Et tous,
gonflés de nuit,
chercant le jour,
cherchant la paix,
cherchant Dieu,
au vent du monde.