Marina Rossell va començar a actuar professionalment en iniciar l’any 74 com a telonera de Lluis Llach, Ovidi Montllor, M.del Mar Bonet… El 1976 va editar el seu primer disc /Si volieu escoltar,/ amb arranjaments del Llach, en el qual recopilava cançons populars catalanes actualitzades, que la van acompanyar en els seus primers anys d’actuacions. Aviat la crítica músical li atorgà el nom de “la veu exquisida”.

Ha gravat més de 20 discos.

Varen ser /Penyora/ (1979) (premi fotogrames de Plata) el treball que la va llançar a la fama i que inclou el tema /La Gavina,/ fins a avui el més popular de la seva carrera. Uns altres dels seus èxits són Bruixes i Maduixes (millor disc català de l’any), Rosa de foc (premi ràdio 4) /Cos meu recorda/, /Barca del temps/ (disc d’or) /Cinema Blau/, /Marina/ i /Ha llovido/, el seu primer disc en castellà. Després de publicar /Entre línees (1997)/, /Y rodará el mundo/ (2000), /Cap al cel/ (2002), /Marítim/ (2003) i /Nadal/ (2005), en el 2006 va editar /Vistas al mar /(havaneres colonials), /Clàssics catalans/ (2007), /Marina Rossell al Liceu/, DVD (2008), /Marina Rossell canta Moustaki/ (2011): 25.000 CD’s venuts.

Ha col·laborat i gravat amb molts autors i intèrprets, entre els quals cal destacar a Georges Moustaki, Montserrat Caballé, Lila Downs,Tete Montoliu, Luis Eduardo Aute, Carlos Cano, Marc Parrot, Jaume Sisa, Miguel Poveda, Santiago Auserón, Paco Ibañez, Manzanita, Pedro Guerra, Pedro Aznar -multinstrumentista argentí- Kepa Junquera… Ha realitzat nombroses gires per Europa, Iberoamèrica i el nord d’Àfrica.

En aquesta trajectòria internacional cal destacar els concerts en el Theatre de la Ville de París (1981 i 1987), les actuacions en el Festival Tenco de San Rem (Itàlia, 1982) i el Festival Utono Musicale de Menjo (Itàlia, 1989), a més de les seves aparicions a Moscou, Armènia (1985), Bogotá (1988), Festival Internacional de Cuba (1994), concert Pro-Indígenes Bolívia (1995), Amfiteatre Ragusa Festival Barcelona-Sarajevo (Bòsnia) (1996), Centre Cultural Guaraní de Paraguai (1996), Teatre Nacional de Cuba (1997), Theatre l’Encien Bergic (Belgica – Benelux, 1998), La Trastienda (Buenos Aires, 1998) i en el Palau Sant Jordi -“Catalunya x Kosovo”-, Buenos Aires, Teatro N.D.Ateneo (Nov.07), Frankfurt (07), Gran Canaries (o8), entre d’altres.

Tanmateix va participar en el MIDEM de Cannes (2000) amb Lluís Llach, María del Mar Bonet i Nilda Fernández en el Gran Auditorium des Palais des Festivals. Recentment ha cantat en el Palau de la Música de Barcelona (2005), així com en Ciutat de La Plata (Buenos Aires, Argentina), Grècia, Roma, Santiago de Xile, Algèria, Bagdad (L’Iraq) uns dies abans d’esclatar la guerra, al costat de la Plataforma de Dones contra la Guerra, Israel, Palestina, Argelia, Ciutat Juàrez (Mèxic)…

En el 1988 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.

En el 2006 va ser nomenada membre Honorífic del Fòrum Iberoamericà de les Arts i en el 2007, se la va distingir com a Visitant Il·lustre de La Ciutat de La Plata (Argentina).

Ha rebut (abril 07) el premi Olof Palme pel seu suport a la pau.

Al 2008 a L’abadia de Montserrat, la Federació Sardanística de Catalunya li concedeix “la Medalla al Mèrit Cívic”.

Distingida com: ARTISTA DESTACADA DE L’ANY 2008 per MAPAMUNDI MÚSICA”.

PREMI PROTAGONISTAS 2010 (LUIS DEL OLMO).

PREMIO DE LA ACADEMIA DE LA MUSICA. MEJOR DISCO DE MUSICA TRADICIONAL 2009.

PREMI ENDERROCK MILLOR PRODUCCIÓ CD Marina Rossell canta Moustaki 2011.

Marina Rossell: petita historia d’una veu exquisida

Infància al camp

La Marina Rossell, va ser nena de genolls bruts al Gornal, el petit poble on va néixer, que es troba situat a la comarca del Penedès, entre el mar I la muntanya. Tot un atzar per la futura cantant, que quant era petita corria de l´era a la vinya I de la vinya a casa, on s´aturava silent, per escoltar les cançons que la seva mare cantava m’entres rentava la roba al safareig. El pare era pagès.

Les cançons eren arreu

Durant la seva infància, i la de tanta gent, en els dies assenyalats, es donaven la mà els actes de la petita església,-amb cants de professons, tardes de catecisme, setmanes santes amb mantellina al cap I cançons de les festes de Nadal-, amb els actes lúdics: les caramelles, els pastorets, els balls de festa major, I els actes mes pagans: l´estrèpit de foc i petards de les revetlles d’estiu. Tot això forma part del seu primer bagatge musical.

Adolescència amb guitara a Barcelona

Que la Marina, la tercera de cinc germans, decidís marxar del Gornal amb només setze anys, va ser el seu primer acte de valentia personal de cara i a favor seu. Com a equipatge duia una guitarra, una maleta petita I un destí: Barcelona. Tot just arribar a la gran ciutat se li va sumar el desconcert I alhora la seducció que li produïa aquell mon nou. Fins que no va aconseguir una plaça de infermera en un hospital, al torn de nit, va feinejar en diversos llocs, però va ser la feina de infermera la que li va donar la possibilitat de seguir amb les classes de solfeig començades al Vendrell quant era al Gornal. A mida que la Marina creixia a Barcelona, li hi creixia la importància de la música dins seu. Encara no sabia que l´instrument més valuós que tenia el duia sobre : la veu.

La veu exquisida

La veu de la Marina Rossell, més ponderada com més anys fa, es la seva empremta més personal I identificable. Càlida I intensa com poques, adquireix matisos, s´enriqueix noves vivències I perspectives. Al 1974 va començar a cantar, intervenint en les primeres parts d’en Lluís Llach o Ovidi Montllor. La Marina va ser la veu de la transició, la de una generació que a Catalunya no en va donar més, o no de la seva longitud en el temps. Del 1976 fins ara ha enregistrat vint treballs discogràfics, alguns d’ells amb distribució internacional: EE.UU, Europa : França, Alemanya, Anglaterra, Portugal,Brussel·les·les·les·les.les,fins Japó o Sud-Amèrica : Argentina, Xile, Uruguai, Paraguai…

Compromís I actitud solidària vers el mon

En condició de cantant ha pogut realitzar els seus viatges amb caràcter solidari. Des de Armènia, Bòsnia, Colòmbia,Sàhara, Palestina, Israel, Ciutat Juàrez a Mèxic, Cuba, I a Bagdad, uns dies abans d’esclatar la guerra de Iraq. El privilegi li ha servit per afirmar-se més, si es possible, en la seva actitud, sempre compromesa en la pau I al servei de les llibertats civils, i individuals, la qual cosa també la fet mereixedora de premis plens de importància I contingut, com l´Olof Palmer de la Pau.

Al Gran teatre del Liceu l’11 de Setembre 08

Al Liceu ha cantat peces intemporals, que configuren els pilars de la Renaixença, el Modernisme I el Noucentisme, fins els nostres dies. Un segle I mig de la nostra història, revaloritzant el nostre patrimoni cultural. En fer-ho tornarà a berenar pa amb xocolata, I correrà de la vinya a casa, pel Gornal, I evocarà a sa mare… Tot un mon de coses I persones estimades que ja no hi són. I així la seguirem, al vol de la seva veu diàfana. Gràcies per acompanyar-nos!

http://www.marinarossell.com/?page_id=4